Com tots sabeu, els grans líders que ha conegut la història s’han distingit per una oratòria poderosa que produïa una catarsi col·lectiva i una hipnosi en les masses que les empenyia a les empreses més audaces i sovint temeràries. Exemples en tenim a manta: Hitler, Stalin, Mussolini, Mao, Ho Chi Mihn, el Che, Fidel, Xoan Saura i per descomptat, si us plau, també el nostre Conducator Josep-Lluís, que amb el seu llenguatge iniciàtic interactuant amb el subministrament de la pòcima màgica (carajillo de Terry) va obtenir l’adhesió incondicional de legions de fanàtics adoradors del fals déu, coneguts per la nostra historiografia com el sossi. Així, protegit per tan admirable concentració d’enzes va malmenar el Poble de Déu assedegat darrere el calze sagrat per erms i deserts fins a la vora del Mar Blanc, on s’hauria extingit ofegat entre la immundícia madridista si en bona hora Déu no hagués aparegut per il·luminar-los, obrir un camí daurat entre les aigües infectes i menar-los pel recte camí d’accés al ple domini de la terra, expulsant els mercaders del Temple. Amén.
Però malgrat la reclusió de la Bèstia als inferns del Grup Godó, són no pas pocs entre nosaltres els íncubs i els súcubs que li reten adoració i el serveixen. Pels seus actes i per les seues paraules, els coneixereu. Així, quan veieu en un partit de Champions xiular l’equip o l’entrenador, quan sentiu algú a dir que el Dream Team el va fer Clemente i que les lligues i la Champions es varen guanyar de potra, quan sentiu algú a dir que el Barça va guanyar dues lligues malgrat Laporta i en va perdre dues per culpa seva, que tot el mèrit va ser de Sandro, quan sentiu a dir que al Camp Nou no hi ha ambient per culpa de Laporta, que les seccions van com el cul, i en general, quan us trobeu amb obscentitats d’aquest gruix, no en tingueu cap dubte: us trobeu davant una criatura de la Bèstia. No intenteu enfrontar-vos-hi. Aquesta és tasca reservada als escollits del nostre àngel venjador Sant Pep, que des del camp els martiritzen amb dolorosos càstigs (4-0,5-0,6-1 …) que aquesta temporada estan servint per allunyar-los del Temple, on no van si no poden xiular.
El Paradís blaugrana era una immensa platja coberta de llambordins, i mai més ben dit. Llambordins que fa vint anys que anem desferrant per bé que alguns costen. Llambordins que així com anem traient ens van descobrint a sota una enorme platja nudista plena de xatis.
Bé, finalitzem aquí la xapa d’avui, més que res perquè l’autor ha d’anar a sopar amb uns col·legues i en aquesta casa encara no paguen prou bé com per fer-me canviar l’ordre de prioritats.
Per tal de fer d’aquest espai quelcom una mica interactiu, per a la propera setmana us proposem un exercici. Desxifreu i traduïu a lingua vulgaris cataloniae la següent sentència del Conducator:
“cuando se llovía las lluvias quedaba en mal estado se han puesto unos llambordins en todos los elementos comunes”.
No s’hi val cercar al Google.
Entre els guanyadors se sortejarà un premi a triar entre:
– Foto de la 1ª Comunió de Sandro Rossell
– Mocador usat de Josep-Lluís Núñez
– Ampolla del licor amb què emborratxen els ossos que el Juanito caça a Rússia
– Samarreta de Lukoil i una acció de Repsol
- Per a les dones, un sopar amb el Popota.
– Dues voltes al circuït de Montmeló amb un Formula 1, cas d’oligofrènics estressats per no poder anar a més de 80 km/h.
