Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Benet XVI no serà soci del Barça

|

- Publicitat -

L’extraordinària exhibició de futbol realitzada al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe per l’equip d’en Pep Guardiola, amb la cada cop més consolidada societat Messi-Villa, l’adaptació creixent del Maskerano i l’alegria que encomana el mai prou valorat Pedro, s’ha vist lleugerament eclipsada per la visita del Papa Benet XVI i la desmesurada cobertura mediàtica, policíaca i de tot tipus dedicada al líder de la cada cop menys majoritària confessió religiosa dels habitants d’aquest estat laic i aconfessional anomenat Espanya. Una visita del Papa que just abans d’aterrar a Santiago de Compostela i com a declaracions prèvies a les fetes posteriorment sobre temes més previsibles com ara el matrimoni homosexual i l’avortament, no li tremolava la veu en denunciar l’actual secularització de la societat espanyola tot comparant-la amb l’anticlericalisme agressiu dels anys trenta. Això sí, cal agrair però, la no reivindicació explícita de l’Alzamiento Nacional.

Feta l’escala de rigor a Compostela, el Papa es dirigí cap a Barcelona amb l’objectiu primordial de consagrar i elevar a categoria de basílica l’inacabat temple de la Sagrada Família. Una consagració que podríem qualificar de precipitada si considerem els anys que tardarà en acabar-se, però que de ben segur li permetrà obtenir -aquesta vegada sí- la protecció divina tan necessària per protegir-se dels tremolors i vibracions de les vigents obres del tren d’alta velocitat espanyola, i no com a l’anterior visita del Papa Joan Pau II a Barcelona on, després de celebrar la missa al Camp Nou, s’hi va haver de substituir tota la gespa. Això sí, el papa va poder obtenir el carnet de soci 108.000 del Barça (un club plural, obert al món i fundat per un no catòlic), cosa que no podrà fer en Benet XVI gràcies a les restriccions classistes -gairebé fregant el racisme- promulgades per l’actual junta del president Rosél.

Publicitat

Entre la premsa acreditada, de la qual no en formaven part els redactors del Rival Petit, vam poder observar la inquietant presència d’un Josep Cuní cada cop més omnipresent a la vida quotidiana dels catalans i que no fa gaire era el protagonista i representant del quart poder en el contuberni conegut com a Cerdanyaberg, d’infausta memòria. Un Cuní que per moments ens va recordar la llegendària figura de la corresponsal de televisió espanyola, la mítica Paloma Gómez Borrero, especialista en temes vaticans i bona amiga del papa Joan Pau II, el polonès Carol Wojtyla (no confondre amb el Carol Màrius, l’especialista de la caverna godòtica en temes Reials). En fi, la premsa acreditada i altres experts en la matèria admeten que la visita del Papa hauria significat un fracàs de participació popular i un fiasco en termes de negoci, però en canvi, i pel que fa als aspectes estrictament litúrgics, la cerimònia hauria estat un èxit absolut i, fins i tot, el Papa s’hauria pogut expressar tranquil·lament en castellà amb tota normalitat, i en major percentatge del que es podria derivar de l’estricta aplicació del nou precepte constitucional de la no preferència lingüística.

El que també ha estat un èxit espaterrant és el dispositiu de seguretat desplegat per totes les administracions implicades en el magne esdeveniment, amb l’extraordinari balanç de cap incident remarcable. Un èxit del qual en prendrà bona nota la directiva blaugrana -n’estem convençuts- per mirar de controlar als boixos nois no-bons, que setmana rere setmana es planten al mini estadi insultant a tort i a dret amb total impunitat i permissivitat sense que tinguem constància s’hagi adoptat cap mesura per evitar-ho. És més, dona la impressió com si es tractés d’una estratègia preparada o una mena d’assaig general, amb la benedicció inclosa del president Rosél i tota la junta directiva, per anar-se incorporant paulatinament a les grades del Camp Nou. No seria d’estranyar que rebessin l’alternativa oficial el proper 28-N, el dia del partit contra el Maligne.

El cap de setmana també ens ha deixat l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió on, independentment de la previsió del repartiment d’escons de les properes eleccions al parlament de Catalunya, també ens ha deixat la sorprenent notícia segon la qual els mitjans de Can Godó es destacarien dels seus competidors en el lideratge de les audiències. A la notícia no s’especifica si els nostres apreciats col·legues de can Pelíkano figuren inclosos en el grup i quina hauria estat la seva contribució a tal l’èxit. Des del Rival Petit els volem felicitar per la part que els toca i com a bloc que ens declarem a favor de la transparència i l’accés dels socis del Barça a tota  la informació, els volem demanar -de molt bon rotllo- publiquin la Due Dilligence en tota la seva integritat i deixin d’intoxicar-nos amb la gota malaia de les mini filtracions interessades.

Afegir finalment que les provocacions del camarada Popota, conegut agent del recontraespionatge, no podran contra la secular tradició catalana de la desunió independentista. Tots tenim un passat a Unió conseqüència d’una infància d’escolanet i pel que fa a l’Alicia tan sols es tracta de ser solidaris amb les mares solteres.
 

blaugrana4

Publicitat

Opinió

Minut a Minut