BARÇA- ESPAÑOL 1-2
Accident del Barça de Guardiola contra l’Apañó, i primera derrota de la temporada al Camp Nou després d’un partit nefast en el qual els visitants van sorprendre per llur capacitat de semblar un equip de futbol de veritat tot i ser l’Apañó. Cal dir que, en contra del que puguin assenyalar els periodistes esportius barcelonins, la clau de la derrota no va estar en l’arbitratge, ja que si bé és cert que lo de l’expulsió de Keita només s’explica si l’àrbitre dedica els caps de setmana lliures a la pesca de l’escopinya en companyia de Dani, l’àrbitre no va tenir la culpa ni del rebuig de Valdés, ni del marcatge de Touré a De La Peña en el primer gol, ni del fet que Lo Pelat, als seus 32 anys, sàpiga jugar a futbol més i millor que Xavi, ni de que Guardiola retirés del camp Henry -que havia tingut les millors ocasions- i Eto’o -que va solventar el derbi de la primera volta al descompte, i que tot sol porta més gols que l’Apañó- ni, sobretot, del fet que els culers arronsessin la cama pensant en el partit de Dimarts contra l’Olympique.
Comentari a part mereix l’actuació estelar de Dani Sánchez Llibre davant els micròfons comentant el partit i l’arbitratge, bramant indignat que l’àrbitre havia estat mooooolt bé amb la mateixa pèrdua de papers amb que a la primera volta va sortir del camp jurant en arameu i denunciant l’arbitratge. En veritat que aquesta actuació del president perico és coherent amb la seva condició de filial oficiós de l’equip més expert en senyoriu i elegància del món mundial d’una banda i, de l’altre, amb la seva condició d’equip petit d’aquests que ploren pels arbitratges per defugir responsabilitats, com el que queda del PP.
RECREATIVO- ALMERÍA 1-1
Aprofitem aquest empat a poc en el típic derbi andalús entre equips amb samarreta a ratlles amb les consabudes expulsions i diverses conductes de classificació diversa en l’escala evolutiva de l’homo sapiens -i els seus antecessors- per llençar una idea després de veure com ha reaccionat el mercat a la presentació dels resultats de PRISA: caiguda d’un 20% en dos dies. Actualment, PRISA val poc més de 300 milions, en deu més de 5.000, i n’ha guanyat poc més de 80 després de vendre per uns 300 les seves principals seus. La proposta és clara: que en Jaume Roures faci una volta olímpica al Camp Nou.
GETAFE- ATHLETIC 1-1
A una setmana de les eleccions basques, l’Athletic empata a poc a Getafe en un partit encara menys apassionant que aquesta convocatòria electoral caracteritzada pel penjament de cartells del GAL judicial espanyol. Això sí, després de revisar exhaustivament jugadors, tècnics, directius, àrbitres i aficionats -incloent l’alcalde de Getafe i president de la FEMP, per sorprenent que pugui parèixer-, no se’n va trobar ni un amb un CI inferior al de Patxi López, candidat del braç polític dels GAL en les esmentades eleccions.
VILA-REAL- SPORTING 2-1
Els Germans de la Pampa comencen a treure’s la son de les orelles coincidint amb l’arribada de la Champions i remunten un gol inicial asturià per acabar imposant-se per la mínima en un partit homenatge al badall. Si tenim en compte que a sobre el camp hi havia dos dels equips que més juguen a futbol de tota la lliga de les estrelles, a un li agafen calfreds només de pensar en la resta i, especialment, en els operadors televisius que pretenen fer caler amb això.
MALLORCA- RACING 1-0
Partit de dibuixos animats a l’ONO estadi, on un Mallorca en fallida i més difícil de col·locar que l’stock espanyol de vivendes aconsegueix un poc a res en un dramàtic partit plè d’expulsions, vibrant i trencador de tots els registres del pay-per-view.
OSASUNA- NUMANCIA 2-0
Osasuna, amb una golejada de dibuixos animats, suma tres punts contra un rival directe que estrenava entrenador, després de que la junta soriana mostrés el seu desencís amb Kresic al no situar l’equip en posicions europees.
SEVILLA- AT.MADRID 1-0
Poc a res al final entre dos equips dels que aspiren a tot, després de 90 minuts de violència, pèrdues de temps, traus, centrecampisme i blocs sòlids i difícils de batre. Al final, Er Mehó Equipo Der Mundo s’imposa al Pateti d’Abel Resino, que segueix amb la seva trajectòria il·lusionant després d’haver substituït el Vasco Aguirre: de la victòria a l’empat, de l’empat a la derrota, i el que queda.
DEPORTIVO- VALENCIA
Si les eleccions basques són decididament poc apassionants, les gallegues ni t’explico. Mentre els sociates es fan uns despatxos que ni els col·legues saudís del Rey de España, els nacionalistes s’enduen els iaios enganyats als mitings, per no parlar del PP: en fi, res sorprenent si un es prèn la molèstia d’imaginar a què pot conduïr els catalans el foment d’un únic partit nacionalista i la desaparició dels comunistes. I si les gallegues ni t’explico, què dir d’aquest empat a poc amb una part per cada equip que deixa els dos equips pululant per aquella zona de la classificació en què et debats entre el dubtós premi de la UEFA i el cert càstig de la Intertotto.
VALLADOLID- MÁLAGA 1-3
Convincent victòria del Málaga a Pucela, fet que sumat al dèficit públicespanyol i la lleugera irritació testicular dels alemanys després de veure en quin pou sense fons han estat tirant els calers tots aquests anys pot suposar, en etapes successives, l’expulsió del Reino de España de l’euro, l’expulsió de la UEFA i l’ingrés en l’eix del GAL, que vindria a ser com l’eix del Mal però on en comptes d’haver-hi enriquidors d’urani hi hauria caçadors comissionistes amb americanes creuades i bessons d’or cantant cançons de Julio Iglesias.
MADRID- BETIS 6-1
Pallissa al Betis del Millor Equip de l’Univers, que s’abraona sobre el líder amb un futbol excels i un Raul estelar que va aparèixer per fer els gols quatre i cinc, incloent una vaselina que el confirma com a millor jugador espanyol de tots els temps, a més de màxim candidat a liderar l’atac de l’Equipo de Todos. L’entrenador verd-i-blanc queda en situació compromesa, especialment per la victòria in extremis del Sevilla, i en breu pot ocupar plaça en una de les cues de l’INEM. Això si té sort, perquè si no en té pot acabar de comentarista esportiu, una porta a l’exclusió social i a tot tipus de malalties mentals envoltat de companyies que demanen a crits ordres d’allunyament de la civilització.
Pel que fa als blancs, el projecte Juande es reaferma, promovent el deliri a les redaccions dels mitjans de comunicació nacionals de la nació de Madrid, a més d’un tsunami d’eufòria que esperem acabi amb una renovació massiva de contractes i consolidi la precària situació de Pedja Mijatovic al Madrid.
