RECREATIVO- VALLADOLID 1-1
La mala notícia de la jornada es va produïr al Nuevo Colombino, on ni el Recre ni el Valladolid van baixar a segona. Aquest fet ha de provocar un debat en els estaments futbolístics, i aquest debat ha de concloure amb la necessitat de que la propera temporada hi hagi no menys de sis places de descens.
RACING- OSASUNA 1-0
Poc a res del Racing contra Osasuna que classifica els locals per la UEFA i deixa els navarresos amb la satisfacció de la tradicional salvació a l’última jornada, un cop oblidats els absurds flirteigs de les últimes temporades amb les places europees. D’altra banda, les cel·lebracions racinguistes mereixen sens dubte figurar a l’antologia de coses patètiques d’una lliga plena de coses patètiques.
SEVILLA- ATHLETIC 4-1
L’Athletic de Kaparrotz acomiada l’any rebent una pallissa contra el Sevilla en un partit que no val per res, excepte per sumar gallifantes a les classificacions surrealistes de la FIFA, la UEFA i l’Associació Nacional del Fusell.
GETAFE- BETIS 1-1
Empat a poc entre dos equips catalogats com a simpàtics per la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid. Com no pot ser d’una altra manera tractant-se d’equips així etiquetats, no van faltar els 90 minuts de tedi, la igualtat, el centre-campisme i tota la resta de coses que ens porten a reivindicar un augment del nombre de places de descens.
MURCIA- BARÇA 3-5
Comencen les hòsties a Més Que Un Club. Sembla que els del Grupo Godó han aconseguit finalment el seu objectiu i Eto’o té peu i mig fora del club. No se sap, a més, si el seu nen mimat podrà ser traspassat al Milan, o haurà d’integrar-se en l’equip de veterans que fa patxangues de futbet que retransmet la televisió pública de matinada. La moció de censura impulsada pels enemics del Barça i de Catalunya agafarà revolada a les portades. Davant de tot això, el President ha decidit suspendre la roda de premsa de final de temporada i substituïr-la per una entrevista a TV3. Bona decisió: tots els minuts que una persona normal passa al costat dels cretins de la premsa esportiva barcelonina són perniciosos per la salut.
Tanmateix, si volem ser un club gran hem de pensar en gran: el problema no són els diaris i les tertúlies, sinó els cretins que llegeixen els diaris i s’escolten les tertúlies. És aquí on els bons barcelonistes hem de posar l’esforç, mirant d’aplicar el know-how desenvolupat per altres persones. Hi ha multitut d’exemples: Stalin, Pol Pot i un llarg etcètera la vida i les fites dels quals ens poden ajudar a posar fil a l’agulla amb l’espinós tema que sempre ha estat el sosi.
MALLORCA- ZARAGOZA 3-2
“El Zaragoza debe buscar el milagro”, deien per la radio. Pel que sembla, ho ha aconseguit. No d’altra manera cal descriure la gesta d’haver aconseguit el descens en una lliga no només amb el Murcia i el Levante, sinó amb el Getafe, el Betis, el Recre, el Valladolid o l’Osasuna. El Mallorca, per la seva banda, aconsegueix el prestigiós títol de màxim empatador de la lliga, i s’evita la melé de partits sense interès de la propera UEFA.
VALENCIA- AT. MADRID 3-1
El Blavencia acomiada la temporada aconseguint el somni de la salvació. El Pateti, per la seva banda, ja prepara el seu retorn a la Champions. Retorn que, esperem, sigui el preludi del seu retorn al Pou la propera temporada.
ESPAÑOL- ALMERÍA 1-3
L’Apañó cel·lebra el vintè aniversari de l’inoblidable final de Leverkusen, probablement un dels partits de futbol en què més he rigut en tota la meva vida juntament amb la promoció aquella contra el Mallorca en què N’Kono pujava a rematar corners al minut 119 de partit. Nova derrota, i excel·lent culminació d’una segona volta molt il·lusionant de cara al trasllat fora de la capital catalana.
DEPORTIVO- VILLARREAL 0-2
Els Germans de la Pampa acaben la temporada amb una nova victòria contra el ciclotímic Depor de Lotina, en un duel entre els dos millors equips de la segona volta. La conclusió és clara: sort que ja s’ha acabat.
MADRID- LEVANTE 5-2
El Millor Equip de l’Univers cel·lebra la lliga amb el senyoriu i elegància que li són inherents, i acusant els malèvols jugadors del levante -dos anys dos sense cobrar- d’intentar espatllar-los la festa. Al final queda demostrat el que ja sabíem: el bany està, com sempre, al final del passadís.
