La bomba de rellotgeria que va significar el multimilionari fitxatge de l’histriònic traductor portuguès per part del ser superior en la seva desesperada lluita per acabar amb l’hegemonia aclaparadora de l’insuperable i excels Barça d’en Pep Guardiola, ha quedat definitivament activada durant el transcurs del mercat d’hivern tot engegant un compte enrere que -amb data límit 30 de juny- acabarà amb l’explosió descontrolada i definitiva d’un altre projecte milionari del president Florentino Pérez, més preocupat per posar ma a la tresoreria d’Iberdrola o ficar el nas al mercat asiàtic per evitar l’enfonsament del seu imperi industrial, que no pas en reconduir al Mouligne pels camins del fair play i el senyoriu, que com tothom sap són dos dels inequívocs senyals d’identitat del Millor Equip de l’Univers Conegut.
Aquella humiliant derrota soferta al Camp Nou que va deixar al gran Mou tocat i enfonsat a la banqueta i la posterior lesió -amb show inclòs- del golejador Higuain, ha reobert les ferides de la guerra tancada en fals amb el director general Jorge Valdano. L’exigència de fitxar un 9 al mercat d’hivern i la negativa -de moment- de complaure’l, va provocar una alineació experimental al camp de l’Almeria que li va costar dos preciosos punts. Les declaracions de Valdano denunciant que: “se está cometiendo una gran injusticia con Benzemá” i la resposta burleta: “habia un 9 en el banquillo” a les preguntes de la premsa sobre la necessitat o no, de fitxar un davanter centre, va rebre la resposta indignada del portuguès a la roda de premsa del Madrid-Atlético de copa: ”Yo llegué donde llegué pensando con mi cabeza, y estoy muy mayor para recados en los periódicos. El equipo lo hago yo, y si tengo dudas, para eso están mis ayudantes. Es normal tener dudas en algunos momentos. Pero soy muy mayor para recados en periódicos. No me llegan”
Els dos punts perduts amb el cuer de la lliga van generar tota mena de dubtes a l’entorn merengue i la sensació de que s’havia dit adéu a la lliga. Sensació que a RP compartim plenament.. Els rumors sobre la possible marxa de Mourinho a finals de juny s’escampaven per les redaccions dels mitjans madrilenys i Siro López, recalcitrant periodista merengue i tertulià de punto farlopa pelota, oficialitzava el rumor des de la ràdio de Intereconomia. Rumor que també recollien i ampliaven al diari Ass: “La gota que ha colmado el vaso ha sido su disconformidad de cómo se ha manejado el posible fichaje del delantero centro” ”Le molestó especialmente la respuesta de Valdano tras el empate ante el Almería. “Hoy teníamos un 9 en el banquillo”, refiriéndose a Benzema” “Si se va, le esperan el Inter o los dos equipos de Manchester: United y City. Como informó AS el 10 de julio, Mourinho tiene firmado cuatro años de contrato y las dos partes acordaron que al final de cada año de compromiso cualquiera de los dos pueden resolverlo sin derecho ni obligación a indemnización alguna”
La publicació confirmant els rumor de la marxa de Mourinho provocava la ira del director de Marca, Eduardo Inda, que a través del seu videoblog replicava indignat titllant la notícia de “inocentada” i “disparate” tot considerant que: “Quizá sea cuestión de una vendetta de algún desaprensivo que anda por ahí”.
La reacció encara més indignada del Siro López no es feia esperar i a través de Punto Pelota es despatxava ben a gust en contra del director de Marca. Gairebé 8 minuts de rellotge rajant de l‘Inda: “Me parece impresentable que un advenedizo en el mundo del deporte hable de vendettas. Sé que esto me va a costar mi colaboración en Radio Marca, pero me da igual. Quien utiliza el periódico para vendettas es él: por eso machaca a Guardiola por no recoger un premio; por eso machaca a Valdano por no cogerle el teléfono; o a Sergio Ramos hasta que se plegó y les dio una entrevista”.
Ja ho veieu, el fitxatge d’en Mou no només acabarà com la comèdia de Falset i deixant com un solar el darrer projecte Floper, sinó que també deixarà fet miques aquesta -fins fa ben poc- monolítica caverna. Confesso que ja he perdut el compte de quantes subcavernes conviuen a l’entorn del Maligne. Els moviments dels darrers temps són incessants, les divisions internes se succeeixen i l’aparició de la tdt amb el seu degoteig d’infumables cadenes neofranquistes i neofatxes (perdó per la redundància) fan difícil de quantificar el nombre exacte d’aquestes subcavernes. Des d’Unidad Editorial fins a Prisa passant per Vocento, Planeta i un llarg etcètera, es fa difícil saber qui és quí en aquest esgarrifós món de la Caverna. Però ja ho deia aquell anunci del insecticida de matar escarabats i paneroles: es divideixen, creixen, es multipliquen i, finalment, moren.
Bé, potser no morin del tot, doncs la caverna és molta caverna. Però de ben segur que quedaran tocats i ben tocats. I el culpable no serà un altra que el millor Barça de la història. El Barça d’en Jan, en Johan, en Frank, en Txiki i en Pep Guardiola.
I mentre el govern dels millors segueix sense complir (i no complirà) la seva promesa d’eliminar la limitació dels 80 km/h, a un servidor li acaba d’arribar una multa datada el 5 de gener d’enguany per anar a 126 km/h pel km 570 de la A-2 entre Igualada i el Bruc. I tot això el mateix dia que el Gobierno de España decideix que vol liquidar el sistema de caixes català.
Paradoxes de la vida: el govern d’aquí ens diu que “ara no toca” perquè cal sortir primer de la crisis, mentre el Gobierno d’allà aprofita que encara no hem sortit de la crisis per desfer el que li convingui i recuperar el que li passi per l’entrecuix.
Bonus track humorístic: extraordinari vídeo imitant al director de Marca que hem localitzat a ona fm: Eduardo Inda “Fifarato”
