MÁLAGA- BARÇA 1-4
El Barça de Guardiola es fa amb el liderat després d’apallissar el Málaga en un gran partit sota la pluja en una setmana amb dues coses importants dues. La més important és, de lluny, que en una roda de premsa Guardiola va dir l’expressió “senyor Maradona”, en una demostració d’elegància de la qual ni tan sols Rikjaard hagués estat capaç. En segon lloc, la junta directiva passa olímpicament de la bombolla de sobrevaloració de Xavi, i ha presentat al jugador una oferta de renovació que el jugador troba indigna del seu status a la plantilla. Que duri, i a veure si aprofitem per fer calaix venent per un cop a la vida un jugador que s’acosta a la trentena.
AT.MADRID- MALLORCA 2-0
El Pateti comença a treure el cap després d’unes setmanes -i dècades- horribles, i guanya un Mallorca el comprador del qual no es va presentar a la signatura de la compra d’accions per un “problema d’agenda” després d’haver suspès l’acte per primer cop per “una grip”. No sé què estan esperant Solbes, Zapatero i tota la tropa de venedors de remeis miraculosos contra l’al·lopècia per contractar-lo.
VALLADOLID- SEVILLA 3-2
Un pot acceptar que es disparin la inflació, l’atur, els concursos de creditors i els tipus d’interès. Un pot acceptar que s’enfonsin la borsa, el creixement o la recaptació d’impostos. Ara: que a Pucela facin partits de futbol, amb remuntades i tot, és no només per retirar tots els calés del banc i posar-los en un mitjó sinó per començar a preparar una fugida del país.
ESPAÑOL- OSASUNA 1-0
Camacho torna a la seva casa perica, després del seu exili forçós a causa de la opressió lingüística intolerable de que van ser víctimes els seus fills, obligats a aprendre llengua catalana en comptes de reblar el clau en construccions lingüístiques universals com “vamos, vamos, que nos vamos“, “joer“, “joder“, “jodeeer“, “jodeeeeeeeer” i successives. Així, paralitzat com una víctima de l’Holocaust passejant per Mathausen o una víctima del feixisme espanyol veient l’actual Cap d’Estat nomenat pel Caudillo, la caña de Ejpaña suma la seva tercera derrota consecutiva amb el seu nou equip. Els pericos, per la seva banda, fallen el seu segon penal consecutiu després de titllar de robatori que els assenyalessin un penal en l’últim -i mai millor dit- derbi barcelonès.
SPORTING- NUMANCIA 3-1
L’Sporting no només guanya sinó que es permet el luxe de remuntar partits i situar-se a un sol punt de les posicions europees, en risc inminent de U.E.F.A. (Ultra Enfermetat Futbolística Adquirida), és a dir, trobar-te un Dijous jugant partits absurds en lliguetes infames contra un Racing de Transilvània de torn. Pel que fa al tosc Numància, segueix pres del que la redacció del RivalPetit anomena “síndrome d’Enric Juliana”. Hom es refereix als sorians com un bloc sòlid, rocós, difícil de batre, que optimitza els seus recursos, lluitador, etc. Quan un els veu jugar, sap que no tenen res a veure amb el futbol, són una espècie d’Apañó de la vida, i és difícil veure una cosa més tosca. De la mateixa manera, una cosa és llegir les cursilades pedants i pilotes de l’individu els Diumenges, i una altra cosa és veure’l en la realitat, en la seva condició de tertulià, amb la bena inflada, a crit pelat i perdent els papers al més pur estil del gilisme -des de la prepotència en la desqualificació a l’espanyolada de fardar d’amiguetes– que batega en tots els seus articles.
