Mentre els de can ràbia preparaven la seva setmana més important de l’any armats fins a les dents, el Pep Guardiola -que és el més llest de tots- s’ho agafava com un assaig general per preparar l’anada de Champions. Objectiu aconseguit: sortir vius i sense lesionats del mini Bernabéu, amb un puntet i la cinquena groga per l’Alves. Just la setmana que hem recuperat el liderat al camp del maligne i deixem la lliga a cinc finals de la sentència definitiva.
Una setmana on, malgrat el clàssic, la recuperació del liderat i un derby intercomarcal sense futbol, ha estat protagonitzada per la prestigiosa i reputada justícia espanyola en les seves diverses facetes i/o cares:
1) des de la justícia més folklòrica representada pel comité de competición que s’ha saltat a la torera la seva pròpia jurisprudència eliminant les targetes del Kameni i com a torna la de l’Albiol o la de l’Albiol i com a torna la del Kameni; tant se val, recordem que es tracta d’un comitè integrat per advocats de l’estat, funcionaris i ex socis del real Madrid
2) Passant pel Tribunal Supremo i les seves martingales per liquidar el jutge Garzón. Un jutge que hauríem d’haver liquidat els demòcrates de tota la vida (recordem la seva persecució d’independentistes l’any 92 absolts anys després a Estrasburg) i que ara ens veiem ‘obligats a defensar’ perquè el volen liquidar els peperus i falangistes de tota la vida (i perdó per la redundància). Que una cosa es escoltar les converses dels advocats abertzales i un altra molt diferent escoltar les converses dels advocats del cas Gürtel. I que no és el mateix perseguir els crims de la dictadura xilena que perseguir els crims del franquisme. Només faltaria! on s’has vist, hombre!
3) continuant amb el CGJP que, “ha expresado su «preocupación y tristeza» por el ataque «sistemático» que se viene produciendo a la actuación del Supremo” davant les paraules del ex fiscal anti corrupció, Jiménez Villarejo, denunciant que “los jueces que procesan a Garzon son complices de torturas”. Un CGPJ –recordem-ho- presidit per Carlos Divar, que és aquell senyor de missa diària que col•labora a la revista de la Hermandad del Valle de los Caidos. D’entre d’altres sentències se li coneixen les següents:
“Sólo en amar a Cristo y hacerle amar, en una vida coherente y cabal, se encuentra la única y verdadera Justicia”
“En cualquier caso, los católicos obedeciendo al Papa, nunca nos equivocamos”
“Sólo Dios, el Bien Supremo, es la base inamovible y la condición insustituible de la moralidad”
“El nacionalismo es la negación de patriotismo, pues mientras el patriotismo, amando lo propio, estima también lo ajeno, el nacionalismo desprecia todo lo ajeno y si no logra destruirlo, trata de apropiárselo”
“Quien negara a la persona humana más inocente y débil, la persona humana ya concebida pero todavía no nacida, cometería una gravísima violación del orden moral”
Gallina de piel, oigan! (sentència de Rival Petit)
4) I, finalment, la cirereta del pastís i estrella de la setmana: el Tribunal juezyparte Constitucional. Tres esgotadores jornades tres de reunions full time per liquidar definitivament l’estatut, però ni així hi ha hagut fumata bianca. Es veu que encara no toca o que la feina és molt feixuga. No oblidem que el TC vol aprofitar l’avinentesa per carregar-se –de passada- temes vitals que ja s’havien consolidat a l’estatut anterior. I si les deliberacions es compliquessin encara més, sempre els quedaria el recurs a l’aplicació de l’article 26 com feia el Califa de la Trinca:
Diu l’article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l’engonal
i passar-se pels “dellonses”
totes les lleis del país.
Un setmana protagonitzada per la justícia on també ha tingut el seu minut de glòria el merengue i maquiavèl•lic ministre Rugalcaba sobre les detencions de l’entorn abertzale: “David Plá fue detenido el pasado viernes por la policía gala y, según dijo poco después el ministro español Rubalcaba, era “un hombre fuerte” del aparato político de ETA, dirigía todo lo relacionado con el colectivo de presos y de él dependían las diez personas detenidas, entre ellas cuatro abogados, dos días antes. El juez francés no ha encontrado pruebas para procesarle.
Tornant al TC i davant l’exigència del OC Montilla de renovar-lo d’una vegada, ni el Rajoy ni el Pepinho estan per la labor. Van començar el partit amb el Guruceta i s’ha d’acabar amb el Guruceta. Només faltaria!. Sembla doncs que l’única renovació possible és la que ens pugui brindar la pròpia i sàvia naturalesa. Potser això explicaria el fet que s’hagi reobert el debat sobre la la grip A i els seus efectes. Es veu que –almenys- hi hauria un magistrat bastant malalt i algun altre amb les defenses baixes. El virus A –si s’espavila- podria fer la resta.
Una feina que difícilment podem esperar dels principals partits de casa nostra. Uns partits immersos en plena campanya electoral i preparant-se per guanyar les eleccions per sobre de qualsevol altra cosa. Guanyar les eleccions per a fer què? Decidir sobre el metro? En tot cas res que ens faci vibrar a molts catalans que passem de la constitució espanyola i de l’estat de les autonomies. Què podem esperar d’un PSC – que té formalment entitat pròpia- incapaç de plantar cara al PSOE i fer valer els seus 25 diputats? O què podem esperar d’una CiU que ja ha demostrat que passa de la retallada estatutària i només pensa en recuperar la Generalitat. I si cal pactar amb el PP, doncs si pacta i cap problema. Una CiU on el fill de la seva màxima autoritat, l’Oriol Pujol Ferrusola (el d’estètica Curro Jiménez), es conforma amb un 8% de doblatge al català. O aquell altre il•lustre convergent –ara sense carnet- Ignasi Guardans Cambó declarant que “reclamar més cinema en català és victimisme”. Grans patriotes i catalanistes, sí senyor.
Bé, després del cap de setmana sense futbol viscut al mini Bernabéu, on el president Sanchez Llibre declarava que normalitzarà les relacions amb el Barça quan acabi el mandat Laporta i on sembla que va quallant la idea de fer president d’honor al pericofalangista Juan Antonio Samaranch, a Rival petit, tal com diu en Popota, ens limitarem a ser respectuosos sobre les intencions del president perico.
Da’ltra banda recordar que avui torna la gran competició europea amb un apassionant Inter-Barça que ens ha de donar la clau per tancar la temporada al bell mig de la Cibeles.
I la Brunete encomanant-se al Mourinho: “el hombre que puede impedir que el Barça llegue a la final del Bernabéu”
Signat: Urdin-Gorria
