Ni fi de cicle, ni lesionats, ni mala sort. L’empat davant el Sevilla no és res més que un detall, una aportació desinteressada, la petita contribució del Pep i els seus homes a l’homenatge que, amb motiu de la inauguració de la nova masia, ha dedicat la directiva sandruskera al seu líder i guia espiritual, l’ex president Núñez que, donant mostres de senilitat fidel als seus principis, ha declarat solemnement que “los éxitos han debilitado al club”. Ha afegit que “las auditorías hablan por sí solas, no vale todo. Me duele que el club no sea más fuerte a nivel económico” “ i, per si no n’hi havia prou, ha reblat el clau bo i afegint que un dels grans errors del Barça va ser donar-li la carta de llibertat a Jóse Mourinho. “Fue un error darle la carta de libertad, casi triunfa en el Barça. Ganamos dos Ligas con él de segundo de Van Gaal y, al año siguiente, cuando ya no estaba no lo hicimos” Declaracions que per sí soles ja haurien de ser motiu més que suficient com per inhabilitar-lo a perpetuïtat. Motiu de cesse, vaja.
Podem entendre, i fins i tot és comprensible, que una directiva neonunyista aprofiti la més mínima oportunitat per venerar la figura de l’expresident i el convidi amb tots els honors -seguici i entrades incloses- a la final de la Champions o l’acompanyi a la presentació del llibre del lobo Carrasco sobre la masia, però el que ja passa de mida i és del tot incomprensible és que un cop coneguda la sentència del Caso Hacienda, se segueixi insistint en donar protagonisme a un personatge que es permet qüestionar les auditories del mandat Laporta quan, ves per on, ha estat durant aquest mandat que s’han hagut de pagar més de 60 milions a hisenda com a conseqüència d’haver contaminat les pràctiques comptables del Barça. Convé recordar, ja que la premsa tradicional hi passa de puntetes, que l’expresident Núnez Clemente i el seu fill i exdirectiu, Núñez Navarro, han estat condemnats a la mateixa pena, la qual copiem de la pàgina 741 de la sentència del caso Hacienda:
1. DELITO CONTINUADO DE COHECHO ACTIVO, definido como delito
2.2, en concepto de autor, sin la concurrencia de circunstancias modificativas
de la responsabilidad criminal, a la pena de CUATRO AÑOS DE PRISION MENOR,
con accesorias de inhabilitación especial para el ejercicio de derecho de sufragio
pasivo por igual tiempo, mas multa de DOS MILLONES DE EUROS,
con responsabilidad personal subsidiaria de CINCO MESES en caso de impago.
2. DELITO CONTINUADO DE FALSEDAD EN DOCUMENTO OFICIAL
COMETIDO POR FUNCIONARIOS PUBLICO, definido como delito 3.1,
en concepto de inductor, concurriendo la circunstancia atenuante de
extraneus, ya definida, a la pena de DOS AÑOS DE PRISION,
inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo igual tiempo,
inhabilitación especial para el ejercicio de empleo o cargo público
por UN AÑO Y SEIS MESES, CUATRO meses de multa con cuotas diarias
de TRESCIENTOS EUROS con responsabilidad personal subsidiaria
en caso de impago de un día por cada dos cuotas no pagadas
“Y en relación a la pieza Núñez y Navarro”: cal destacar que les quantitats a respondre davant d’Hisenda són d’autèntic vertigen, tal com s’explica a la pàgina 751 i següents de la sentència. Sí, nosaltres també tenim molta curiositat per veure quan i com torejaran aquest marro els de l’alt tribunal suprem.
Per sort o per desgràcia, la rabiosa actualitat ha propiciat que -tot i els esforços de tv3- la inauguració de la nova masia s’hagi vist eclipsada per altres notícies que poden ser determinants pels futur immediat dels nostre país. La ressaca de l’anunci de la UE i la seva aposta pel corredor mediterrani, la mort d’en Gadaffi i el consegüent avanç en la consolidació de la primavera àrab i, sobretot, l’anunci d’Eta de posar punt i final a la lluita armada.
Dels “corredores para todos” em temo -digueu-me malpensat- que estem davant d’una altra de les enganyifes d’aquest conglomerat anomenat ppsoe que, guany qui guanyi les eleccions, sempre té majoria absoluta. Així doncs, i sense entrar en detalls, vull deixar constància escrita que el primer tram del corredor mediterrani que es començarà a construir a l’estat espanyol, no serà cap altre que el de Sevilla a Madrid. Si al 92 ja es va fer el mateix amb l’Ave per tal de facilitar els desplaçaments del personal a la Feria de Abril i a la Feria de San Isidro respectivament, del que es tracta ara és d’assegurar-se el transport i subministrament del pescaito frito, les gambes salades i els bocata calamares. Queda dit.
Del tema Gadaffi dues coses 1)fins que ho no ho vegin els meus ulls mantindré el meu escepticisme sobre si la primavera àrab acabarà portant la democràcia (no em refio de l’islamisme moderat com tampoc em refio del democratacristianisme moderat) 2) llàstima de la mort d’en Gadaffi que ens privarà de veure un espectacular judici a la Haia que deixaria ben retratats a la majoria de líders mundials, inclosos el borbó, l’aznar i el cavall de l’Aznar.
I en quant al final d’Eta, cal destacar que l’espanyolisme es queda sense coartada i que l’avanç de l’independentisme per la via de les urnes pot ser imparable. Ara bé, perquè això sigui possible és imprescindible que el PNB estigui per la labor, i molt em temo digueu-me pessimista, que a l’hora de la veritat no deixaran de ser uns CiU’s de la vida i també faran bandera del ara no toca. Però això sí, amb l’avantatge de tenir el ronyó cobert. Visca el concert!
Deia més amunt que les declaracions de l’expresident Núñez que donen títol al post haurien de ser motiu d’inhabilitació a perpetuïtat. Afegeixo ara que la inhabilitació s’hauria de fer extensiva als directius actuals que segueixen mantenint el Museu amb el nom de l’ex president condemnat. No ens consta s’hagi fet res al respecte.
El neo nunyisme imperant fidel als seus principis: lluitar pels sotscampionats, no molestar a la caverna, guanyar un cop l’any al maligne i comprar terrenus.
Uns terrenus que donades les perspectives del mercat immobiliari s’hauran de destinar al cultiu de les carxofes i/o ampliar el cementiri de les Corts.
