El passat mes de juliol publicàvem el post Sandrusko Anno I on s’hi adjuntava el vídeo titulat Sandrusku Rosell primera temporada que recollia els fets més rellevants del primer any de mandat rosellista. Com ja sabeu, el vídeo va ser bloquejat pocs dies després a instàncies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, just poques hores després que ho hagués demanat explícitament el diari GOL a la seva edició de l’onze de juliol. Tot i que la solidaritat internàutica ha fet possible que el vídeo es pugui seguir veient a diversos llocs de la xarxa, aquest episodi d’anacrònica censura ens va fer pensar en la possibilitat de recollir de manera similar els greatest hits rosellistes a partir de la recopilació en format llibre d’una selecció dels posts més representatius de la primera temporada. A continuació podeu llegir el pròleg íntegre del llibre on s’explica amb més detall tot aquest procés. Al final del pròleg trobareu els enllaços per descarregar el pdf del llibre o per obtenir-lo en format paper.
Pròleg
Rival Petit és un bloc pioner a la xarxa i forma part dels blocs de l’Indirecte (opinió amb independència) del diari digital Directe!cat
Creat pel gran mestre Popota fa gairebé 10 anys, l’equip actual del RP està integrat pel propi Popota, pel camarada Ròdia i qui subscriu aquestes ratlles, Urdin-Gorria, alter ego de Segon Pal i responsable de fer, amb la parcialitat i subjectivitat que el caracteritza, la selecció dels articles més representatius del que ha estat la primera temporada del president Sandrusku Rosell, després de sortir victoriós a les eleccions presidencials del passat mes de juny del 2010.
Podria semblar un anacronisme la publicació en paper d’aquest recull d’articles de la temporada 2010-2011 immersos com estem en plena era 2.0, és a dir, en plena eclosió dels telèfons intel·ligents, dels llibres electrònics, i de les xarxes socials, però no és menys cert també que a mesura que creix aquesta immensa minoria que ha abraçat compulsivament les noves tecnologies, són molts encara el que resten ancorats en els formats més tradicionals, i a ells va dedicada aquesta edició al mateix tems que, de passada, evitem que quedin enterrats per sempre més al ciberespai els brillants articles dels camarades Popota, Ròdia i, mal m’està el dir-ho, potser algun post de qui subscriu aquest pròleg, Urdin-Gorria.
El recent episodi de censura sofert pel Rival Petit també hi ha contribuït, doncs cal recordar que la primera decisió, a part del resum anual habitual del camarada Popota, va ser la publicació d’un resum alternatiu mitjançant la pujada d’un vídeo a Youtube. Vídeo bloquejat pocs dies després a petició de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals després que el diario Gol -guàrdia pretoriana del nostru President- ho demanés obertament tot criticant al departament de comunicació del Barça i denunciant que el vídeo “destrossava” la primera temporada del president. La solidaritat internàutica ha fet possible que el vídeo es pugui tornar a veure a la xarxa. Només cal buscar: Sandrusku primera temporada o censuraVideosFCB.
Al Rival Petit, com és ben sabut, ens declarem cruyffistes-leninistes i desacomplexadament independentistes; i tenim molt coll avall que sense la revolució executada per la superior intel·ligència futbolística del millor jugador de la història, Johan Cruyff, continuada pel millor president, Jan Laporta, per en Rijkkard, el Txiki i perfeccionada per l’alumne més avantatjat, Pep Guardiola, no hagués estat possible aconseguir el triplet, el sextet, les golejades al Maligne, la tercera lliga consecutiva, la quarta champions i ser reconeguts com el millor equip de tots els temps.
Ni al vídeo ni a la selecció d’articles hem posat gaire èmfasis en glosar les victòries, doncs ja les donàvem per descomptades sabedors com érem de que la gran herència esportiva l’havia de gestionar en Pep Guardiola, l’autoritat del qual ha impedit que la covardia, la poca capacitat, la manca de lideratge i l’exagerat complex d’inferioritat que ha caracteritzat el primer any de la junta rosellista hagi afectat a l’equip.
El llibre comença amb el post dedicat a la presentació en societat del candidat neonunyista, Alexandre Rosell, i s’acaba -ves per on- amb el post dedicat a la figura de l’ex-president Núñez, guia espiritual de la candidatura rosellista i condemnat a sis anys i multes milionàries per la seva implicació en el denominat caso Hacienda. Una mena de capicua històric. Ni fet expressament.
Vint anys ha necessitat la justícia per sentenciar el que era vox populi i uns quants anys més que li farà falta per resoldre els recursos. Ara bé, si voleu veure un Núñez a la garjola, ja us en podeu anar oblidant. No hi haurà temps ni de veure-hi el seu fill. Proverbial lentitud de la justícia espanyola agreujada en aquest cas per l’alt nivell d’enginyeria financera aplicada a l’entramat d’empreses de l’ex-president i per extensió a la comptabilitat del Barça, el qual, amb una mica més de rapidesa, també va patir el rigor de la justícia. El Barça no va anar a la presó, però la directiva d’en Jan Laporta va haver de pagar a Hisenda la quantitat de 60 milions d’euros per les actes d’en Núñez, xifra molt superior, per exemple, a la quantitat reclamada per la junta rosellista a l’esperpèntica acció de responsabilitat contra la directiva sortint, un cop tunejada la comptabilitat amb la col·laboració de l’auditoria amiga.
L’agrupació per temes i la successió pràcticament cronològica d’articles, a part de resumir el més significatiu del primer any del mandat Rosell, també vol ser una mini crònica paral·lela de la vida política del nostre petit país i també, per la part que ens toca, del país veí, doncs tenim molt clar que el futbol, la política i qualsevol altre aspecte de la vida quotidiana estan plenament interrelacionats Que no us embauquin, doncs ja coneixem la història: quan us diguin que són apolítics o que no barregen política i esport, en realitat us estan dient que són de dretes i/o franquistes, i si us diuen que no els agrada el futbol és que són de l’Espanyol o del Madrid; o de tots dos alhora. Ja se sap: si t’abaixes els pantalons davant el president d’Extremadura no fas política, però sí que en fas si et declares independentista.
I quan us preguntin per quina lliga jugaria el Barça en una Catalunya independent, no en tingueu cap dubte: el dia que Catalunya aconsegueixi la seva independència, el Barça haurà assolit el seu últim objectiu.
Visca el Barça!
Notes: 1) Al final d’alguns articles s’ha afegit l’adreça curta dels enllaços originals a Internet per facilitar-ne la posterior ampliació de la lectura. 2) A principis d’aquesta temporada 2011/2012 s’ha incorporat a les files del Rival Petit un nou integrant, el camarada Més, un jove valor format a la pedrera que de ben segur ens donarà moltes tardes de glòria.
– – – – – – – – – – – –
L’arxiu en format pdf del llibre, amb els enllaços a internet activats, es pot llegir i/o descarregar clicant el següent enllaç: http://bit.ly/t317v7
Si t’interessa el llibre en format de paper tradidicIonal, es pot comprar via Lulu.com accedint al següent enllaç: http://bit.ly/vXQfCW
Vista prèvia
