Villarreal – Aalborg 6-3
L’Aalborg realitza un partit realment complert en defensa, encaixant sis gols que pràcticament li garanteixen la no classificació per la UEFA, però fa gala d’una frivolitat quasi mediterrània en atac, marcant tres gols tan incomprensibles com un capítol de Big Muzzy pel nostre President del Govern.
Manchester – Celtic 3-0
El Celtic, en canvi, es mostra intractable en atac i ja és líder en solitari de la classificació d’equips amb fort sentiment maternal, amb un zero immaculat a la casella dels gols marcats.
Porto – Dinamo de Kiev 0-1
Poc a res del ucrainians a Porto, que permet al Dinamo alçar-se al segon lloc del grup com un esguerrat que, recolzant-se sobre els seus monyons, escala una muntanya de cadàvers enmig d’un fumejant paisatge lunar, en un món governat per senyors de la guerra que viatgen amb Harley’s que usen el metà de la descomposició de cadàvers humans com a únic combustible. La imatge és bastant adequada i s’adiu força als malsons d’organitzadors i espònsors davant la perspectiva d’un Dinamo a vuitens.
Fenerbahçe – Arsenal 2-5
En la seva aventura turca, el Sabio de Hortaliza, ex-seleccionador espanyol, està seguint els passos del pioner del casticisme mesetari en terres otomanes, l’actual seleccionador espanyol Vicente Del Bosque, i no es descarta que arribi a batre el seu rècord de velocitat en la disciplina “permanència en banqueta d’equip infidel”.
Bayern Munich – Fiorentina 3-0
Gràcies als dos miserables punts obtinguts en tres partits i una relació gols a favor/gols en contra que sembla el balanç de la Lehnman Brothers, l’Agència de Rating RivalPetit concedeix a la Fiorentina una qualificació AAA i aconsella als seus clients (especialment a jubilats i desocupats) que apostin tots els seus estalvis pel pas de l’equip toscà a vuitens de final. Si la nostra previsió resulta equivocada exigirem al Govern que ens doni una pila de pasta.
Steaua – Olimpique de Lyon 3-5
En els temps de crisi com el que estem travessant, en el qual estalviar ha esdevingut un activitat de certa futilitat, la gent sempre ha tingut tendència a ignorar els frens inhibidors i lliurar-se al plaer, normalment sota forma de putes i droga. Els equips, adherint amb entusiasme a aquest esperit propi de la coberta del Titanic, han decidit tirar la casa per a finestra i no estalviar res per a demà: trenta sis gols en vuit partits, tota una afronta pels partidaris del futbol rigorós, d’escola basca, que es practica a l’anomenada “Lliga de les Estrelles”.
Zenit – Bate Borisov 1-1
És d’agrair que en moments com aquest, en el qual tot el que creiem sòlid i etern ha demostrat ser fràgil i passatger com la joventut; en aquests moments en què, angoixats, ens sentim, com deia Ungaretti, “com a la tardor les fulles sobre les branques”, és bo dèiem, trobar-se amb un empat a poc com Déu mana: entre dos equips ex-soviètics, en un glacial vespre de finals d’octubre, a la vella San Petersburg.
Juventus – Madrid 2-1
Ens congratulem amb el senyor Bernd Schuster, natural d’Augusta, Bavaria, per haver esmenat l’error comès en l’últim partit de Champions en el qual va demostrar ben poc respecte per una figura fonamental per l’equip com és Raúl González Blanco, deixant-lo injustament a la banqueta. Per sort ahir el bavarès es va redimir fent-lo jugar tots els 90 minuts, i si bé és cert que “El Que Tira Del Carro” no va fer absolutament res i que, en alguns moments, hom va arribar a dubtar de la seva efectiva presència sobre el terreny de joc, etèria i impalpable com un pet dins la tramuntanada, no és menys cert que “El Que Nunca Aparece Pero Lo Hará Porque Siempre Lo Hace” mereix, més que mai en aquests moments, tot el suport i l’afecte per part nostre, els seus més irreductibles partidaris.
