El ressò de la extraordinària exhibició del Barça davant l’Arsenal a l’anada de quarts de la Champions, ha deixat en segon terme i gairebé ha eclipsat una altra no menys extraordinària exhibició: la del Barça de bàsquet. Dues victòries consecutives a Vistalegre i una nova demostració de superioritat dels homes de Creus i Pascual deixant al Maligne fora de la Final Four de París i fent miques un altre dels projectes multimilionaris del president del Millor Equip de l’Univers, Florentino Pèrez, el presi, com afectuosament l’anomena el seu gran amic i candidat a la presidència del Barça, en Sandro Rosell. Un nou fracàs merengue que a Rival Petit no ens ve de nou. Ja ho havíem avançat aquí i aquí. Tot el contrari que l’ala més garrula de la Brunete, que per boca del Roncero i apel•lant al espíritu de Fernando Martin, feia aquesta desesperada crida: “Pues hoy pido eso a los guerreros de Messina. Que se coman a Navarro desde el salto inicial, que echen el aliento en el cogote a Mickeal y que conviertan Vistalegre en una caldera de locos con un solo mensaje grabado en la pizarra: G-A-N-A-R”
El que no ha pogut eclipsar els meravellós espectacle ofert pel Barça davant dels londinencs i davant de milions d’espectadors, és –una vegada més- l’impresentable comportament de la premsa esportiva barcelonina i dels seus seguidors incondicionals, “sossis” pusil•lànimes que, en lloc de gaudir del bon joc, de l’espectable i –en definitiva- del cruyffisme elevat a la màxima expressió que de la ma del magistral Pep Guardiola ens ofereix el millor equip del món, s’entesten i encaparren en seguir instal•lats en el ai, ai, ai, la por i el victimisme nunyista-gaspartista d’infausta memòria. Actitud impresentable, corregida i augmentada davant l’Athletic Club de Bilbao en veure l’alineació presentada per en Pep Guardiola. Una nova i brillant lliçó de cruyffisme. Tots acollonits menys en Pep Guardiola.
En fi, és l’entorn que ens toca suportar, un entorn que hauria cedit el Bojan al Màlaga o l’Almeria a principi de temporada (aquí un enllaç sobre cessions del bon amic segonpal), un entorn que culpabilitza el Maxwell o l’Abidal dels perills que ens arriben per l’esquerra, un entorn que hauria regalat el Jeffren i el Pedro en qualsevol operació, posem per cas, per fitxar el Mata de torn. Un entorn d’il•luminats indocumentats que fins i tot va arribar a demanar la cessió d’en Messi; per anar-se foguejant, és clar! i només cal tirar d’hemeroteca. A tots ells, i molt especialment a la redacció d’esports de Ra-q i els seus col•laboradors habituals, Carol i Bañññeres, els condemnaria a visionar i escoltar tres vegades tres, la meravellosa roda de premsa del Barça-Athletic del genial Pep i a internar-los tres mesos tres en camps de reeducació barcelonista per no acabar semblant la patètica afició de la Roja, com molt bé ens recordava dies enrere el camarada Ròdia.
El que tampoc ha pogut eclipsar l’extraordinària exhibició blaugrana ha estat la negra setmana viscuda per la jerarquia catòlica i el degoteig imparable d’escàndols de pederàstia i els consegüents episodis d’encobriment dels quals no se n’escapa –si exceptuem la immaculada jerarquia espanyola- ni la màxima autoritat catòlica, és a dir, el papa de Roma, el qual sembla ser que ha fet mèrits més que suficients com per passar a la història com a Benet XVI l’encobridor. Tampoc ha quedat eclipsat el compañero Fatxi López, lehendakari per gràcia del vergonyant pacte ppsoe que, malgrat no assistir a l’Aberri Eguna com era previsible, al menys no li ha fet aplicar la llei de partits. És més, ni l’ús de txapela ni el gust per les kokotxes al pil pil, seran motiu d’exclusió de les llistes electorals. Es confirmaria, doncs, que alguna cosa s’està movent a Euskadi.
I mentre la Brunete d’allà només pensa en la lliga i ignora olímpicament la Champions, la Brunete nostrada s’ha trobat amb la publicació del llibre del president Laporta, Un somni per als meus fills, amb les sorprenents revelacions sobre alguns episodis no gaire edificants del Sandro Rosell, el candidat dels Godós i adlàters. El llibre hauria agafat lleugerament descol•locada la candidatura del Sandruscu que, un cop superada la sorpresa inicial, hauria decidit emprendre accions judicials contra Laporta. Però atenció al detall: quan acabi la temporada i sense involucrar el nom de l’entitat en aquesta polèmica. Ohhh! que bon noi, sí senyor! Una Brunete nostrada, per cert, que via Mundo Deportivo i en un article sense firma intenta promoure un boicot a l’acte de nominació oficial de Johan Cruyff com a President d’Honor del Barça.
A la Brunete d’allà , que només viuen per la lliga i s’hi agafen com a un clau roent, ves quin remei! I que de la Champions ni se’n recorden. Ni quarts, ni semis, ni res de res. A Rival Petit els hi volem refrescar la memòria i, de tot cor, els hi dediquem aquest entranyable video recordatori de les sis darreres eliminacions del dolents a vuitens de la Champions. Voilà!
Signat: Urdin-Gorria
p.s.: els capricis del calendari han propiciat que a l’hora de penjar aquest post ja tinguem el resultat de tornada davant l’Arsenal. 4-1 i una nova exhibició del Barça. Bé, en aquest cas seria més precís parlar d’una altra fantàstica exhibició de Leo Messi.
