ZARAGOZA- BARÇA 0-2
Aprofitant l’absència del malastruc -amb poders preocupantment creixents, ahir es va deixar caure pel Palau i el campió d’Europa va perdre per primer cop a la història contra el CAI amb una cistella a l’últim segon- el Barça de Guardiola s’imposa en un partit mediocre al Zaragoza amb dos gols de Messi i completant el millor inici fora de casa de la història. A casa, emperò, les coses són ben diferents i ho són per un únic motiu. Per això, el RP és partidari de que, pel bè del club, algú li digui al president Rosell que dediqui els partits a fer due dilligences, a parlar amb el Rei, a quadrar-se davant del Rei, a victorejar el Rei, a aclamar el Rei i, en fi, a qualsevulla activitat a no menys de dos-cents Km de l’estadi.
VILA-REAL- AT.MADRID 2-0
El Pateti perd oferint la trista imatge que va oferir el camarada Ròdia mirant de colar-se a la convenció de la Solidaritat Catalana després d’haver entès, per fi, la diferència entre Núria Cadenes i Laia Ortiz. Tot i que va estar plorant a la porta del Palau de Congressos, Ruben Novoa i una dotzena de guàrdies de seguretat uzbeks van estar atents al tall i no van deixar passar un sol botifler, així que no li va quedar més remei que anar a tastar una mica de pluja fina a, ecs, el…
ESPAÑOL- LEVANTE 2-1
El somni europeu de l’Apañó segueix amb una victòria per la mínima i amb proliferació d’ajudes arbitrals contra el Llevant que situa els pericos a un punt de la Champions. Tots els grups televisius que en tenen els drets es preparen per l’obertura dels mercats demà al matí, on els especuladors els faran la cara nova que mereixen.
GETAFE- SPORTING 3-0
Com és costuuuuuuuum aprofitem el partit del Getafeeeeeeeeeeee per reiterar queeeeeeeeeeeeee no, que no i que noooooooooo, que de cap manera un periodistaaaaaaaa amb greus problemes de diccióooooooo pot succeïr el Mestre Puyaaaaaaaaaal en res que no sigui la cua del pa, i gràcies.
ALMERÍA- HÉRCULES 1-1
Empat a poc en un partit d’infart que va dur el deliri a les grades entre dos equips que ho van donar tot sobre el camp, especialment allò més dolent que tenien. El paio encarregat del recompte dels hits del pay-per-view va ser ingressat en estat greu i amb pronòstic reservat a un hospital, i es tem per la seva vida. La seva dona, que frisava per heretar, va ser ingressada en estat molt greu i amb pronòstic també reservat al mateix hospital, després de veure’n els registres.
SEVILLA- ATHLETIC 4-3
Absurd dispendi de gols en un partit indigne de la lliga de les estrelles amb excés d’ocasions, indignant futbol ofensiu i demés coses que hem d’expulsar dels nostres camps. Només així els nens aprendran el futbol de veritat, amb pèrdues de temps, centre-campisme, trivots i empats a poc.
OSASUNA- MÁLAGA 3-0
Després del cabàs de gols que es va endur el totpoderós Málaga contra els galàctics, el no menys totpoderós Osasuna posa les coses a lloc amb la seva golejada més important des, com a mínim, que Fraga tenia acné.
VALENCIA- MALLORCA 1-2
Després d’un decebedor inici ple de victòries que li van servir per esdevenir líder, el Blavencia dóna una satisfacció a la seva soferta afició, que va poder escridassar els seus jugadors, entrenador i directius després de caure contra el Mallorca de Laudrup. Per si fos poc, uns tenen Matas com el tenen mentre Camps va com un cohet cap a la reelecció.
MADRID- RACING 6-1
Els nostres enemics, que a similitut del nou home fort del Gobierno del Reino, el GALàctic RuGALbaba, tenen feixisme per regalar però tontos del tot no són, estan d’allò més animat en haver estat capaços de detectar fins a quin punt farà mal el que el sossi-propietari a col·locat a la llotja del Camp Nou. I, és clar, estan d’allò més animats. Si a aquest fet li sumem el clàssic rival contra el que El Que Tira(va, snif) del Carro marcava gols que li garantien deu partits més de titularitat i una nova renovació, a més de titulars de la factoria d’estil “Esto es Anfield, ¿Y qué?”, el resultat final és una pallissa que ajudarà a desfermar l’eufòria a la premsa nacional de la nació de Madrid. El que passa, és clar, és que no coneixen Guardiola ni el cruyffing, tot i que d’aquí poc ho notaran.
