BARÇA- VALLADOLID 6-0
Sí amics, és cert: P-O-D-E-M recordar els micros i les plumes de tots els dropos de la premsa esportiva barcelonina reclamant l’expulsió d’Eto’o, P-O-D-E-M recordar els milers de “sossis” que el passat mes de maig van fer honor a la seva condició de persones en vies de desenvolupament mental, P-O-D-E-M rememorar els articles de la Patum d’EMD el passat mes d’Agost, felicitant els nostres enemics per l’encertada planificació esportiva de Mijatovic, P-O-D-E-M recordar les tertúlies amb els clàssics collons denunciant que Guardiola s’havia baixat els pantalons davant del president Laporta amb el tema Eto’o, P-O-D-E-M gaudir aquests dies de com comencen a emmetzinar la renovació del nou culé i, el que és més important, P-O-D-E-M fer que cada cop siguin menys.
Pel que fa a la resta de la setmana, dues notícies, una de bona i una de dolenta. La dolenta és la lesió d’Iniesta, un dels cinc imprescindibles del Barça -els altres són Valdés, Márquez, Messi i Eto’o-, la baixa del qual ja es va començar a notar contra el Valladolid. La bona són les manifestacions de Dani Alves al diari Sport. Sí, ho sabem. El diari Sport és el que és. Ni més, ni menys. El que passa és que al costat de la competència s’eleva fins agafar el nivell de Les Il·lusions perdudes, de Balzac. Arribats a aquest punt, cal recordar la política mantinguda per la redacció del RP fins aquest moment sobre el lateral brasiler: estem contra els carrilers, estem contra fer fora Oleguer, estem contra els brasilers. Tanmateix, cal ser coherents, i parlar alt i clar: ens mengem dues de les tres, mantenint la segona. I ho fem de bon grat, amb gust, com quan perds aquell sopar que t’havies apostat contra una formosa femella amb qualsevol excusa banal. No ho fem empassant bilis, com que s’empassa quatre gols en una estoneta o tretze gols en deu partits d’un senyor que porta a sobre una diana del bò i pitjor de tots els homínids de la premsa esportiva barcelonina.
VILA-REAL- ALMERÍA 2-1
Els Germans de la Pampa segueixen sumant de tres en tres, s’han tret de sobre la llardosa Copa del Rei i, això sí, comencen a donar per acabats els partits abans del que toca, el que no és mai un bon símptoma tot i que al principi funcioni.
SEVILLA- RECREATIVO 1-0
En un partit més lleig que que se’t cali foc a la cuina per estar pendent d’un telediario per sentir les últimes manifestacions del seleccionador de la Fúria, Sevilla i Recre porten el deliri a les grades amb un derbi andalús colorista, violent i anti-esportiu que amb un poc a res més cansí que els analfabets funcionals de la Cadena SER pontificant sobre lo idiotes que són els ianquis i com la seva política es redueix a pur marketing. No és aquest el lloc per treure la cara per la democràcia dels USA -i menys ara que afortunadament els queden quatre dies per ser engolits pel renaixent imperi soviètic-, però sí val a dir que si a les eleccions presidencials dels USA es presenta un mindundi enxufat a una càtedra universitària sense cap tipus d’examen, amb l’experiència internacional del tio aquell de l’anunci de “Y el madrid qué, otra vez campeón de Europa?”, havent votat al Congrés del seu país a favor del terrorisme d’estat i de tota classe de xoriços i l’única divisa política del qual és mirar de copiar totes les polítiques dels seus opositors -desde el finançáment a l’església al no finançament als catalans, des del boom del comerç armamentístic al badaboom del totxo, des de la política anti-terrorista a la política de xecs i regalets, etc.- però posant cara de talante, al segon dia de campanya l’enviarien a Guantánamo amb una granota taronja.
DEPOR- ESPAÑOL 1-0
Partit apassionant a Riazor, on el fet que al depor hi hagi diversos ex-jugadors de l’Apañó i el fet que els dos equips vesteixin de blanc-i-blau ens faculta per justificar el poc a res i el penós espectacle dels 90 minuts amb proliferació de xocs i participacions dels massatgistes dient que és un derbi, que si la tensió, etc. És clar que algú pot pensar que és el típic partit de l’Apañó fora de casa, la opinió és lliure.
