Ja han acabat les vacances de Nadal i, com els nens petits en tornar a l’escola, és hora que us fem una redacció explicant què hem fet durant aquests dies. Com és tradició des del 2011, el Rival Petit ha dedicat aquestes sagrades festes a honrar la figura més important de la religió que ha guiat Catalunya durant tantíssims anys, JC.
Dinars, sopars, regals, joia i alegria en honor de Johan Cruyff i, de retruc, també de Joan Laporta, doncs també és tradició (aquesta des de temps immemorials) posar-nos com uns petits baconets. Però aquest any el Rival Petit, sempre a l’avantguarda del periodisme, ha anat més enllà. En un desplegament de mitjans sense precedents el Rival Petit ha enviat un reporter a l’Orient Mitjà: Amsterdam, terra de putes i fulanes però també el particular Betlem de Déunostrusenyor. Allà, guiat per una estrella d’un curiós color vermellós em vaig plantar jo mateix, sempre disposat a sacrificar les vacances pels meus estimats lectors.
Dues nits, 50 euros menys que una bonica senyoreta amb qui vaig lligar em va robar i una estranya picor a l’entrecuix més tard vaig tornar a casa.
Signat: Més.
PS. L’estrella també em va portar a un enclavament anomenat Amsterdam Zuidoost, on vaig poder comprovar en primera persona algunes diferències entre Més Que Un Club i l’AFC Natzaret.
L’un (MQUC) té un estadi fet 100% de ciment pòrtland que ens recorda els preciosos edificis de Núñez y Navarro i atufa a porciolisme i frankfurts, mentre que l’altre (Ajax, segons la grafia local) té un estadi modern (d’aquells amb sostre retràctil), colorit, que olora a fa olor d’ambientador car i del que només vaig poder apreciar 50cc3 de formigó. És com si tot el Camp Nou fos com els lavabos de senyores de tercera graderia!!!
Malauradament el museu estava tancat per obres, però un simple tour per l’estadi és suficient per constatar l’enorme diferència de criteri a l’hora de mirar el passat i (a) donar un bon tracte als seus antics jugadors i (b) escollir els mites de cada club, que es podrien resumir en una sola diferència: a l’Ajax llueixen amb orgull el seu passat i la seva influència en el futbol modern, cosa no gaire difícil quan has estat un dels clubs més importants del segle XX; mentre que al Barça constantment has d’estar avergonyint-te de la meitat de la massa social i de bona part de la història del club (si és la meitat AC o la DC depèn de cadascú).
Sobre el primer punt, en realitat no sabria dir-vos què és millor, si empaperar mig estadi amb fotos dels antics jugadors i que tinguin un lloc exclusiu per veure el partit o escollir un parell (per exemple Rexach i Migueli) i passar-los una pensió mensual…
Sobre el segon: a l’Ajax hi ha dues figures per sobre de la resta, Rinus Michels i Johan Cruyff, i són presents en els llocs d’importància de l’estadi. De fet, Michels té una sala dedicada en exclusiva a l’avantllotja, i l’única fotografia que hi han posat amb algú és amb Cruyff. Per si de cas, vaig preguntar-li al guia que ens ensenyava l’estadi quina opinió tenia la gent de l’Ajax de Cruyff (bàsicament per assegurar-me que el Laporta de torn neerlandès no estava manipulant la història):
– És un mite, pensa que ningú més pot portar el 14 a la samarreta, i això només ho hem fet amb ell –hi ha una enorme pancarta al sostre de l’estadi que diu De enige nummer 14. Voor altijd. Johan Cruyff, ajacied. (L’únic número 14. Per sempre. Johan Cruyff, ajacied)–. Va ser importantíssim per desenvolupar el futbol total, va ser el líder de la selecció que va perdre la final del mundial del 74, el de l’Ajax que va guanyar tres (3) copes d’Europa consecutives…
– Ja –que en neerlandès vol dir sí (N.d.T.)–, però a Barcelona molta gent no el pot veure, és una història molt llarga, però bàsicament es va discutir amb el president. A més, Atenes, Angoy, Korneiev, Escaich.
– Ja –que en català vol dir ja (N.d.T.)–, té un caràcter complicat, sempre ha estat molt dominant… Als 70 manava més ell que Michels.
– …
– Mira, ningú no pot ser més important que el club, però Cruyff s’hi acosta molt.
Res més, espero que al 2012 es facin realitat els vostres desitjos (els d’en Ròdia no, pel nostre bé). Jo només demano un llibre per aprendre a parlar en públic pel Sandro, justícia al Brasil, que Wikileaks publiqui els documents que demostren que en Popota és un infiltrat neoliberal a l’esquerra catalana que rep ordres del Pentàgon, la Casa Blanca i la White House i, sobretot, que en un futur el Barça s’assembli una mica més a l’Ajax, cosa que succeirà quan, reconeixent la part polèmica de Cruyff, se’l situi en el lloc que li correspon en l’imaginari culer i tot el barcelonisme s’enorgulleixi que a la futura sala que hi haurà al Camp Nou dedicada a Guardiola hi hagi una foto de Guardiola i Cruyff.
