Sis jornades de lliga i portem ja més parades que els trens rodalies del Maresme. Més dies de fucking seleccióng que no pas de normal competició lliguera, i a tot a major glòria de l’arroja i d’aquestes insaciables màquines de fer calés que són la Fifa&Uefa amb la col·laboració inestimable de les federacions i els silencis còmplices dels presidents dels clubs més importants, com ara el president Rosell , entre molts d’altres. O potser no, doncs de tan fer el pobre i anar de miserable per la vida, igual estem perdent o ja hem perdut l’estatus de club més important del món.
Una lliga interruptus que lluny d’intentar harmonitzar-se amb el calendari internacional per aconseguir minimitzar les fatídiques conseqüències del temut virus Fifa, contribueix a la perversió d’aquest calendari tot permetent partits els divendres i els dimarts per a satisfacció del referit virus que, no només veu com es dificulta la seva eradicació, sinó que a sobre surt reforçat i mutant a noves formes provocadores d’efectes secundaris mai vistos fins ara. Sense anar més lluny i a tall d’exemple, només cal que ens fixem en la roda de premsa prèvia a l’apassionant partit amb la potent selecció Lituana. L’espècimen merengue anomenat Sergio Ramos, aquella mena d’híbrid entre Paquirrín i Forrest Gump, tenia una enganxada amb el Piqué a propòsit desl nivells comprensius de l’idioma andalús del defensa central de Sant Guim de Freixenet i del periodista de TV3, Sebas Guim.
Peró la cosa no quedava aquí, un parell de dies després el billgates de Camas tenia la simpàtica ocurrència de felicitar als vencedors del mundial de motos, els culés Lorenzo i Elias, amb un esfereïdor “arriba españa”. La felicitació es va fer via twitter, que com sabeu és aquesta xarxa social de microblogging en constant creixement que tan de moda s’ha posat entre la classe periodística i molt especialment la brunètica. El twitt en qüestió “Felicito alos 2 claro que si…Toni Elias y a Lorenzo …arriba España (2:02 PM Oct 10th via Twitterrific” va provocar algunes crítiques des de Catalunya i de retruc va desfermar l’aferrissada defensa de la Brunete. Un cas paradigmàtic seria el d’un dels #frikimerengues representants de la Brunete il·lustrada, el comentarista de Canal plus, Carlos pelopincho Martinez, aquell que amb els seus parcials comentaris pro maligne, provoca el degoteig constant de baixes d’abonats de les files de l’ex-imperi de Can Polanco.
By the mouth dies the fish: el tal Martínes, des del seu twitter fiebredefutbol sortia en defensa del twit d’en Ramos dient que era vomitivo que es critiqués al Ramos i que eren ganes de volver a liarla. Des del twitter de Rivalpetit ens vam permetre fer-li arribar el següent missatge: lo vomitivo es que un “arriba españa”, con las connotaciones que tiene, te deje indiferente. A mi se me pone gallina de piel .
La replica va ser immediata: ¿Que connotaciones tiene decir: Arriba España” ¿No lo relacionaras con ideologia de hace casi un siglo?
Des del Rival Petit li vam contrareplicar que “arriba españa” sempre anova associat a “viva Franco” i que la ideologia de hace casi un siglo segueix instal·lada al TC, CGPJ i al TOP (ara AN)
L’intercanvi de twitts, lògicament, va continuar, però tan se val…del que es tracta és de que tinguem clar i no se’ns oblidi que la caverna mediàtica no descansa. Sempre alerta i… todo por la patria. I no com d’altres, com ara la nova directiva del Barça, incapaç d’aixecar la veu en contra de l’espoli dels nostres internacionals que han de patir les nefastes conseqüències de gires injustificades causants de lesions que podríem pagar molt cares. Espoli que s’han afanyat a negar els caps visibles de la Federació, els merengues Hierro i del Bosque tot donant-nos una mica de peixet i permetent que un dels damnificats, Xavi Hernández, quedi alliberat d’un parell de partits de tràmit. No ha transcendit, encara, si la mesura està condicionada a la petició de perdó per part de nostru president. El que sí sabem, però, és que mentre la RFEF manté en nòmina la plantilla sencera de ex jugadors, utillers i massatgistes merengues, okupes en massa de tot l’organigrama al complet de la RFEF, des dels infantils fins l’arroja arroja, el nostre estimat Barça no gaudeix d’aquest privilegi i és el magnànim del nostru president el que ha seleccionat una petita mostra d’il·lustres veterans i pel mòdic preu de 6000 euros nets mensuals per barba, pot ajudar-los a subsistir i a suportar les dificultats pròpies de la seva jubilació anticipada a canvi d’un assessorament que no sabem en que consisteix.
Bé, ho deixem aquí. No ens volem perdre la roda de premsa del millor president de la història del Barça i volem conèixer i assabentar-nos de quina mena de martingales són capaços de fer aquests il·lustres pijos de més amunt de la Diagonal de la directiva actual, per tal d’estalviar-se els avals i -en conseqüència- el cost dels avals. I que no us entabanin amb les auditories. Tan bona és la dels Peat Marwick , la dels Deloitte o la que faria jo mateix, sense anar més lluny. I al lloru!, el Palau de la Música també estava auditat.
La junta rosellista podrà reformular els comptes, però sort que mai podrà reformular els títols.
Signat: Urdin-Gorria
