Amb ànim democràtic i esperit de servei esperàvem amb candeletes que arribés la jornada de reflexió. Era voluntat dels quatre integrants de la redacció del Rival Petit consensuar, des de l’òptica independentista, una opció vàlida per poder recomanar a tots els bons culers que seguiu regularment el Rival Petit. Reunits en assemblea extraordinària i malgrat els esforços del sector mès dialogant de la redacció, la unanimitat no ha estat possible. El debat ha estat intens però civilitzat -no han volat cadires ni s’han trencat ampolles- però com a bons independentistes i fidels a les tradicions del nostre petit país, no hem aconseguit un acord unitari. La decisió final contempla dues opcions i són les que us proposem: votar ERC o abstenir-se. A Rival Petit hi conviu una diversa i variada gama de sensibilitats i generacions que fan difícils els consensos, però una qüestió tenim molt clara: als països independents ningú es planteja votar partits independentistes. Asín de claro.
En plena campanya electoral hem vist com Europa, no només dicta quina és la política econòmica que s’ha d’aplicar, sinó que fins i tot es permet exigir la substitució de governs legítims per d’altres que es comprometin a aplicar sense embuts aquestes polítiques europeistes. Polítiques neo liberals i salvatges, of course. Sembla inevitable la investidura del candidat del PP, Mariano Rajoy, com a nou president del govern espanyol. A menys que Europa ens faci un grec o un italià tenim Mariano per vuit anys. Al lloro!
Aquesta campanya electoral ens avorreix sobiranament i és per aquest motiu, entre d’altres, que hem volgut retre homenatge a la figura d’aquest polític incombustible, aspirant permanent a una cartera ministerial, líder vitalici a les enquestes de polítics més valorats i probable futur ambaixador d’Espanya al Vaticà, Josep Antoni Duran i Lleida, popularment conegut -no sabem perquè- com el Dioni de la Franja.
El dirigent d’Unió pretén ser decisiu a Madrid en una legislatura on el PP no només tindrà la majoria absoluta (més de 175 diputats) sinó que fins i tot podria arribar a la majoria de les tres cinquenes parts del Congrés (més de 210 diputats). Majoria que li permetria crec -parlo de memòria- derogar l’estatut i suprimir l’autonomia. No caerá esa breva. Tant de bo!
Sense més preàmbuls. Al senyor Duran doncs, recuperat ja del seu atac de riure que el va portar a urgències del clínic, li dediquem aquest tema del gran Tomeu Penya.
Per a tots vosaltres: “El Dioni dins jo”
p.s.,
Ara que no em senten els meus col.legues de redacció i potser traicionant la seva confiança, confesso ser un gran fan d’en Joan Tardà… Que em perdonin, però crec que ho havia de dir.
ug
