BARÇA- GRANADA 5-3
Un cop més, la manca de tensió competitiva li costa un bon ensurt al Barça, un ensurt d’aquells de tota la vida, dels que et feien quedar amb cara de sobiranista després d’haver votat els Millets o federalista després d’haver votat els sociates. Un ensurt que, emperò, podria haver tingut pitjors conseqüències si Laporta, Txiki i Cruyff haguessin seguit fa uns anys els consells de l’eminent expert empleat3 recomenant escoltar ofertes per Messi. D’haver-li fet cas, caldria sumar a la pèrdua dels punts del partit contra el Granada inflamats articles amb proliferació incontrolada de la paraula “robu” passant de puntetes per damunt de la clamorosa claretat dels dos penals concedits per Alves.
Per contra, liderat per un Messi que segueix reventant registres, l’equip va salvar els mobles i ja prepara la difícil sortida a Mallorca, on l’entorn actuarà amb tota la virulència de la seva insolvència intel·lectual per, d’una banda, inflar l’eufòria sobre Messi -tal i com van fer al Gener amb les conseqüències conegudes, amb l’excepció del sempre solvent Ramon Besa- i, de l’altra, seguir copiant la manera de fer de la brunete mediàtica.
OSASUNA- GETAFE 0-0
Aprofitem aquest empat a res per desmentir els rumors infundats de que al Rival Petit es fan cròniques de partits que no s’han vist. El nostre modus operandi, ceritificat per la normativa ISO-2014, garanteix no només que mirem els 90 minuts de tots els partits, sinó que seguim amb passió les rodes de premsa i les repeticions de les jugades de la millor lliga del món, talment com si fossim el Barbeta, l’álvaro o la Rahola amb les gestes de lo heroic govern de la Generalitat de Catalunya.
SPORTING- MALLORCA X-X
Sí amics, seguim en ratxa. L’aberrant calendari de la lliga pitjor organitzada del món ens salva, per segona jornada consecutiva, d’haver d’entomar la crònica del partit de l’Apañó, convenientment calendaritzat més enllà dels horitzona temporals que regeixen el conveni col·lectiu de la redacció del Rival Petit, d’aplicació a tots els integrants menys al camarada Ròdia, que va perdre la totalitat dels seus drets laborals a causa de l’expedient que se li va obrir en descobrir-se que no només està suscrit al Mundo Deportivo sinó que té sintonitzada 8TV. Només de pensar en ampliar aquest descans de 2 a 38 partits…
VALENCIA- ZARAGOZA X-X
Aprofitem aquest derbi de la corona catalano-aragonesa per impartir doctrina. Si gràcies a l’excel·lència del Barça arriba un punt en què els nostres enemics viuen obsessionats per la barcelonitis, es passen el dia plorant com el Barça nuñista i s’inventen campanyes que se’ls giren en contra provocant la riota, hi ha dues opcions. O bé ho cel·lebrem com a persones intel·ligents, sensibles i bones que som, o bé fem com l’entorn coulé i el seu infra-periodisme de bufanda, i comencem a imitar totes i cadascuna de les errades que han aconseguit que cada cop que ens enfrontem als nostres enemics l’afició merengue tingui sensacions similars a la matalassera cada cop que s’ha d’enfrontar amb ells. En aquest sentit, el Rival Petit aconsella al poble de Catalunya sortir al carrer amb botes amb puntera de ferro que, cada volta que algú pronuncïi paraules com canguelo, cagómetro o similars, permetin ajuntar d’una patada les celles i els collons de l’infractor.
AT.MADRID- ATHLETIC X-X
Seguim aprofitant que toca la crònica del partit de Bielsa per incidir de nou en un fet: una cosa són els bons catalans, i una de ben diferent és l’entorn coulé. És del tot punt comprensible que l’entorn coulé trobi que les campanyes oligofrèniques de la Brunete mediàtica han estat un èxit a imitar. Mentre que els bons catalans observem que el resultat d’aquestes campanyes ha estat menjar-se la millor ratxa de títols culers de la història, perdre una morterada de calers en fitxatges, ampliar el prestigi mundial del Barça i que els nostres enemics interioritzin la seva inferioritat -és a dir, han estat un èxit rotund pel Barça, per Catalunya i pels amants dels escots- , l’esmentat entorn ha vist que els brunètics s’han forrat, i miren amb tota coherència l’exemple dels brunètics per veure si ells també ho poden aconseguir. Davant d’això, la tria és clara, i la van formular Guardiola i Bielsa en una conversa d’onze hores: fora periodistes dels entrenaments, cap entrevista a cap mitjà, i així successivament, amb el noble objectiu de desvincular i blindar l’equip dels analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina.
