PORTUGAL- REPÚBLICA TXECA 3-1
Com era previsible, Cristiano Ronaldo aprofita la fase prèvia per dedicar-se al lluïment i enamorar els cretins de la premsa esportiva. Res greu, coses de la gent que es creu les fases prèvies. Els portuguesos, això sí, ja estan a quarts, on tenen tots els números per enfrontar-se als alemanys: Què podem esperar d’aquest enfrontament? Obvi: que a semi-finals d’aquesta banda del quadre s’hi plantarà un equip que durà el deliri a les grades, és clar, i que sortirà de l’altre enfrontament.
TURQUIA- SUÏSSA 2-1
Se les prometien molt felices els amfitrions quan van anar al descans amb un meritori gol a favor. Tanmateix, els gansters de la UEFA van optar per afavorir el mercat asiàtic i concedir als turcs l’oportunitat de jugar-se les garrofes a l’última jornada. Jo els turcs no sé què coi hi fan en aquesta Eurocopa ni en cap moguda que comenci per euro, però si una cosa tinc clara és que excepcionalment els hagués recolzat amb l’objectiu de palpar l’ambient dels carrers -i comisaries- alemanys en un Alemanya- Turquia que també podríem etiquetar com un Alemanys ciutadans- Alemanys de segona. Però no ha pogut ser, snif.
ALEMANIA- CROÀCIA 1-2
Tota la premsa especialitzada apuntava al favoritisme teutó després del seu primer partit. Tota la premsa especialitzada apunta al baix estat de forma dels teutons i l’estafa de jugador que és Ballack en concret després del seu segon partit. Res greu, és el que tenen les primeres fases. Els croats passen a la segona ronda, cosa que ha motivat la inmediata retirada de les tropes de l’Ejército de Kosova, probablement per anar a gaudir l’eurocopa amb els serbis que se la miren per la TV: kanaprenguin!
POLÒNIA- ÀUSTRIA 1-1
Les dues aficions van donar mostres de senyoriu al dedicar els prolegòmens del matx a atonyinar-se a base de bé. Solidàriament, els 28 jugadors van prendre el relleu i van dedicar els 90 minuts a atonyinar-se en una espiral deliciosa de migcampisme, recuperacions de pilota i ajudes defensives que va concloure amb un empat a poc que pot valer el seu pes en or a l’hora de determinar quin dels dos equips tindrà l’honor de tancar un grup que passarà a la història i que hauria d’esdevenir un feliç prolegòmen d’un renaixament alemany que posi en el seu lloc a racistes morenos i contrafets com Sarkozy, Berlusconi o Corbacho que són més dolents i cutres que la campanya de l’e-notícies contra el President de la part de Catalunya anomenada Barça.
