Amb l'episodi de la bengala i la constatació que la directiva havia enganyat als mossos i mentit a la premsa, molts socis culers han descobert que la directiva no jugava net amb un tema tan delicat i sensible com és el de la violència en general i la dels boixos nois en particular. La malaltissa obsessió de la directiva en voler organitzar una grada d'animació amb el consegüent risc del retorn dels violents al Camp Nou tindria el seu origen en el compromís que haurien adquirit amb els representats d'aquests grups violents durant la campanya a les eleccions presidencials del 2010 i la signatura d'un acord preelectoral. Uns violents, recordem-ho, que van ser feliçment eradicats durant el mandat anterior i que li van costar amenaces de mort al president Laporta i la seva família.
El tema de la grada jove semblava definitivament enterrat des que els mossos d'esquadra havien desaconsellat la seva creació donat el risc que comportava la concentració d'un important nombre de seguidors amb historial violent i/o delictiu. El Barça, sense encomanar-se als mossos i de manera unilateral, hauria endegat una mena de prova pilot per mirar de tirar endavant una grada jove encoberta. La prova pilot consistia en la distribució, al preu simbòlic de 10 euros, d'entrades a hipotètics membres integrants de l'avortada grada jove per ubicar-los a la primera graderia del gol sud. La prova hauria començat a primers d’any i la presència d’alguns d’aquests individus ja s’hauria fet notar. El periodista Sique Rodriguez de Ser Catalunya donava la primícia i denunciava el subministrament d’entrades als violents.
Jordi Cardoner, vicepresident de l’àrea social, s’encarregava de desmentir rotundament la primícia, però posteriorment admetia davant les càmeres de TV3 el subministrament d’entrades a grups difícilment controlables i reconeixia obertament la creació de la grada jove encoberta. Una mentida flagrant que no és la primera.
Recordem que el senyor Cardoner va prometre solemnement en campanya electoral que el Barça crearia una agencia de viatges pròpia per organitzar els desplaçaments dels seguidors culers. Just guanyar les eleccions, la junta va desistir del projecte i va adjudicar a Viajes Halcon l'exclusiva dels viatges. Uns Viajes Halcón que havien cedit els seus locals per a la recollida de firmes de la candidatura de Sandro Rosell. Una nova i flagrant mentida.
Potser li ve de família, doncs és famosa i forma part de la història del Barça la monumental mentida del seu avi, Nicolau Casaus, a les eleccions del 78, quan no va mantenir ni 24 hores la paraula de que no pactaria amb el president Núñez. Digueu-me porc si m'alio amb en Nuñez. El senyor Cardoner encara no ha estat cessat ni ha dimitit del seu càrrec. Culers de pedra picada com els de Consulta Barça ho demanaven educadament en aquesta nota de premsa.
Davant l'inquietud generada pel llançament de la bengala i l'escàndol conseqüent en saber-se les pràctiques temeràries de la junta, la directiva va optar per intentar encolomar-li el mort als mossos d'esquadra. Paradigmàtic l'article perpetrat pel sotsdirector del Mundo Sandritivo Deportivo, Francesc Pelikarnau Perearnau, on només li va faltar escriure que la bengala l'haurien llençat els propis mossos d'esquadra. Uns quants paràgrafs de l'artícle de marres:
…la Conselleria d'Interior de la Generalitat, cuya dirección parece ávida de medallas o de dinero, o quizá de ambas cosas, amenaza con cerrar un expediente sancionador contra el Barça en un amplio abanico de multa que va desde los 60.000 a los 600.000 euros…En Interior, cuya cúpula se ha rehecho tras el paso de Felip Puig, se ha mantenido a Manel Prat, una persona que no es de la cuerda del nuevo conseller Ramon Espadaler…Todo indica que para hacer méritos y permanecer en el cargo, Manel Prat habría visto en la bengala una oportunidad de darle a la Conselleria un lustre que, por desgracia, ha perdido por culpa de variados y aparatosos incidentes internos…
