Del llibre (Angle editorial)

UN SOMNI PER ALS MEUS FILLS (Joan Laporta)

Pàgina 80
 

El camerunès era una prioritat des del final de la temporada anterior, i des del primer dia el vicepresident esportiu, Sandro Rosell, s’hi va oposar compulsivament, boicotejant totes les nostres decisions. Durant les negociacions per fitxar l’Eto’o, el Sandro em deia que no ho féssim perquè el Samuel pertanyia en part al Mallorca i en part al Madrid, el president del qual s’enfadaria amb nosaltres si fitxàvem el davanter. Mai no va entendre que el Barça no ha de demanar permís a ningú, i menys al Reial Madrid, quan es prenen decisions. En una reunió a Mallorca amb Mateu Alemany, president del Mallorca, Florentino Pérez, Sandro Rosell i un servidor em vaig trobar que estava sol davant aquelles complicades negociacions. El meu vicepresident esportiu semblava que estava més de la seva part que de la nostra. El Sandro m’insistia que Florentino, a qui d’una manera excessivament cordial sempre es referia com a presi, ens destrossaria.

Afortunadament, no li vaig fer cas i després de parlar amb el nou president del Mallorca, el Vicenç Grandes, i molt sovint amb l’Eto’o, que estava il·lusionat i dividit per venir al Barça, vam poder fitxar un dels millors golejadors de la història del Barça. Al Sandro, a banda que no volia decebre al seu estimat amic Florentino Pérez, també li devia pesar que Eto’o fos un dels estendards d’una marca esportiva que no era l’empresa amb què havia treballat durant els anys anteriors. I, tornant a la gelosia, ell es volia perpetuar com l’home quer havia portat Ronaldinho al Barça, intervenció que vaig agrair sempre i en públic. No hi podia haver altres estrelles al vestidor que les que ell havia gestionat.

En fi, vaig avisar moltes vegades el Sandro que no érem al Barcelona per penjar-nos medalles individualment, ja que la nostra filosofia era d’equip, i també que no primes els seus interessos personals i comercials abans que els generals de l’entitat, però amb el cas Eto’o i altres que he citat la relació es va anar torçant fins a esdevenir desagradable, i fins que la rebequeria dels directius que he esmentat va acabar com va acabar.