Portugal
Comencem el repàs dels equips que intentaran oposar resistència a la marxa triomfal de la Furia a l’Eurocopa que s’acosta amb el més antiespanyol dels equips en competició: Portugal, un país amb dues característiques principals: la primera, la sorprenent hipertrofia capilar dels seus ciutadans, que sol presentar-se en forma de continuum pelós bigoti-celles-cabells, que fa que el portuguès mig sigui indistingible de seu gos. La segona de les característiques és l’exacerbat i incomprensible localisme, profundament arrelat en les tancades ments lusitanes, que des de 1640 continuen negant-se a dissoldre l’Estat portuguès i convertir-lo en la divuitena comunitat autònoma del Regne d’Espanya. Intolerable. Les opcions de Portugal de fer un bon paper en aquesta Eurocopa passen perquè Deco, fresc i descansat després de passar-se gran part de la temporada fent no se sap exactament què, apliqui el seu enorme talent en l’art de la falta tàctica i provoqui un trencament de tots els lligaments de la cama al seu company d’equip Cristiano Ronaldo després que aquest hagi intentat la primera bicicleta youtubera.
República Txeca
RivalPetit no ha amagat mai la seva simpatia per tots els equips de l’ex-bloc soviètic, però és que la República Txeca és, com Portugal, un altre país ple de paletos i, per si fos poc, amb una història curulla de vergonyosos episodis de separatisme. Primer, el 1918, es separen de l’Imperi Austrohúngar. Es veu que no estaven bé dins un Imperi tan glamurós. Vint anys després es queixen perquè el Reich, fidel a les seves cosmopolites polítiques d’eliminació de fronteres, els annexiona, ignorant el fet que els alemanys actuen amb el beneplàcit de la comunitat internacional, representada pel pacifista Chamberlain. Acabada la segona guerra mundial, continuen com sempre, tant pesats amb el raca-raca de la independència que sembla que tinguin l’RH negatiu. Aquesta cop són els pobres soviètics els que els hi fan nosa. No estan mai contents aquests txecs dels collons i ara es veu que volen fer un socialisme amb rostre humà. Animals, el socialisme ha tingut de tota la vida un rostre metàl•lic com de robot estil ciència ficció dels anys 40! Per sort, el 1968 Khruschev posarà fi a aquest vergonyós episodi proclamant l’amor universal i convocant la primera Love Parade de la història sota el suggerent i sexualment ambigu nom de Primavera de Praga. No contents amb el ridícul que han anat fent al llarg del segle XX, després de la caiguda del mur de Berlín, els Txecs i els Eslovacs decideixen separar-se i formar dos estats. I el més greu és que ho decideixen pacíficament, els molt marietes! Un equip nacional com aquest, estimats lectors, no pot sinó merèixer tot el menyspreu que, tenint en compte les limitacions dels nostres cors bonhomiosos, som capaços de sentir.
Suïssa
Suïssa és una de les seleccions amfitriones i es pot convertir en la gran sorpresa del torneig. Compta amb una pila de bons jugadors dels quals ara mateix no en sabríem dir el nom però que de ben segur que són bellíssimes persones. A més acaben de votar majoritàriament pel Partit Popular Suís, un partit fortament europeista. Europeista en el sentit que moros, negres i sudaques no els agraden gens. Durant l’última campanya electoral aquest entranyable partit va fer el salt a les pàgines de diari de tot el món gràcies al cartell que il•lustra l’entrada, que sembla que va agradar tan a CiU que en Durán va decidir reformular-ne el “missatge europeista” durant la campanya electoral de les generals amb l’inoblidable eslògan de “A Catalunya no hi cabem tots”, que ve a ser el mateix però més simpàtic i més “d’aquí”. Com si ho digués en Rexach, no sé si m’explico. Ah, i sense que PRISA i acòlits deixessin de considerar al Dioni de la Franja “un moderat de gran estatura política”, la cara amable del nacionalisme català.
Turquia
Turquia no és Europa, però no se sap ben bé perquè, participa a l’Eurocopa. Deu ser pel mateix motiu pel qual els Estats Units volen que els otomans entrin a la Unió Europea: per minar-nos des de dins. A més oprimeixen als pobres kurds i, per si fos poc, durant la fase prèvia van clavar-li un 4-1 a la simpatiquíssima Grècia d’Otto Rehhagel, selecció d’excelsos fantasistes amén de vigent campiona d’Europa. És per tot això que la presència de la selecció turca a l’Eurocopa fa plorar al nen Jesús i als sempre europeistes redactors de RivalPetit, que la declaren selecció non grata i esperen que Suïssa els deixi fora de la competició el més aviat possible. Si cal, deportant la selecció turca al complert en virtut de les molt modernes lleis anti-immigratòries que s’estan afanyant a aprovar els sempre tolerants i filo-nazis neutrals helvètics.
