BARÇA – RUBIN 2-0
El Barça Atlètic reforçat amb jugadors del primer equip despatxa sense problemes el campió de la lliga russa, que s’hi jugava el bitllet a vuitens i va rebre un passatge a l’Europa League que si hi hagués justícia en aquest món, hauria compartit amb danesos i grecs. Però des de Lenin sabem que la justícia no és pas aquella deesa que exerceix amb els ulls tapats per evitar arbitrarietats en els seus veredictes. No. És que se us ha de dir tot, com a Francesc Perearnau quan als 15 anys l’avi li va explicar, pobret, que els reis eren els pares. La justícia no són pas els pares, la justícia és una bagassa que es ven a Viagogo i que mira cap a una altra banda un funest matí de juny en compte de procurar un ferotge virus intestinal a 35.001 bípeds injectats de cretinisme i autoodi camí d’una votació al Camp Nou, que era exactamanet el que calia esperar de la garant del Bé i la Virtut. Però no amics, la Justícia té envers el Bé i la Virtut la mateixa consideració que Artur Mas té pels seus votants i les seves promeses electorals i per això ens ha penetrat dolorosament entaforant-nos pel recte i sense pietat una dosi mortífera de gent normal perquè acabi amb el patiment dels nostres enemics, de fora i de casa. Sort que a Can Guardiola enguany el tió cagarà abundosament subfusells AK-47, llançaflames i destrals, com a tota protecció davant la vomitera compulsiva amb què uns i altres intenten desallotjar-lo de la banqueta del Camp Nou, els primers per recuperar la Zona Nazional arrasada pels nostres, i els segons per començar la deportació massiva de thiagos, bartres i altres perles com les que ahir varen brillar però que barren injustament el pas a ozils, rochembacks i giovannis, i, a més, són de la casa i la majoria d’ells catalans, excés intol·lerable i contrari a la nova política no escloent de la nova junta de la gent normal. Interessats per l’estat de salut de Sandro Rosell després de la roda de premsa de Guardiola al Sadar dissabte, i també ahir després que amb mig equip del B gols de Fontàs i Vázquez, la filosofia esportiva sandrista tornés a restar més desacreditada que el sobiranisme de CiU, el federalisme del PSC i l’independentisme de SI, vàrem fer repetides trucades que varen obtenir indefectiblement la següent resposta: “o teléfono ao que você chamou nao esta disponível, intente-o máis tarde”. Més tard vàrem saber, no pas per l’inexistent cap de premsa, sinó pel nostre talp dins la directiva, que normalment el móbil d’en Sandruscu no té cobertura quan es troba sota les faldilles de directius de la Federació Espanyola, o en alguna reunió de poders fàctics, no assegut a taula, sinó agenollat a sota. Vàrem descartar doncs que es trobés a Moscou acompanyat pels seus socis Popota i Fernandez Teixidoff demanant disculpes per l’eliminació del campió rus, tot i que ens consta que Popota sí que hi va anar a cobrar indecentment els serveis que no va prestar en favor de la candidatura russa al Mundial 2018, ja que tots en aquesta redacció sabem dels seus fracassats intents de comprar buròcrates de la FIFA en favor de la candidatura espanyola. També sabem, tant pel nostre talp com per aquests morenos reloaded del cibersandrisme, i particularment a través del seu gàngster més significat del Diario GAL, que dins la junta quintacolumnista de quintacolmnistes en són tots, però que de sandristes n’hi ha molts menys dels que a Sandruscu li agradaria, com desvetlla aquest rottweiler quan ensenya les dents per advertir els temeraris que gosin discutir l’autoritat del gran timonell. Tota aquesta xapa que us hem deixat aquí, no són opinions, són fets i atès que aquest invent del sandrisme té més forats que la defensa del mandril, aquí seguirem, des de la imparcialitat i el rigor, penetrant-los per recordar-los que no hi ha rival petit.
Signat: Ròdia