ATHLETIC- VILLARREAL 1-4
Cinquena derrota consecutiva de l’Athletic, penúltim, segon equip més golejat, tercer equip menys golejador, en resum: una realitat d’aquelles que alguns avispats etiqueten com a AAA per lubricar el fincionament del timo de l’estampeta de tota la vida. Hom podria pensar que davant d’aquesta situació, el periodista monàrquic i nacionalista espanyol Eduardo Rodrigálvarez, que cobreix l’equip txuri-urdin pel diari El País, estaria posant el crit al cel. Sobretot, després de llegir-lo durant els anys de Heynckes, Valverde o Luís Fernández, amb l’equip en posicions europees i amb participació a la Champions inclosa, criticar un dia rera l’altre el joc dels lleons, amb arguments indocumentats com que no jugaven com el Dream Team de Cruyff o que Urzaiz no era com Van Basten. Però no: sembla que el que li preocupa és la fortalesa de l’oposició a l’actual Junta Directiva, una colla d’incapaços que porten el camí de fer bò l’impresentable Milikiz. Es veu que l’home troba que els de l’oposició són radicals i estan polititzats, no com aquest impolut president que enganya a la plantilla per signar una samarreta perquè ell pugui fer un numeret amb Mariano Rajoy, o fa un altre numeret amb el Zaplana basc amb tot el tema del patrocinador per dos misèrrims milions d’euros. En resum: és un gust veure jugar els Germans de la Pampa -a qui felicitem per haver tirat la Copa a les escombreries a la primera oportunitat, com hauria de ser l’obligació de tots els equips amb aspiracions-, i Macua kanpora!
RECREATIVO- GETAFE 1-1
Empat a poc històric entre Recre i Getafe en un matx històric caracteritzat per la cel·lebració del setanta aniversari de SM la Reina d’España, que ha obsequiat la població amb una cel·lebració com no es recordava des del famós d’aniversari del Ronaldo quan estava al Madrid galàctic. Una orgia de creacionisme, defensa de la Dictadura Militar, homofòbia i victimisme -que diu la senyora, al loro, que no s’han defensat de les crítiques tot i que el cos a vegades et demana etc; després de la processó de multes, detencions, judicis, empresonats i demés, a un li venen ganes de saber què entèn aquesta bona dona per defensar-se: ho sabrà el pobre Mitrofan?- que ha dut el deliri a les redaccions de la premsa monàrquica que, encapçalada pels taurins del Grupo Godó, no han dubtat a felicitar-li l’aniversari amb editorials més propis de la dictadura del Coma Andante que d’una democràcia occidental.
VALENCIA- RACING 2-4
Eufòria a Mestalla, on els seguidors locals poden començar a criticar els jugadors un cop aquests han perdut el liderat amb una sorprenent derrota contra un Racing que no havia rascat bola fins al moment. D’altra banda, aprofitem per demanar disculpes a tots els seguidors de l’equip que va denunciar el Barça per permetre un acte abans d’un partit a favor de la unitat de la llengua catalana per haver usat la paraula “Blavencia” en el títol, ha estat sense voler.
BETIS- DEPORTIVO 0-3
Victòria del Depor de Lotina al Ruiz de Lopera, que deixa el Betis a un esperançador punt de la zona de descens. Val a dir que aquest va ser el matx escollit pel Canal Plus per tancar la jornada, portant el deliri a les seus corporatives de les empreses i bancs que han de refinançar el deute de PRISA -quatre cops el seu valor a la borsa, el deliri al parquet- abans que acabi l’any.
ALMERÍA- MADRID 1-1
Empat a poc del Millor Equip de l’Univers a l’infern d’Almería. Raúl es va posar l’equip a l’esquena degut a l’absència d’un lesionat Van Nistelrooy, i com no podia ser d’una altra manera la cosa va acabar amb un altre empat contra un equip de mala mort. Sergio Ramos va contribuïr mostrant les seves carències defensives després d’haver mostrat les cerebrals. Mentrestant, el president es va barallant amb la premsa madrilenya reproduïnt escenes que semblen tretes d’Un dels nostres, i Bernd Schuster no aconsegueix donar la talla com a persona no esclafada sota una melé de paranoies que li obturen el reg sanguini a la part de la seva anatomia que té sobre les espatlles.