Manel Prat es el mismo que, a las órdenes de Felip Puig, se opuso a la Grada d'Animació del Barça. Nadie de arriba dio la cara y hubo bastante juego sucio mediático. Su ensañamiento con la bengala podría ir por el mismo camino. Hay, por tanto, un motivo político de fondo para el asalto a la caja del Camp Nou...La verdad es que Interior, que denostó el proyecto de la Grada d'Animació, se ha enfurecido porque el club distribuye entradas a mejor precio a determinados colectivos como colegios, asociaciones, penyesoficiales y grupos de animación…Grada d'Animació encubierta, lo cual no es cierto pues esta es una práctica habitual en todos los clubs y también en el Palau desde hace años para favorecer la animación. ¿Quá hará Interior la próxima vez? ¿Cerrará el Camp Nou? Quien sabe…
Després de penjar els paràgrafs anteriors no ens queda més remei que demanar disculpes als nostres fidels seguidors per haver transcrit aital quantitat de bajanades. Com a penitència, i per compensar tanta immundícia, pengem, a manera d'antídot, un paràgraf un, del genial article el fum d'urna bengala del gran periodista, extraordinari culer i millor persona, Antoni Bassas, on, entre d'altres, es plantejava les següents reflexions: Sorprèn que una directiva que ha fet bandera del rigor en la gestió i de la regeneració ètica hagi comès pràctiques discrecionals (Quines condicions es requereixen per optar a entrades a “preus favorables” i a qui s'han de demanar? Quan s'ha informat d'aquesta modalitat? Qui l'autoritza? A qui s'han venut les entrades fins ara? Quantes? Amb quina cautela?) i que necessiti que la policia li recomani que val més que ho deixi estar.
Després de l'atac inicial contra els mossos arribava un sorprenent canvi d'estratègia que tindria a veure amb el que el gran Kantinu explica a enroque añejo sobre el mossos, el Barça i els boixos: ...las fotos de Carles Vidal saliendo de las oficinas del club y de sus colaboradores revendiendo las entradas que éste les repartió…Fue ver las fotos y Cardoner bajar cabeza, tono y volumen, todo uno. Apenas le subieron los colores. En Cardoner desarmat i en Pelikarnau Perearnau descol·locat. L'aventura quedava enterrada definitivament. Recordem que en Pelikarnau, a part de sots director del MD, va ser el primer periodista al que va condecorar la junta Rosell, és el portaveu in pectore del Sandro, l'ex factòtum del desaparegut blog el Pelikano i el pont i/o intermediari entre el president Rosell i els membres de l'Associació en defensa dels drets del soci que són qui han finançat, via el seu president Robert Blanch, la demanda dels avals interposada pel soci Vicenç Pla, el soci que en Sandrusku diu no conèixer i tampoc saber si el trucarà o no. S'ho ha de pensar.
La història continua amb l'esperpèntica roda de premsa d'aquest dilluns passat, on en Sandro i en Freixa comunicaven formalment el desistiment definitiu de la seva intenció de promoure una grada d'animació tot fent-se els ofesos i els indignats “somos víctimas de la demagogia, se han mezclado las cosas, no nos han ayudado y no voy a decir más”, i amenaçant amb exhaustius controls de seguretat que hauran de suportar el culers que assisteixin als partits del Camp Nou. I reblaven el clau amb un “Perdonar també és un valor” i els boixos nois eren socis del Barça, o amb un “conec i el boixos i són uns nanos molt macos” i si no vam avisar el mossos és perquè som un club privat i no tenim perquè avisar a ningú per decidir el que fem amb les entrades.
Hem vist les mentides d'en Cardoner i, pel que fa a en Sandrusku, va mentir a la precampanya electoral, va mentir a la campanya electoral, ha mentit sent president del Barça i s'ha passat pel forro de l'entrecuix les recomanacions dels mossos d'esquadra. Als vídeos del peu de post es poden verificar aquestes mentides.
Desconeixem si els mossos arxivaran l'expedient sancionador o si s'acarnissaran amb el Barça per assaltar la caixa del Camp Nou com alertava l'inefable Pelikarnau a l'article copiat més amunt.
Del que sí estem convençuts és que la sanció, sigui quina sigui, serà molt inferior al cost que hauria tingut l'obertura i manteniment d'una oficina d'atenció al barcelonista a les dependències de Can Brians.
O a les dependències de Quatre Camins.
N'estem segurs.
A partir minut 13:50
