Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El pamflet Gol crea escola

|

- Publicitat -

Fa poc més d’un any el diari Marca es cobria de glòria pontificant sobre les propietats convergents de les línies paral·leles asimètriques a propòsit d’un suposat fora de joc de Pedro en un partit Sporting de Gijón-Barça de la temporada passada. La manipulació de les imatges traçant una barroera línia per inhabilitar la posició legal del davanter canari ja és tot un clàssic del periodisme cavernícola. Fa just tres setmanes, el portaveu oficiós del rosellisme, el pamflet gratuït GOL, en un inqualificable exercici de photoshop eliminava la imatge d’en Jan Laporta de la foto en que apareixia juntament amb l’equip blaugrana i el president Rosell feta durant el Gamper d’enguany en el que es va entregar el trofeu de la lliga aconseguit la temporada passada. I just aquest dilluns, el diari AS, dirigit per l’inventor del villarato, Alfredo Relaño, emulava al diari Gol i a la seva edició impresa publicava la imatge del possible fora de joc d’Alves davant l’Athletic de la qual havia desaparegut misteriosament el defensa basc que probablement habilitava al jugador del Barça.

Del primer cas encara és l’hora que el director de Marca, Eduardo Inda, hagi demanat disculpes per la manipulació. Pel que fa al cas del diari Gol, el cinisme de les explicacions donades posteriorment els deixaven més en evidència encara: …perquè parlant del Barça del futur, vam obviar a Laporta, que és passat. Vaja, el que fan la major part dels mitjans de comunicació… que, de vegades, per ajustar i / o adaptar una fotografia al text corresponent es readapta l’escrit. Res de nou en aquest pervers món del periodisme en el qual sempre hi ha algú disposat a disparar abans que mirar-se al mirall. Un diari Gol amb una fixació malaltissa a qualsevol mínim senyal de cruyffisme o laportisme i que després de la renovació d’en Pep, no sabem si per iniciativa pròpia o seguint consignes de l’amo, segueixen despotricant de’n Guardiola: “Però l’home és humà, molt humà, i té les seves coses: la seva gent, la seva clàusula de confidencialitat, el seu representant i l’estimació incondicional de l’entorn que fa la vista grossa quan cal perquè el Pep és el Pep, home! No me’l toquis, eh?I és que, en el cas de Guardiola, la crítica costa. I això no és del tot bo. Perquè a la vida un parell de clatellades a temps van bé. Si no un es pot acabar acostumant a les flors i violes, als cants de sirena. Perdre el rumb, el nord. Sentir-se per sobre del bé i del mal, i qui sap si creure’s, fins i tot, un petit Déu…

Publicitat

I del cas del diari As i vista la repercussió de la noticia a les diverses xarxes socials i molt especialment a Twitter, l’AS digital publicava una pàgina demanant disculpes i el propi Relaño feia una pelegrinatge pels diversos mitjans per demanar perdó i -de passada- encolomar la responsabilitat del nyap als becaris infografistes que s’haurien menjat algunes capes dels fotogrames de la jugada en qüestió. Una explicació que segons els experts no s’aguanta i que deixaria en evidència al propi Relaño, doncs potser no es tractaria d’un error tan innocent si considerem que al director de l’AS se li atribueixen frases com aquesta: “es como si te pillan robando un televisor, que entonces lo devuelves a su sitio”

La caverna ha perdut un cop més els papers just la setmana en que ja es veien a dos punts del Barça i pràcticament campions de lliga. I, a sobre, amb la col·laboració inestimable de l’actitud histèrica del sossi-propietari i dels analfabets funcionals de la premsa godòtica que ja comencen a dir adéu a la lliga després de cedir un empat al Molinón quan només portàvem setze partits consecutius sense perdre guanyant. Adéu a la lliga i pràcticament adéu a la champions després de perdre per un escandalós dos a un davant d’un dels millors equips d’Europa. Una actitud histèrica a la que tampoc és aliè el nostru president que transmet negativitat i pessimisme constantment i no perd ocasió en totes les seves declaracions públiques per reivindicar el seu adn nunyista i la seva instal·lació permanent en la por i l’ai, ai, ai. Actituds pusil·lànimes que donen ales a una caverna que renova el seu vocabulari i ara ja parla d’ansietat i nervis a les files blaugrana. Una caverna que torna a respirar optimisme ara que “El Barcelona ya no corre tan deprisa” o “No, ya no golea el Barça” i que ha passat de conformar-se amb “cuando el Barça gane por uno a cero vamos a ir todos a la Cibeles” a tornar a sospirar per un triplet: “Así que el Madrid tiene una oportunidad, o quizá dos, o quién sabe si tres. El Madrid de este año es realmente bueno, si lo miramos con perspectiva. No tantos años ha ganado con tanta facilidad a casi todos, no tantos años ha llegado a la final de Copa, no tantos años ha figurado entre los favoritos de la Champions. Su problema es que para donde se mueva topa con el Barça. Su esperanza es que este Barça ya no corre tan deprisa y que ahora tiene que visitar al Mallorca y al Valencia, con el partido de vuelta ante el Arsenal entre medias. Presiento que vamos a tener una agarrada fenomenal en las tres competiciones.”

Després del partit contra l’Arsenal i d’uns dies per Londres, hem sabut que en Sandrusku era al camp de l’Emirates acompanyat de la seva esposa en franca contradicció amb els seus principis ètics i també hem sabut que s’ha avançat molt poc -per no dir gens- en la tan proclamada transparència en el repartiment de les entrades. A la final de la copa a València, la directiva de la gent normal disposa d’una gran oportunitat per demostrar si estan per la transparència o si els compromisos institucionals i de tot tipus són públics o inconfessables. Compromisos institucionals que probablement inclouen personatges il·lustres del barcelonisme com ara aquest ídol i gran amic d’en Sandro, el president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Sánchez Vara, un barcelonista exemplar que -ves per on- sent vergonya de veure parlar català al senat. Clar que tampoc ens hauria d’estranyar, doncs el propi president del Barça ja ha demostrat que també sent vergonya de parlar català com va evidenciar en el passat congrés mundial de penyes. O com demostren dia a dia els pesos pesants de la directiva que ignoren sistemàticament el català a les pàgines web de les seves respectives empreses.  Digueu-nos masoquistes, però després d’un petit exercici de navegació per la xarxa ens trobem que aquest grans patricis de la societat catalana es comporten igual o pitjor que un Sanchez Vara de la vida. Uns quants exemples: Empreses de Javier Bordas, empresa de Javier Faus, empresa de Jordi Cardoner, de José Maria Bartomeu, de Jordi Moix,  de Manuel Arroyo,  de Vidal-abarca, etc.etc. etc.

I com a guinda final li adjudiquem al vicepresident Carles Vilarrubi, comissari dels godó a la directiva balugrana i gran amic del fill gran del president Pujol, la pàgina  web corporativa del Grupo Godo on el català és ignorat olímpicament.

Ah! i que no se m’oblidi. A diferència del pessimista camarada Popota, que veu en la victòria davant l’Athletic un  simple allunyament del descens, servidor, optimista de mena, hi veu la salvació matemàtica del descens a segona divisió.

 

 

blaugrana4

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut