Doncs sí, ho has traduït bé: es tracta de la connexió noruega. Els esdeveniments de la darrera setmana vindrien a confirmar que la creixent i aclaparadora persecució global contra el interessos del Maligne, el SerSu i The Special One tindria el seu origen en aquest petit país nòrdic de la península d’Escandinàvia anomenat Noruega. Un país, per cert, que es va independitzar pacíficament de Suècia només fa 106 anys. Més concretament, el 7 de juny de 1905.
La història es remunta a la Champions 2005-2006 on l’àrbitre noruec, Terje Hauge, va expulsar al jugador del Horno per una entrada a Messi a l’eliminatòria contra el Chelsea. La criminal entrada és la que va inspirar al seu entrenador, Jose Mourinho, la famosa frase sobre els jugadors del Barça i el teatru del buenu. Aquest mateix àrbitre, Terje Hauge, va xiular la final de París davant l’Arsenal que va significar la segona Champions pel Barça que aleshores entrenava Frank Rijkkard. L’Arsenal va jugar gairebé tot el partit amb només 10 homes per l’expulsió, amb targeta vermella directa, del seu porter Lehmann al minut 18 de joc.
El també noruec Tom Henning Øvrebø agafava el relleu de Hauge i marcava el camí en aquell inoblidable iniestassu d’Stanford Bridge que va donar pas a la tercera Champions del Barça i primera de l’era Guardiola. El dimecres passat, un altre noruec, Svein Oddvar Moen, seguia el camí traçat pel bon jan d’Ovrebo i era l’encarregat d’arbitrar la primera eliminatòria de la lligueta Champions del Maligne al camp del Dynamo de Zagreb. Davant la violència croata, el jove col·legiat noruec es va marcar un permissiu i tolerant arbitratge gairebé a l’alçada dels mítics arbitratges d’en Mateu Lacoz, el jutge favorit de l’estratega lusità. Aquest diumenge, tercera jornada de lliga, ha estat el torn de Thørienzø, àrbitre d’ascendència clarament nòrdica, qui s’ha afegit a la festa permetent als granotes del Llevant el que no està als escrits en la seva victòria davant el Maligne.
I si no fos pel rigor que ens caracteritza, encara podríem incloure en aquest selecte grup d’àrbitres, al suec Anders Firsk, que a la champions 2004-2005 va expulsar al jugador Drogba del Chelsea que l’entrenava, qui si no? Jose Mourinho. Firsk va néixer a Goteborg, prop de la frontera Noruega, ciutat més a prop d’Oslo que no pas d’Estocolm, con no podia ser d’una altra manera. Anders Firsk va abandonar prematurament l’arbitratge per les amenaces de mort rebudes dels aficionats del Chelsea després de les greus crítiques rebudes del seu entrenador, el Lagrimita de Setúbal.
Aquest rebrot de la connexió noruega arriba just quan en Mou i el Maligne, després de l’estrepitós fracàs de la Supercopa d’Espanya, hagin decidit canviar de tàctica apuntant-se a la no violència i al teatre, tot emulant al Barça. Les lipotímies d’en Marcelo, del di Maria o en Cristiano, con si d’uns Busquets, uns Alves o uns Pedros de la vida es tractés, han perjudicat els interessos merengues. Les declaracions del propi Mourinho fent la suada ironia de que el Maligne lluitarà per la permanència, o criticant aspectes del joc que fins fa quatre dies semblaven exclusius del traductor portuguès i de l’adn merengue, o responsabilitzant de la derrota al Kedhira i sobreprotegint sospitosament al Coentreau, comença a provocar esquerdes en el monolític entorn de la Casa Blanca i ha descol·locat lleugerament al gurus de la caverna.
Mou: Allí tienen dentro del reglamento el poder de tener el campo sin agua, con el césped más alto de lo normal. Es un buen equipo, competitivo y agresivo. Les tengo que felicitar por listos, porque saben provocar, simular, no dar el balón, perder tiempo, y eso también es fútbol y mis jugadores no están a gusto en ese habitat. Hay jugadores aquí que son muy buenos jugando en grandes palcos, pero que llegan aquí y no son capaces de adaptarse a la situación. No encuentro como decirle, es la parte sucia del fútbol y en esas circunstancias no está cómodo
Relaño a l’Ass sobre el partit de Zagreb: …la jugada tiene inevitable comparación con la de Pepe y Alves. Pepe entró muy parecido, con un planchazo al balón que iba a despejar Alves. Pero su planta contactó el balón según lo percutía Alves. Leko con lo que contacta de lleno es con el tobillo de Cristiano, que agujerea. Aquello, para mí, debió quedarse en amarilla, por juego peligroso. Pero fue roja. Lo de Zagreb debió ser roja por juego brusco grave con daño visible, pero no fue ni amarilla.
Relaño a l’Ass sobre el partit del Levante: Mourinho habló de la forma en que el Levante utilizó medios aviesos: mal césped, dureza, bronca. Pero es lo mismo que él le planteó al Barça la primavera pasada, nadie lo puede ignorar. Y al mismo tiempo al dolerse tanto de eso puede dar lugar a que se lo hagan muchos otros equipos. Y sin la protección arbitral del Barça, ya se sabe
Julián Ruiz al (infra) Mundo) sobre el partit de València: El Madrid iba por delante. Era líder de la Liga. Inaceptable. Sibilinamente, Turienzo aplicó una máxima de Sánchez Arminio, que se le escapó hace años, al poco de llegar Villar. “Al Madrid hay que desquiciarlo poco a poco”. No pitarles faltas a favor clarísimas, irritarlos hasta que pierdan los nervios y desarrollen su propia soberbia. Alguien caerá en la tentación y que, a la mínima, pueda ser expulsado. Ese fue el caso Di María, que perdió los nervios y logró que Khedira los perdiera también. El complot , el golpe de estado del liderato al Madrid estaba consumado.
La golejada del Barça, la derrota del Madrid i el lideratge del València i Betis amb tres victòries de tres, ha deixat aparcada momentàniament la milonga de la liga de mierda de la Brunete d’allà i també ha deixat en evidència a la brunete nostrada que després d’un parell d’empats intranscendents i sense haver paït encara que en Pep s’hagués recordat d’en Jan tot obviant la figura d’en Sandrusku a l’acte del lliurament de la medalla d’or del Parlament, hagin començat a imaginar fantasmes i mals rotllos al vestidor blaugrana. Mentre en Pep s’emportava de barbacoa a tots els jugadors, el lamentable entorn mediàtic culer seguia intoxicant sobre la Grada Jove o la Qatar Foundation per anar aplanant el camí d’una assemblea de compromissaris que beneeixi les propostes de la directiva de la gent normal. Dues propostes que el president Sandrusku ja ha avançat que votaria favorablement aprofitant la seva aparició a les clavegueres de 8tv on el caspós Arús li dedicava una vergonyant sessió de massatge que deixava al descobert les greus mancances, el patetisme i la poca categoria humana del nostru president.
Incomprensible la tossuderia en voler reintroduir el nazisme i la delinqüència a les grades del Camp Nou, com poc transparent i sospitosa la venda d’una samarreta per un import molt inferior al seu valor real de mercat.
Mentre la directiva de la gent normal prepara l’assemblea, el govern dels millors ha presentat el resultat de l’auditoria externa encarregada a Deloitte on es destaca que el dèficit de la Generalitat al tancament de l’exercici 2010 no era del 2,4% sinó que en realitat ha estat del 4,2%. Un ball de números de res, herència del tripartit. Tractant-se de l’auditora Deloitte, des del Rival Petit ens permetem suggerir al govern de la Generalitat que si volen enfonsar una mica més la memòria del tripartit encarreguin novament el treball a l’auditora KPMG que de ben segur, i amb la professionalitat que els caracteritza, diagnosticaran -probablement- un dèficit més superior encara.
Finalment, tal com comentaven més amunt, sembla que es confirmen les esquerdes en el monolític entorn de la Casa Blanca. El subdirector del diari Ass i reconegut incondicional mourinhista, ha publicat aquest insòlit article on critica -i de quina manera- les excuses del traductor portugués.
Això s’anima!
SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT from Endboard on Vimeo.
