Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

A remolc del virus Fifa

|

- Publicitat -

El virus Fifa va camí de consolidar-se de manera irreversible. Sembla que era ahir quan encara hi havia alguna esperança de que els grans clubs podrien posar-se d’acord per gestionar els destins del futbol, però ja cal que ens anem fent a la idea que aquest monstre de tres caps que conformen la Fifa, la Uefa i les Federacions, difícilment es desenganxarà d’aquesta inesgotable mamella d’incalculables beneficis que representen les eurocopes, els mundials i les lliguetes classificatòries d’aquest món cada cop més globalitzat en el que, paradoxalment, hi ha més estats que mai. Més estats, més seleccions i més negoci que mai. Un negoci, curiosament, on uns posen els recursos (els clubs), uns altres recullen els beneficis (el monstre de tres caps) i al màxim que podem aspirar tots aquells que l‘arroja nos la trae floja, és a que s’unifiqui el calendari, es redueixi el nombre d’equips de la lliga, s’obtinguin compensacions econòmiques per la cessió de jugadors i ens paguin la cobertura d’algun tipus d’assegurança en previsió de de les inevitables lesions.

Els entorns periodístics del del món del futbol ja no saben que inventar-se per tal d’anar fent bullir l’olla mentre duren les tedioses, llargues i avorrides jornades sense competició lliguera. I no només els entorns futbolístics en sentit estricte, sinó que fins i tot els entorns no tan futbolístics tal com hem pogut veure aquesta darrera setmana on ens ha donat la sensació que la justícia s’apuntava a la festa tot convocant la celebració del judici sobre la reclamació de comissions al ex president Laporta per part de l’agent Bayram Tutumlu. Un Bayram que ha vist com se li obrien totes les portes de les ràdios i televisions d’aquest país i del país veí per vomitar impunement tota la merda possible sobre en Jan Laporta amb el jiji jaja còmplice de la majoria dels professionals i tertulians d’aquests mitjans. Un Bayram que s’ha despatxat a gust sabedor com és de que la seva demanda no té la més mínima possibilitat malgrat disposi d’un dels advocats més brillants del Cerdanyaberg o del testimoni de l’amic Minguella declarant que és normal fer negocis sense papers. Un judici que potser ni s’hauria celebrat si en Laporta, en lloc de no tenir inconvenient en que se sabés la relació professional del seu despatx d’advocats amb inversors de l’Uzbekistan, s’hagués sotmès al xantatge l’extorsió el blackmail a les reclamacions de l’amic Bayram Tutumlu, àlies “El Turco”.

Publicitat

Desconec els detalls de la relació del despatx Laporta&Arbós amb els seus clients uzbekos, ni fins a quin punt pot haver-hi confusió d’interessos, però el que m’ha sorprès és la rapidesa com alguns il·lustres gurus del periodisme s’han apuntat a la tesi de la gran traïció o d’altres al vergonyant corporativisme quan en Laporta ha anunciat que es querellaria contra els Godotti. També m’ha sorprès com alguns confonen interessadament cobros, ingressos, resultats i beneficis, o com critiquen en Laporta per haver obtingut, a favor del Barça, tres milions d’euros per l’amistós amb els uzbekos, un milió d’euros per l’Eto’o i 300.000 euros per barba pels Messi, Cesc, Iniesta i Puyol per un clínic a Uzbekistan i en canvi passen per alt el partit amistós gratuït de la reputada selecció brasilera al mini estadi amb retransmissió televisiva al Brasil i publicitat estàtica inclosa. La transparent i faustera directiva sandruskera encara és hora que hagi donat cap explicació, ni qui se n’ha beneficiat.

No tinc cap pressa per afegir-me a les crítiques i també sé que gairebé tothom té un preu. Jo mateix, sense anar més lluny, no estic en condicions d’assegurar de si per un miserable milió d’euros, posem per cas, seria capaç d’abandonar el Rival Petit per enrolar-me a les files del Fans del Maligne, o de fer-me agent del CNI per infiltrar-me a la nova ERC i a la Soli per tal de contribuir a la catalana tradició de dividir  l’independentisme bo i seguint els passos del camarada Ròdia i potser també els del camarada Popota.

El judici ha servit per donar munició a uns Godotti que venien tocats per les rodes de premsa d’en Guardiola. Uns Godotti que també feien seva la munició aportada per tv3 amb l’emissió d’un convidat a casa del Bojan on un sibil·lí Albert Om li estirava la llengua per a deliri de tots els antiguardiolistes. I ja només faltava l’emissió de l’anunci entrevista entre el Guardiola i el Trueba per acabar-los d’exasperar encara una mica més. Uns quants exemples de com es desviuen pel Pep i del carinyo i la simpatia que li professen:

Raül Llimós: “…sobre los negocios particulares de Joan Laporta, a Pep se le fue la mano con la diplomacia. Eludió valorar el enriquecimiento amoral del ex presidente poniéndose en manos de la justicia y de los socios”
Xavier Bosch: “Desde que Guardiola es entrenador del primer equipo del Barça, jamás he solicitado hacerle una entrevista. Tras ver el anuncio con Fernando Trueba, ahora me doy cuenta de que, en lugar de una entrevista, tenía que haber pedido un “diálogo”. Ah, ¿que es para un banco? Bueno, en casa tenemos tres acciones del Banco de Sabadell. ¿No basta con eso?”
Mònica Planas (Bosch consorte): “Pep Guardiola ha intentado mantener el criterio de no conceder entrevistas. Hizo una excepción con un reportaje sobre el Brescia. Ahora, para un anuncio, se muestra conversando agradablemente con Trueba. Lo que no consiguen los periodistas se lo lleva un banco.”
Enric Bañeres: “Por eso me extrañó tanto que Pep dijera que Sandro Rosell y Joan Laporta, que son tan distintos como la noche y el día, son la misma cara de una moneda. De eso nada: uno es cara y otro es la cruz, la cruz que todo barcelonista debe cargar a la espalda cuando llega a este mundo.”  “Tras el éxito de la conversación del cineasta Fernando Trueba con Guardiola, y habida cuenta de que Pep, fuera de las ruedas de prensa, sólo accede a este tipo de declaraciones, ¿para cuándo el entrenador del Barça en el programa ‘El convidat’, de TV3? Su gran amiga Mònica Terribas, directora del ente público catalán, se apuntaría el tanto del siglo…”

La setmana també ems ha deixat el ridícul dels Brunetti amb les enquestes, l’acord del Barça amb Mediapro o la cessió també a Mediapro de la gestió del canal Barça TV, però ja tindrem ocasió de parlar-ne. El que sí m’agradaria advertir, avui que ens arriben notícies que cada cop és més a prop el final definitiu del terrorisme d’ETA que, per a tots aquells que estan còmodament instal·lats en la seva existència, mai serà suficient una hipotètica entrega de les armes. Se’ls exigirà, tot seguit, l’alta immediata com a socis del Real Madrid. Temps al temps!

Del que tampoc en tenim cap dubte és que abans arribarà la pau defintiva a Euskadi que no pas tv3 hi  rellevi la seva corresponsal vitalicia. De ben segur que acumula més trienis que els fundadors d’ETA.

Per acabar, i aprofitant que el convidat d’aquest dilluns a tv3 ha estat en Gerard Quintana, ens permetem recomanar novament el darrer gran hit del Rival Petit, el vídeo La Cerdanya.

blaugrana4

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut