Com va anar el viatge fins a Barcelona, Ròdia?
Com per fer-ne un post, tenint en compte que venia amb una companyia de la solvència d’Ibèria a través d’un aeroport gestionat per una tal Maleni. Com pot ser que no sigui possible arribar a Barcelona en vol directe o fent escala en aeroports de l’Europa Occidental? Quan feia tres quarts que fèiem voltes sobre Barajas i m’emocionava amb els paisatges de l’altiplà castellà, ja em sentia a la Twilight Zone posseït per l’esperit d’Unamuno. Les converses als seients de darrera on varen passar dels elogis a Raúl González a les lloances a Duran i Lleida em varen decidir a subornar l’enze del pilot amb un xec fals del Banc de Crèdit del Surinam per desviar el vol cap a El Prat.
I l’estada a Barcelona?
Fantàstica. Em varen allotjar en un conegut hotel de la ciutat i me’n varen presentar el director de la cadena, al què vaig convèncer fàcilment per fer unes partides de Pòquer i Black Jack. Tot i que ja li havia ben escurat la cartera l’home no es va estar de trucar un director d’una entitat financera d’allí a la vora, mentre uns senyors amb les espatlles plenes de caspa li n’intentaven fer desisitir, però ell s’hi regirava enutjat dient “deixeu-me! deixeu-me!”. Finalment els meus disset mànagers varen comunicar els meus comptes bancaris al director de l’entiat perquè m’hi fes les transferències corresponents. Aquest home crec que havia presidit un afamat club de futbol de la ciutat.
Molt edificant. Ròdia, perquè t’has decidit a fer el salt a Rival Petit?
És el que havia somiat des d’infant, tota la vida vaig voler escriure a Rival Petit, des del temps de “si te ofressen droga, simplemente di no”. És evident que jo vaig dir “sí”. Després de llegir amb deler alguns episodis de deliri de les vostres cròniques, vaig pensar, “hòstia, és que només hi falto jo”. Vaig concloure aviat que jo havia nascut per escriure aquí.
Quin pes hi ha tingut l’oferta econòmica?
Molt relatiu. Tenia una oferta molt més sucosa del Grup Godó, però pretenien obligar-me per contracte a parlar bé de Xavi Hernández, Josep-Lluís Núñez, Totó Riina, Duque de Feria, rei d’Espanya, etc. Hi ha coses que no es poden acceptar, sobretot en el cas de Xavi Hernández.
Quina serà la teva aportació a aquest espai?
Sempre he pensat que la memòria històrica era quelcom importantíssim, i més important encara manipular-la convenientment d’acord amb els teus interessos i no els de l’enemic, per això m’encarregaré de conrear-la de forma selectiva, parcial i tendenciosa a fi d’alimentar la nostra mitologia nacional i l’imaginari cruyffista-leninista-nacionalculé amb episodis memorables de la nostra història, convenientment amanits amb episodis luctuosos i ridículs dels nostres enemics, sense oblidar altres fets que en algun moment van contribuir a reduir el geni humà a proporcions liliputesques.
Què esperes de Rival Petit?
Espero que em paguin religiosament a final de mes i que em liquidin puntualment les comissions corresponents per la informació privilegiada sobre requalificacions urbanístiques.
I a nivell de la teva contribució en el mitjà?
Espero aguantar sense que intervinguin ni la fiscalia ni la Brigada de delictes informàtics de la Guàrdia Civil , com a mínim fins d’aquí a vuit mesos, quan es tancarà el tema del finançament, que serà òbviament una merda, hi haurà eleccions anticipades, tornaran els de tota la vida i podré fer negocis amb en Teixidoff.
Què li demana a l’any nou?
Que s’acompleixin una llarga llista de desitjos la verbalització dels quals està tipificada com a delicte al codi penal.
