BAYER LEVERKUSEN – BARÇA 1-3
En un camp talismà per al futbol català, Més Que Un Club signa el seu millor inici de la fase d’eliminatòries de la Champions en l’era Guardiola i posa la directa vers els quarts de final de la competició, en un partit resolt amb ofici, amb dues fuetades d’un Alexis Sánchez que jugant a l’espai se segueix mostrant més letal que Rugalcalva davant el PSC, i amb la decisiva intervenció d’un Messi acabat i que arrossegant-se pel camp va fer l’assistència del 0-1, va fregar un gol de traca i mocador i va tancar el marcador rematant de primera una centrada d’Alves. La victòria serveix per frenar el tsunami de derrotisme tribuneru inframental i el revengisme del càrtel godòtic frissós de passar comptes amb Guardiola. Tot plegat, l’onada d’aigües fecals sobre la que han de surfejar l’equip i el cos tècnic, amb èxit que ja cal qualificar d’epopeia. Així, els blaugrana segellen un bitllet als quarts de final que només es podria perdre en un remake d’algun great hit del nunyisme com Metz 1984, força impensable després que Guardiola hagi amputat amb la mateixa mà de ferro amb què el PP passa per l’adreçador el govern dels millors, el primer indici de gangrena ronaldinhitzadora entre la tropa que no ha entès que seguim en guerra, bo i deixant clar qui mana als disminuïts intel·lectuals que després d’haver recomanat abandonar el futbol d’atac, escoltar ofertes per Messi i fitxar Llourinho, lluny d’abandonar-se a la vida monàstica, encara es permeten renyar el nostre entrenador i insistir en el seus consells, a tota llum innecessaris, per omplir el temps que no dediquen a la capitulació de Sandro Mesell davant la cadena aspersora de femtes nacionalcatòliques que va acusar els nostres jugadors de drogar-se.
OLYMPIQUE LIÓ – APOEL NICOSIA 1-0
Poc a res a Lió en un partit condicionat pels nervis i el clima de tensió que viu França davant la imminent invasió espanyola que amenaça de no respectar ni la mare de Déu de Lourdes, i menys encara un estadi que ha sigut la tomba del Madrit en diverses ocasions. S’especula que Platini es podria trobar ja dins un búnquer, cosa que reforçaria les opcions blanques a la Champions, tot segons fonts del diari AS. Altres fonts menys solvents (La Vanguardia) afirmen que Iñaki Urdangarín i la seva esposa podrien acollir a Washington la resta de la seva família tan bon punt Jiménez Losantos expliqui a la seva audiencia els orígens francesos de la dinastia borbònica. L’actual escalada de tensió es podria incrementar si la campanya de boicot als productes francesos té el mateix èxit que el boicot als productes catalans, fet que obligaria a mesures més contundents, com ara, sempre segons informa El País, la rehabilitació del jutge Garzón perquè fes extensives a tots els ciutadans francesos les seves actuacions contra separatistes catalans i bascos. Finalment, el govern turcoxipriota ha oferit a l’Olympique de Lió jugar com a local al seu territori si eliminen els grecoxipriotes i l’estadi Gerland no resisteix els bombardejos.
MILAN – ARSENAL 4-0
El Milan li fa una reforma laboral a l’Arsenal i deixa els gunners amb cara de Van Persie, del qual només hem de lamentar que no s’atrevís a trepitjar el turmell a Ibra com li va trepitjar a Messi. Hauria sigut molt del gust dels amants dels espectacles violents i dels qui sense cap predilecció per la violència tenim aversió per l’holandès. Segurament també hauria estalviat al seu equip el concurs d’Ibra la resta del partit. Desconeixem en quins termes va analitzar Wenger l’espectacle vist a San Siro, que no presenciava una golejada tan contundent en eliminatòria de Copa d’Europa des d’una visita de la Quinta del Buitre. Desconeixem l’anàlisi que en va fer Wenger i tampoc no és de l’interès d’aquesta redacció, tot i que podem imaginar que en va culpar l’àrbitre després de l’enèsima exhibició dels seus a Europa. Cal que els seguidors de l’Emirates tinguin paciència, el 4-0 és objectivament una millora respecte al 8-2 d’Old Trafford.
ZÈNIT – BENFICA 3-2
Nit de gols a Leningrad, o com diria el petit burgès botifler Popota, Sant Petersburg. Els portuguesos sucumbeixen a l’hivern rus de forma trista i poètica. A -13º i a una mena de Sadar rus, es deixen remuntar, empaten al 88 i perden al 89,. Tot muito portuguès. Com Llourinho, la viva imatge retratada per Pessoa: “O poeta é um fingidor, que finge tam perfectamente, que chega a fingir que é dor, a dor que de veras sente”. Els russos, a força d’abocar-hi homes i sang, com 1943, avancen, s’imposen, guanyen. L’eliminatòria resta oberta i amb opcions per a tots dos equips. A tres setmanes vista, deixem per escrit algun titular que veurem als pamflets esportius barcelonins en cas que el Benfica passi ronda: “El Benfica alcanza el Zenit”.
Signat: Ròdia