ERREALA- LLEVANT X-X
Tanmateix, un consell a tots aquests indocumentats que volen sortir de pobres a base de fer retrocedir al Barça als temps A.C. Si voleu copiar, feu-ho bé. Mireu de ser una mica menys solemnes quan mireu de vendre els vostres condons foradats, lleveu-vos ben d’hora ben d’hora i apreneu tres factors prou ben resolts a Punto Farlopa: primer, una mica de distància i humor amb el vostre patètic feinejar; segon, mireu de ser una mica menys endogàmics, i feu com ells una selecció dels periodistes de l’enemic que millor reuneixin les característiques de tenir greus problemes amb la gramàtica, un CI inferior a 70, haver recolzat en cada moment la pitjor opció pel seu equip i, en resum, que puguin complir amb el paper de mascotes; i tercer, intenteu que no sigui tan evident qui us dicta el que heu de dir, i centreu-vos més a criticar l’altra hooliganada que en fer la pilota als que us garanteixen la supervivència econòmica, que és poc estètic.
VILA-REAL- MADRID X-X
A tall de conclusió, remarquem que en català correcte no direm ni cagómetro, ni canguelo, ni espíritu de Migueli. Ans al contrari, emprarem i mirarem d’actualitzar les lliçons de la revolució cruyffista-leninista, i parlarem de pressió. Sobretot, tenint en compte que els blancs ja han guanyat la lliga i d’aquí al final cal aconseguir que, almenys, l’hagin de tornar a guanyar i que el Barça segueixi, en els partits que falten i començant per Mallorca, subsanant les moltes errades que li han posat la lliga pràcticament impossible a només deu jornades del final.
_________________________________________________
VILA – REAL – MADRID 1-1
En Popota decideix aplicar-se a si mateix el conveni laboral del Comitè de Competició i treballa un sol dia a la setmana (si escau), fet que obliga a aquest humil servidor de vostès a actualitzar aquesta crònica de lliga per salvar els mobles del Rival Petit, i a més sense copiar fil per randa la crònica del Madrid – Màlaga, fet que m’honra com a persona i rivalpetitaire i em diferencia de les actituds dels Popotes, Ròdies, Segonpals i Xavieros que pul·lulen per aquí.
Lotina segueix els passos de Messi i fa Història amb majúscula en esdevenir el primer entrenador que converteix dos històrics filials del Madrid, Espanyol i Vila-real Castilla, en dos equips capaços de puntuar davant del Millor Equip de l’Univers. Per a més ràbia d’Indas i Florentinos, ho fa emprant la còpia de la llibreta tàctica que Pellegrini va deixar-se a la taquilla del vestidor abans de marxar cap a Madrid: primera part alegre, segona part fosos, ens deixem encaixar un gol i a les acaballes del partit confiem en el Millor Porter de l’Univers. Si bé la tàctica ens priva de veure Casillas renegant dels seus companys, la seva eficàcia ha quedat sobradament demostrada, així que els coulés acceptem amb bon humor veure’ns privats d’un dels moments que més joia ens ha proporcionat en els darrers anys. A canvi, el déu del futbol ens emociona amb una nova lliçó tàctica de Mourinho, en un partit que Bañeres ha gravat amb l’Iplus i està tornat a visionar en aquest precís instant. Mentre jo escric aquestes línies, a la televisió d’en Bañeres Mourinho fa sortir un migcamp Alonso-Lass-Khedira i les llàgrimes d’emoció cauen per les galtes de l’empleat3. Mentrestant, a Sant Pere de Ribes, Alfons Arús dorm plàcidament i en dos minuts entrarà en fase REM i començarà a somiar que Mediaset i el Grupo Godó es fusionen i li ofereixen un nou programa, modern, fresc, divertit i original: Aruteles, sense adonar-se que ha trigat només dos dies a quedar en el més absolut dels rídculs després de criticar Guardiola per utilitzar la tàctica cruyffista de traslladar la pressió al Madrid. Demà, a 8tv, podreu veure com ell celebra l’empat i cap dels seus fel·ladors col·laboradors esmenta que potser la histèria col·lectiva madridista que hem vist avui després del gol de Senna té alguna cosa a veure amb tot això.
