Sí amics, és cert. El Rival Petit no només no està inclòs a les brunetes godòtica i madrilenya que fan bandera del calçotet suat i exigeixen no barrejar futbol i política, sinó que milita en contra de la subnormalitat democràtica inherent a les anteriors cosmovisions, on seguirà militant fins que per aquí tinguem una democràcia i el Borbó estigui davant d’un tribunal.
Per això, hui presentem en exclusiva mundial una superproducció audio-visual sobre l’imminent congrés del PSC. Fent una mica d’història hi ha motius per ser optimistes. En només cinc anys, moment en què van lapidar Maragall per la seva poca disposició a mullar-se pel nyap gegantí que va fer la sociovergència amb l’Estatut, el poker d’asos conformat per Chacón, Montilla, Zaragoza i Iceta ha aconseguit que un partit que manava arreu i havia arraconat CiU a l’ajuntament de Sant Cugat hagi estat violentament expedit del 90% de les institucions del país. Per sort, com és lògic després dels bons resultats assolits i el nivell de competència mostrada, guanyaran el congrés de carrer amb un jove i renovador candidat que es va iniciar en política fa tres dècades en el sempre interessant àmbit de l’urbanisme municipal.
La vocació de convertir el PSC que es disputi el vot ètnic i anti-independentista amb el PP pel poker d’asos que ha pilotat el partit als darrers anys -amb l’inestimable col·laboració de la generació black-trepy- és esperançadora a més no poder, però cal més. En aquest sentit, encoratgem els socialistes de Catalunya a refermar el seu compromís per seguir excercint amb les mateixes ganes i eficàcia el paper de Karanka cada cop que els Mourinhos, bombardejadors, aliats, compañeros, governs amics, companys federalistes i demés bwanes del PSOE dediquen el seu temps als afers de Catalunya, i els felicitem amb totals efusió i sinceritat pel feliç desenvolupament del congrés que els aproparà, encara més, a la meta que tots somiem.
.
