BARÇA- VALENCIA 5-1
El Barça de Guardiola segueix recuperant pressió i joc i atropella el Blavència amb quatre gols de Messi i recuperant força jugadors clau. Tal i com ja va avisar RP en el seu moment, la borratxera d’eufòria deguda a copes Toyota i la successió de premis absurds està tenint uns efectes indesitjables en el rendiment de l’equip, i això sense parlar de la ressaca després de les patacades a la lliga iniciades el dia que el neopecident es va tornar a cobrir de glòria dient a Cornellà allò de “un empat està bé, i cap a casa”.
En una setmana delicada i amb la incertesa sobre la renovació de Guardiola, d’estelars en amunt cal qualificar les aparicions del president Rosél, en una setmana que va començar calçant esquís mentre l’equip s’estimbava a Iruña i va acabar descollonat de riure a la llotja del Palau Sant Jordi mentre els nostres enemics ens donaven, en llenguatge políticament incorrecte -o de bocamoll aventatgista de barra de bar i indigne de presidir un club per sobre de la segona divisió B-, un bany a la final de la Copa de Bàsquet. La suma de les seves absències, les seves presències oficials i les oficioses -amb el seu portaveu Nolla titllant Guardiola de mentider en els seus delirants articles al Boletín Oficial del Samaranchismo- han provocat una successió de compareixences d’un Guardiola cada cop més esdevingut president in péctore.
SEVILLA- OSASUNA 2-0
Aprofitem la crònica d’aquest partit apassionant I per preguntar-nos fins a quin punt és normal que una nena d’onze anys tingui un compte bancari, i que un emprenedor al qual el seu pare ha adjudicat un contracte milionari sense concurs li ingressi prop d’1.7 milions d’euros, pura Unicef 2.0.
SPORTING- AT.MADRID 1-1
Aprofitem la crònica d’aquest partit apassionant II per preguntar-nos fins a quin punt és normal que un periodista, que no guanyarà 1.7 M€ en tota la seva vida laboral, no trobi noticiós que un tendre infant d’onze anys rebi en un xec el que ell no guanyarà en la vida.
ATHLETIC- MÁLAGA 3-0
Dos corners i la cirereta del Lehendakari Toquero deixen l’Athletic de Bielsa en posicions de Champions, perllongant la remuntada dels bascos després d’un mal inici de lliga. La presència a la final de Copa i la possibilitat de visitar Old Trafford si es remunta la derrota a deu sota zero contra el Lokomotiv, augurem úlceres, bilis i ràbia desaforada de l’espanyolisme del ppsoe i l’imazisme que feliçment va expelir Josu Urrutia -dempeus- de la llotja de San Mamés. Caldrà, això sí, veure com acaba l’equip físicament, no sigui que el síndrome Kaparrotz torni a fer acte de presència i s’acabi la benzina al Març.
GRANADA- ERREALA 4-1
Aprofitem la crònica d’aquest partit impressionant III per preguntar-nos, sí amics, quina classe de premsa tenim, quan només Vilaweb fa esment dels fets anteriorment ressenyats, així com dels pagaments fets per un lloguer fictici a una finca del president de la CBF. Mentrestant, el nom i la imatge del Barça, més enllà d’una premsa que va deixar de qüestionar el poder quan van guanyar els dolents al 36 -i van aconseguir la seva segona victòria al 78-, roda pel fang a tot Brasil, a l’espera de les revelacions que properament es faran sobre els suborns de ISL a la CBF en els quals es rumoreja podrien estar implicats els camarades Ròdia i Més+.
MALLORCA- VILA-REAL 4-0
Aprofitem la crònica d’aquest partit apassionant IV per felicitar convergents i peperos per la revalidació del seu amor, certificada validant una pressupostos falsos que caldrà rectificar i que exemplifiquen com cap altra cosa el nivell de competència d’els autoanomenats millors i l’ambició exhuberant de la transició nacional sense límits.
GETAFE- ESPAÑOL 1-1
El filial dels nostres enemics confirma que tampoc cedirà el seu estad per la final de Copa, contradient les desinformacions al respecte de les respectives cavernes madrilenya i barcelonina. En el derbi entre filials oficiosos dels nostres enemics, empat a poc vibrant amb el deliri a les grades.
LLEVANT- RAYO 3-5
Aprofitem la crònica d’aquest partit apassionant V per saludar les famílies dels psicòpates uniformats de Nacionales que, a les ordres d’una grotesca imitació del general greument desequilibrat de la peli del Mestre Kubrick sobre la guerra nuclear, estan dedicant les últimes jornades a ensenyar educació cívica i constitucional als estudiants blavencians
MADRID- RACING 4-0
El Madrid de Mou segueix llençat cap a la lliga, i escombra un Racing amb 10 desfermant l’eufòria a la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid. Si un Barça curt de preparació és capaç de complir amb la seva obligació al camp del Pateti, la tornada de la Champions i el fet d’haver cel·lebrat per anticipat la lliga poden fer recordar el 28/30 amb què l’excèrcit popular cruyffista-leninista va assolir la seva quarta lliga consecutiva. La setmana que ve sabrem si cal recuperar les paraules del Mestre: “al loro, que no estamos tan mal”.
