El clàssic del dilluns al Camp Nou ha significat –a part de l’humiliant exhibició de futbol executada de manera magistral i estratosfèrica per l’equip de Pep Guardiola– un altre pas del Maligne en el seu imparable camí cap a la reedició d’un nou i espectacular fracàs de l’enèsim projecte multimilionari del president del Madrid, el poderós empresari Florentino Pérez, per recuperar l’hegemonia del futbol espanyol de la que van abusar durant la llarga i fosca nit del franquisme i que les generacions més joves de seguidors i aficionats de Més Que Un Club s’han estalviat de suportar gràcies a la implantació i desenvolupament de la filosofia futbolística del gran mestre JC. Filosofia adaptada posteriorment per en Jan, Txiki i Frank i que finalment, l’alumne més avantatjat, Pep Guardiola, ha estat l’encarregat d’elevar-la a la categoria d’art tot superant les ensenyances del propi mestre.
Un Florentino Pérez entossudit en recuperar l’hegemonia merengue i obsessionat per acabar amb el Barça tal com es desprèn d’aquesta true story llegida al Diarioyoya: Esto lo cuenta Marca a través de un madridista miserable, JVH. Cuando el Depor falló el penalti que dio la liga al Barça, Florentino estaba delante del televisor. Era un simple socio del Madrid. Pues bien, con el cabreo insuperable de ver al Barça campeón, le dio una patada a la mesa y se partió la pierna, estando varios meses escayolado. Un Florentino, convé no oblidar-ho, que és qui realment mana al sector negocis de Convergència. Un detall no insignificant just ara que CiU ha guanyat les eleccions gairebé fregant la majoria absoluta. Una CiU, per cert, que 48 hores després del recompte electoral ja ha renunciat al concert econòmic i ens comença a preparar per retornar-nos a la senda de la morralla al cove. Una CiU que ens avança temps d’austeritat igual com fa quatre dies també ens ho anunciava el president Rosell.
Un Rosell que iniciava el cap de setmana del clàssic fent el seguiment de la nit electoral en companyia del seu gran amic Florentino a casa del directiu Carles Vilarrubí, vicepresident de l’àrea institucional i home fort del Grupo Godó. Una llarga nit electoral on després d’un escrutini no apte per a cardíacs s’emportaven la gran sorpresa de veure com el malvat Laporta i els candidats López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell eren elegits diputats pel partit de nova creació Solidaritat Catalana per la Independència. El partit que aposta per la declaració unilateral d’independència ha pogut entrar al Parlament malgrat el buit sistemàtic a que ha estat sotmès pels mitjans sociovergents i a la campanya d’intoxicació soferta pel líder de la candidatura, l’ex president del millor Barça de la història, en Jan Laporta. Una entrada al Parlament que de ben segur ens donarà moltes tardes de glòria i a Rival Petit ho celebrarem, doncs com és públic i notori, i exceptuant l’encara confós camarada Ròdia, n’hem recomanat el vot. Els resultats potser no satisfaran al megaoptimista tovarich Popota que tenia coll avall l’obtenció de 10/12 diputats, però sí que satisfà a un servidor, que ja hi tinc pell morta i n’he vist de tots colors, i que apostava –precisament- per l’obtenció de quatre diputats.
El president Rosell aprofitava el dinar de directives per escenificar un numeret de vergonya aliena amb el president Pérez, un numeret previ a l’auster dinar de 30 directius 30 al Real Club de Tenis Barcelona, club que comparteix vicepresident econòmic –Javier Faus- amb el Barça i que també organitza el trofeu de tenis Conde de Godó. No hi ha constància de la llista de convidats i tampoc sabem si el dinar s’ha sufragat a escote o ha estat gentilesa de la casa. La festa continuava a la llotja del Camp Nou on vam poder observar –via càmeres de televisió- la presència del director de la Vanguardia, PePe Antich, abraçant-se efusivament amb el president Rosell. Resumint: el Grupo Godó como Pedro por su casa. El fi de festa continuava en forma de sopar a un restaurant del directiu Javier Bordas. Visca el codi ètic.
Bé, tornant al terreny de joc, el partit, el resultat del qual ja va ser pronosticat fa dies pels tècnics de l’Sporting de Gijón, ha deixat en evidència l’entrenador del Madrid, tot i que amb els canvis introduïts ha evitat una golejada com la d’Almeria. En Pep ha punxat aquest globus, aquest bluf que significa el fitxatge del traductor portuguès i els dubtes ja apareixen a la caverna. Una caverna que s’ha rendit a l’evidència però que, malgrat els 400 milions d’espectadors que en són testimonis, encara busca refugi en el villarato: “Pero Iturralde, al quite, escamoteó un penalti (que hubiera sido segunda de Valdés) y se acabó todo” “Yo no veo ningun baño. 3 goles en fuera de juego y uno de rebote / fallo. Penalti clarisimo a CR. Todas las faltas pitadas a favor del farsa. El arbitro controlando todos los tiempos para favorecer al farsa”
Atenció però i no ens confiem. A can Roncero/PuntoPedretroll ho tenen claríssim: “El Barça ha cometido un error. Ha despertado a la bestia”
Estem avisats!
