BARÇA- SEVILLA 5-0
El Barça de Guardiola recupera el millor futbol per clavar cinc gols al Mehó Equipo Der Mundo i talla la ratxa de mals partits que fins ara havíem vist a l’estadi, del qual ja han volat cinc punts. Ha calgut una lesió de Pedro perquè la junta neonuñista deixés per un moment de fer-se massatges amb les penyes i de pressionar auditors per mirar d’arreglar el despropòsit impresentable que ha estat la gespa del Camp Nou fins que Guardiola va posar els punts sobre les is, però la cosa comença a funcionar: si la llotja es manté en certs marges, l’equip que van fer Cruyff, Laporta, Txiki i Guardiola té prou futbol com per aguantar el club i no acusar amb excés la brutal degradació que els pijos estan protagonitzant.
El més rellevant de la setmana, emperò, és l’exercici de transparència de la junta, que deixarà veure al sossi-propietari les 500 pàgines de la Due Dilligence. Concretament, li donarà una hora per llegir-se les 500 pàgines, sense dret a fer fotos o prendre apunts, recuperant les pràctiques dels arxius durant el feixisme. Això sí, el sossi-propietari també pot accedir als documents trets de context i manipulats que Richelieu, Freixa i companyia van filtrant generosament als seus compañeros del Marca i a Can Godó.
VALENCIA- ZARAGOZA 1-1
Per fi una alegria a Mestalla, on el Blavencia va ser incapaç de passar de l’empat a poc contra un Zaragoza en zona de descens permetent així que els aficionats blavencianistes poguessin increpar, escridassar, insultar i criticar els seus jugadors, tècnics i directius.
SPORTING- VILA-REAL 1-1
Empat a poc de l’Sporting contra el Vila-Real, que segueix en zona de Champions tot aprofitant, com altres equips petits, que ens trobem en una temporada post-mundialista i els equips punters encara paguen els excessos i la manca de preparació.
ATHLETIC- GETAFE 3-0
Nova victòria de l’Athletic, que amb un 3 a 0 atropella el Getafe, esdevé el tercer equip més golejador de la lliga de les estrelles i s’acosta a les posicions europees.
AT.MADRID- ALMERÍA 1-1
Empat a poc en un derbi entre equips blanc-i-vermells jugat de poder a poder, amb poques concessions de cara a la galeria, que va a arribar al deliri amb els 90 minuts de centre-campisme i solidesa defensiva desplegats per ambdós equips. La setmana que ve els matalassers afronten el derbi nacional de la nació de Madrid, on com sempre faran el ridícul i tenen les mateixes opcions d’èxit que els federalistes catalans de fer una Espanya federal o els convergents de negociar un concert econòmic amb el PPSOE.
DEPORTIVO- ESPAÑOL 3-0
El Deportivo de Lotina abandona el fanalet vermell després d’escombrar l’Apañó amb la mateixa contundència amb que la Solidaritat de Laporta escombrarà botiflers, poltroneros, submarins. desequilibrats i unionistes d’aquí a quatre setmanes, fet que està provocant que el camarada Ròdia no pugui aclucar un ull des de fa setmanes, acollonit com està, molt especialment després dels rumors que apunten que va al darrera d’una militant d’Unió Democràtica de Catalunya que va començar la seva carrera política militant al PP.
MÁLAGA- ERREALA 1-2
L’Erreala s’imposa a Al Andalus a un Málaga més dolent que el cirurgià d’Alicia Sánchez-Camacho, i segueix creixent en el seu objectiu d’esdevenir el segon equip basc després d’una anys força nefastos.
RACING- OSASUNA 4-1
El Racing apallissa l’Osasuna de Camacho en un partit entre equips del nord impresentable. Sense pluja, sense fang, sense patades, sense igualtat, sense defenses imposant-se als atacs, sense esperit, sense lesionats… Lamentable, gairebé tant com pretendre que un locutooooooooor que no sap parlaaaaaaar es postuli com a successooooooooor del mestre Puyaaaaaaaaaaal, i més encara siiiiiiiiiiiiii és un assalariaaaaaaat del Conde de Godóooooooooooooo.
HÉRCULES- MADRID 1-3
Galàctica victòria del Millor Equip de l’Univers a Alacant contra l’Hércules després de remuntar el gol inicial dels blavencians. Cristiano segueix golejant contra equips de mala mort, fet que el fa candidat revelació a la Pilota d’Or d’enguany. Per la seva banda, Mourinho segueix fent honor al senyoriu i elegància consubstancials al Millor Equip de l’Univers, despotricant contra algú cada cop que obre la boca i donant barra lliure als molt justificats complexos d’inferioritat que se li manifesten cada cop que pensa en el Barça.
