ALMERÍA- BARÇA 0-2
El Barça de Guardiola va encadenar el tercer partit consecutiu trinxant el rival, prosseguint així la seva recuperació després de la sotregada de Febrer. A més, els culers ho van aconseguir amb l’entrenador mullant-se, això és, passant olímpicament dels catalanets de la premsa i el seu acolloniment, alineant a Bojan i donant descans als davanters. Un 10 per Guardiola, i un altre de ben gros per Andrés Iniesta, el millor migcampista que ha vestit la samarreta del Barça en els últims 25 anys al costat de Deco, Guardiola i el Bernardo.
Entre l’eliminatòria d’Henry contra l’OL i l’any que s’està marcant Guardiola -sí, el mateix que públicament ha parlat de l’ascens del nacionalisme espanyol i va recolzar Oleguer en el seu article sobre De Juana dient a la cadena oficial del PSOE-GAL i a la pseudo-periodista Anchels que Olegari havia dit veritats irrebatibles- deuen tenir els morros plens de panses de tant empassar-se coses: Kanaprenguin!
VALLADOLID- GETAFE 1-0
This is not Anfield, no. De fet, és tot el contrari. Derbi castellà vibrant, el públic de missa diària i amb obres completes de José Antonio a la biblioteca de casa vibrant a la graderia i, al final, un poc a res que acosta el Getafe a segona i el seu entrenador, protegit sempre per Pérez de Rozas, a l’atur.
MÁLAGA- SEVILLA 2-2
Derbi andalús. ja se sap que els derbis són, per sí mateixos, partits vibrants i plens d’emocions. Més encara si s’enfronten un equip presidit per un exmembre de Fuerza Nueva i un altre propietat d’un exmembre de la mateixa organització cosmopolita, bilingüe i no-nacionalista. A això cal afegir-hi els dos gols que es va anotar Salva Ballesta, distingit intel·lectual premiat pel Ministerio de Defensa del PSOE-GAL i conegut per defensar en públic que ell té la solució per arreglar el conflicte basc “en dos días“. En fi, que no és que això no sigui Anfield, sinó que més aviat sembla un bar de mala mort de Ciudad Juárez.
BETIS- OSASUNA 0-0
El Betis ho va intentar i, 48 hores després de que Ruiz de Lopera sortís de l’hospital li va endinyar un empat a res en tot el fetge contra un equip en zona de descens, deixant els bètics a uns esperançadors tres punts del Pou.
RACING- NUMANCIA 5-0
Pacheta segueix fent mèrits per tornar a l’Apañó, on es podria sumar a les joves promeses periques -Tamudo, De La Peña, etc.-. Tanmateix, cal dir que el Numancia, a diferència d’altres, no ocupa la posició de fanalet vermell. Els càntabres es consoliden a la zona tranquila, i els espera un final de temporada tan apassionant com les dècades d’història que han viscut exceptuant, és clar, el període Piterman.
VALENCIA- RECREATIVO 1-1
Eufòria a Mestalla, on el Blavencia encadena el setè partit seguit sense guanyar, l’equip s’allunya no ja de les posicions de Champions sinó inclús de les de UEFA i, en conseqüència, els aficionats locals es van poder desfogar insultant els seus jugadors, directius i entrenador. Si el blavencia acaba petant fa por pensar contra qui dirigiran la seva ira aquesta colla de blaveros, sobretot tenint en compte les informacions que van sortint sobre els entranyables polítics de la zona.
AT.MADRID- VILA-REAL 3-2
Després de caure a Porto, l’entrenador del Pateti va sortir a la sala de premsa a dir que havia reservat Forlán perquè el cap de setmana tenia un partit molt important. Resultat 1) nova remuntada del pateti, que segueix a la zona UEFA, i Resultat 2) això no és que no sigui Anfield, és que està plè de gent amb un CI borbònic.
ESPAÑOL- MALLORCA 3-3
Èpica remuntada de l’Apañó acabada amb un meritori empat a casa contra un rival directe que deixa els pericos mantenint la doble condició de pitjor equip de la lliga i equip menys golejador. Moisés Hurtado va ser expulsat de forma tan justa com Keita al derbi, i es perdrà el partit dels espanyolistes a Iruña. D’altra banda s’ha desfermat un conflicte entre TV3 i l’Apañó, que sembla que reclama un deute pendent. La política de la redacció del RivalPetit al respecte és que, per bé que en circumstàncies normals els totxos de partits de l’Apañó s’haurien d’emetre codificats i en un canal sado-massoquista, la crisi financera i l’estat actual de la situació justifiquen que, en cas d’haver d’escollir entre Barça i Apañó, TV3 opti pels segons.
SPORTING- DEPORTIVO 3-2
L’Sporting segueix sumant victòries, i es col·loca a pocs punts de la salvació amb un equip fet en quatre dies amb quatre duros i, això sí, amb quatre dits de criteri futbolístic del que notoriament manca en la majoria d’equips de la lliga de les estrelles. El Depor, que podia acabar el cap de setmana a la zona Champions, aconsegueix almenys escaquejar-se de les places de UEFAi, pel mateix preu, es treuen de sobre el sòmines de l’Anxo Quintana.
ATHLETIC- MADRID 2-5
El Millor Club de l’Univers, animat per un àrbitre garzonià i amb un look d’allò més semblant al de Pedja Mijatovic, guanya amb facilitat a la Katedral gràcies a la inspiració de Robben i Huntelaar i gràcies a la col·laboració de Yeste. Això sí, cal destacar l’esperit animós de l’afició local -és el que té anar al futbol amb els amics i no amb txatis o família-, que no només va aplaudir irònicament el penal llençat per Higuain sinó que va acabar el matx cantant com si encara estiguessin sota els efectes de la borratxera col·lectiva que a les quatre de la matinada de la setmana passada va acabar amb tots els stocks d’alcohol decent a tot Bilbo, provocant que es veiessin escenes dantesques com clients solicitant “cualquier cosa de esas que tienes por ahí atrás, pero con mucho hielo y mucha coca-cola”.
Cal destacar, per últim, el senyoriu i l’elegància de porter blanc al llençar-se al terra després de l’empenta de Yeste com si li haguessin clavat un cop de colze dels que Huntelaar i Heinze van repartir mentre Garzón, perdó, l’àrbitre es feia l’orni, i un cop al terra rodolar xisclant com si Juanito i el seu esperit junts li estiguessin trepitjant la cara.
Signat: Popota
