Cal rectificar

Finalment, l’Eix del Mal Sandro-Nuñez-Premsa Esportiva Barcelonina haurà d’esperar uns anys -o uns mesos, snif- per accedir a la presidència de Més Que Un Club. En una jornada de votacions en què el sossi va mostrar tota la seva infàmia en el seu màxim esplendor -des dels escridassadors al show final del Maligne-, els dolents van guanyar el vot per 60 a 40, un resultat insuficient que permetrà a la directiva acabar el mandat per bé que amb un ambient pitjor que el del congrés del PP català amb una diferència: al Barça, a diferència del PP i del Barça nuñista, no hi ha bosses de vots captius pels actuals governants.
Tanmateix, no és l’hora de fer el ploricó. La massa social és la que és, la premsa és la que és i els voltors són els que són, i és obligació de Laporta i la resta de directius prendre nota dels resultats i rectificar allò que calgui. Recordem que Laporta està al lloc que ocupa amb dos mandats: no oblidar mai que el Barça és més que un club en tot allò que passa fora el camp, i no oblidar mai que dins el camp el Barça és un equip que juga a l’atac. En aquestes dues coses, òbviament, no cal rectificar res: si el sossi vol una altra cosa té una llarga nòmina de candidats de l’Eix del Mal que li poden donar servei.
En la resta de coses, sí calen rectificacions. La primera i la més important és recuperar la credibilitat, i per recuperar la credibilitat és obligació de la Junta explicar què dimonis ha passat al primer equip en els últims dos anys, especialment amb Ronaldinho. Explicar què ha passat i, evidentment, prendre mesures: una cosa és no devaluar un actiu del club, i una altra permetre que tota l’escòria nuñista sigui capaç de posar la junta contra les cordes davant una afició desorientada per la manca d’actuacions dels que manen.
Calen canvis en la política de comunicació del club. No ens referim, òbivament, a que Laporta es dediqui a “seduïr” periodistes o simulacres de periodistes com fa el Sandro de Calcuta i com feia el sensei Nuñez. Però cal que el club sigui transparent en aquest aspecte, i que expliqui amb realisme -especialment davant els mesos que venen i en que encara no sabrem si la piloteta de Guardiola entra o no- el qui, el com i el per què de les intoxicacions. No fer-ho només dóna peu a que molt indocumentat no es prengui com cal que els mateixos que fa divuit mesos li deien el nom del porc a Laporta per no haver renovat Ronaldinho fins al 2014 s’hagin tirat tota la temporada denunciant que la junta no tenia prou mà dura.
Calen canvis en el comportament del president, tant a l’hora d’envoltar-se de segons quines amistats -si no es pot evitar tractar amb segons qui, almenys cladria intentar dissimular-ho- com a l’hora de fer segons quins espectacles que, per irrellevants que siguin, afecten molt a determinades persones. Senyors, cal recordar que perquè el Barça sigui com cal, s’ha d’aconseguir el suport d’un parell de desenes de milers dels seus socis, i anar regalant suports a l’Eix del Mal és una irresponsabilitat.
Per acabar, l’1×1 de la moció:
José Luís Carajillazo, Sport: “En todo caso, lo que debe servir dicha moción es para que la actual Junta, presidida por Joan Laporta, reflexione sobre los motivos por los cuales se ha llegado hasta aquí y que más vale que tomen buena nota porque, como dijo una vez Josep Lluís Núñez, al socio no se le puede engañar más.”
Emilio Pérez de Rozas -Apañó!-, Sport: “Tampoco se crea las lágrimas redentoras de última hora de Joan Laporta. Tiempo ha tenido, y no lo ha hecho, para arrepentirse de todos los apuros en los que ha metido a su junta y al club. Tras el llanto vino el grito a favor de la independencia de Catalunya, reivindicación por la que no creo que estén ni la mayoría de directivos, ni la mayoría de los socios, ni la mayoría de los aficionados azulgranas.”
Oriol Domènech, El Mundo Deportivo: “Por suerte, hay muchos más ejemplos de los que el barcelonismo puede sentirse orgulloso. Ni Guardiola ni Luis Enrique, a quienes Laporta ha dado su primera oportunidad en un banquillo, se han ‘mojado’ en contra de la moción. Como tampoco a favor otros ‘culés’ queridísimos como Núñez, Rexach o Amor. Si Guillermo hablara… Pero no lo ha hecho. ‘Chapeau’.”
Núñez, abans que es falli el cas Hisenda a finals d’any: Snif, snif.
Analfabets funcionals en diferents moments de la jornada de votació: “Barça sí, Laporta no“