Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

“A sus pies, Majestad”

|

- Publicitat -

Segurament seria més apropiat parlar de Majestades, en plural, si considerem que els dos recents nous actes de submissió i vassallatge protagonitzats per la pusil·lànime directiva actual del Barça i pel covard del seu president han estat perpetrats davant del Rei d’Espanya, l’un, i davant del Rei de la Caverna, Jotapedro Ramírez, l’altra. Del primer acte en tenim constància via les filtracions interessades i del segon fins i tot en tenim constància gràfica, tal com es desprèn de la foto de l’encapçalament.

El passat dia 19 d’octubre se celebrava el quinzè aniversari de El Mundo de Catalunya amb la presència de tota la plana major de Unidad Editorial i la del director del diari cavernícola El Mundo, Jotapedro Ramírez. La nòmina de convidats: feredat i pell de gallina, i la presència d’un president del Barça: totalment fora de lloc i de context. Tampoc hi faltava el president de l’entitat patrocinadora de l’arroja i, per descomptat, dos sinistres representants de la sociovergència pura i dura, el mediocre socialista Joan Ferran i el mecenes convergent David Madí. I, Madí com és ben sabut, ve de madiocre. Ah! I l’Albertito Fdez. Diaz.

Publicitat

El director del Mundo no va perdre l’ocasió per renyar als polítics catalans per haver tirat endavant la proposta d’un nou estatut que segons Ramírez: considera demostrado como un “mal negocio para Cataluña” y que se aprobó de espaldas a “la mitad de España” i va advertir als presents que: … puede repetirse el escenario de “tensiones” que sacudieron tanto España como Cataluña. Y el ingrediente que puede disparar de nuevo la confrontación es la reclamación de un concierto económico ‘a la vasca’ por parte de los partidos soberanistas.. Además, podrían ponerse en peligro conceptos como los de “solidaridad” o el “equilibrio” territorial existente en España. El director del Mundo reblava el clau apel·lant a la por i a la guerra civil igual com dies enrere ho feia un ex ministre socialista: un modelo económico propio para Cataluña es una meta “tan inviable en la práctica como la propia independencia de Cataluña”, un objetivo que tilda de “quimera” que a através de la historia sólo ha aportado conflictos, “guerrar civiles” incluso.

Quan es tracta de la sagrada unidad de la nación española, esquerra i dreta es transformen i esdevenen a la pràctica una majoria total i absoluta. Una mena d’abassegadora coalició tàcita permanent coneguda com a ppsoe. Que l’independentisme català en prengui nota i que aprengui a distingir entre el principal i l’accessori. Si s’aconsegueix el principal, ja decidirem després si cal ser una mica més socialdemocrates o una miqueta menys neoliberals. I sempre dins dels límits que determini la Unió Europea. Així de clar!

Es diu i comenta que en Sandrusku i en PJ se’ls va veure dialogar molt engrescats i malgrat no haver transcendit el contingut d’aquestes converses, fonts properes a la festa ens confirmen que es podria haver renovat una espècie de pacte tàcit verbal, on els de la caverna seguirien tenint un tractament preferent per part de la directiva blaugrana a l’hora de facilitar filtracions amb el pervers objectiu d’empastifar l’honorabilitat del president Laporta. La confirmació arribaria just quaranta hores després quan l’escolanet del pedrojota, Eduardo Inda, dedicava la portada sencera de Marca per culpabilitzar l’expresident blaugrana de cobrar comissions il·legals utilitzant la presentació d’una demanda que ja havia estat presentada i arxivada mesos enrere. La típica tàctica de la premsa groga que pretén pagar amb l’augment de facturació el que li puguin costar les querelles criminals.

L’altra hit rosellista de vassallatge i submissió que comentàvem al principi ha estat el de la presència del capità Xavi Hernandez al lliurament del premi Príncipes de Asturias atorgat a la selecció espanyola de futbol. Desconeixem el contingut de la conversa telefònica entre el Rei i el Rosell, però sí sabem el que havia dit en Guardiola i com, en Bartomeu, en una nova falta de criteri propi i davant l’anunci de que el Maligne hi enviaria el Casillas, es va afanyar a declarar que si el Madrid cedia, doncs el Barça també. La part positiva de la notícia és que el convalescent Xavi no li ha calgut viatjar en talgo ni fer transbord a Medina del Campo per arribar fins a Oviedo. Sembla ser que hi hauria anat via jet privat. No sabem si a càrrec de les depauperades arques del club o bé obsequi de la Casa real.

El posicionament d’en Pep Guardiola sobre la conveniència que els jugadors no viatgessin el dia abans d’un partit de lliga va provocar les polèmiques declaracions del president de la asturiana de futbol tot titllant-lo d’entrenador estranger. Unes sinceres declaracions que a RP celebrem, però que han indignat i de quina manera a la gent d’ordre en general i fins i tot a la directiva del Barça que, en un gest sense precedents, ha emès una nota oficial per defensar l’espanyolitat de l’entrenador blaugrana, Que se l’acusi de feixista passi, però de no espanyol… ni hablar.

I ja que parlem del Xavi, recordem que s’ha aixecat la veda en contra d’ell. Les seves declaracions en favor d’en Laporta van provocar que en l’assemblea de compromissaris ja se’l posés com exemple de com s’havien incrementat excessivament les retribucions dels professionals del Barça i després de declarar que li semblava una bogeria això de demanar l’acció de responsabilitat, ha rebut un bon toc d’atenció de part dels amics del Sandro, Diariogol i Pelikano, que s’han despatxat a gust. El director d’aquest últim pamflet, el periodista godòtic recentment guardonal pel Barça, Francesc Peraranu, cada vegada es perfila més com l’home que marca l’agenda del president blaugrana. No sabem si tot sol o amb l’ajut del gran nunyista lenric empleat3 bañeres.

Quan parlàvem de la simbiosi ppsoe respecte del concepte d’Espanya que comparteixen i de l’atomització de l’espai independentista català, ens ha vingut a la memòria aquella deliciosa seqüència sobre el Front Popular de Judea de la pel·licula la Vida de Brian. Seqüència que dediquem -òbviament- a l’independentisme català. Que gaudiu del vídeo i visca el Barça!

Signat: Urdin-Gorria

blaugrana4

Publicitat

Opinió

Minut a Minut