MALLORCA- ATHLETIC 3-3
Jokin Kaparrotz aconsegueix una treva al capdavant de l’Athletic després d’empatar al descompte un matx que els lleons s’haurien d’haver endut molt abans. El següent matx-ball serà el derbi contra Osasuna, doncs la posició classificatòria d’ambdós -19 i 20- i la progressiva pèrdua de bons costums com les ajudes entre els equips bascos -no és ja que no s’ajudin entre ells, com va demostrar el porter de l’Eibar practicant-li un tibia amb peroné i folre i manilles al millor jugador de l’Erreala, no; és que inclús es perjudiquen a sí mateixos, com l’aficionat realista que, talment com si fos un seguidor del Betis, li va encertat una ampolla al cap a l’entrenador txuri-urdin, Juan Malillo-, és presenta com una final pel tècnic basc.
RACING- SPORTING 1-0
Clàssic matx entre dos equips del nord, sòlid, noble, rocós, sense concessions a la galeria i més lleig que que per segona vegada li calis foc a la cuina per despistar-te mirant els gols d’un Racing-Sporting per fer una crònica.
OSASUNA- AT.MADRID 0-0
Empat a res a Pamplona, on Camacho suma el seu primer punt després de quatre intents contra un Pateti desorientat per la campanya de la brunete madrilenya contra l’entrenador dels matalassers. Camacho, per la seva banda, ja ha declarat que ell no pensa marxar perquè no és el seu estil fer espantades, i si guanya el proper partit igualarà el nombre de punts en cinc partits que li van costar el càrrec al seu antecessor, Cuco Ziganda.
GETAFE- VALENCIA 0-3
Semblava el típic matx avorrit del Coliseo Alfonso Pérez, on només pel nom hauria d’estar prohibida la pràctica del futbol. El Blavencia guanyant fora de casa amb el ritme cansí i gris del tripartit 2.0, per indignació dels seus aficionats que no poden esperar el moment de començar a escridassar els seus jugadors. Però aleshores va aparèixer Marchena i, qual Messi, va animar el partit amb una dotzena de genialitats marca de la casa. Dos o tres patades, dos o tres cops de colze i traca final amb la simulació d’una agressió que va provocar l’expulsió de Soldado i que Joaquín marqués un altre gol donant la raó als que, com feien alguns per aquí fa un any amb el Gauxo, van piulant que ha recuperat el seu nivell.
NUMANCIA- BETIS 2-4
Clàssic partit absurd, sense cap importància, amb un resultat manifestament indesitjable i que només pot portar a fer algunes preguntes doloroses: les cremades de segon grau deixen senyal? Quan val una campana nova? ¿Existeix algun producte amb el qual puguis rascar les parets de la cuina i el passadís adjacent i que t’evitin haver-te de tirar un cap de setmana repintant un pis per tal que no semblin els USA que ha deixat George W.Bush a la posteritat?
MADRID- MÁLAGA 4-3
El Millor Equip de l’Univers recupera el bò i millor de l’espíritu de Ermua, perdó, de Juanito. Ja se sap, apel·lar a l’èpica, trepitjar els rivals quan estan al terra, però amb una novetat: en comptes de que la cosa serveixi per tirar endavant remuntades contra els millors equips del continent, serveix per salvar els mobles contra equipets com el Málaga. La no-alineació de Raul, per bé que criticable ja que va ser la clau de la victòria madridista, cal llegir-la en clau de reservar l’astre per la Copa del Rei, competició que encara no ha guanyat i que esperem s’endugui aquest any enmig d’una forta campanya perquè li re-renovin el contracte i que es digui que ha tornat al seu màxim nivell. Un 9-0 a la final contra l’Albacete amb nou gols de l’Obama blanc seria quelcom molt desitjable i productiu.
D’altra banda, Van Nistelroy s’ha lesionat, en el que pot suposar el final de la temporada dels blancs amb l’excepció feta de la Copa del Rei.
