Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Parlem?

|

- Publicitat -

No sabia si començar la meva primera intervenció buscant una explicació (raonable) a l’espanyolització del Barça. I és que només falta veure l’ idioma en que es fan les assemblees de penyes, les rodes de premsa de l’actual director tècnic, o el “currículum patriòtic” d’aquests directivos. O el primer “viatge oficial” d’en Rosel anant a succionar el membre al president d’Extremadura (amb certa fruïció, per cert). Suposo que el següent pas lògic (després de demanar novament perdó al món pel fet de ser catalans) tenint en compte que el Barça Atlètic es torna a dir Barça B, serà canviar l’actual “F.C. Barcelona” per l’enyorat “C.F. Barcelona”. Com als millors temps. L’explicació senzilla era que, davant el fet que a l’Espanyol pràcticament la totalitat de la plantilla i el cos tècnic són argentins, i estan pensant a canviar el nom de “R.C.D. ESPANYOL” per un més acurat “R.C.D.GASHEGO”, hi ha una part d’ultraespanyolista aficionat al futbol a qui s’intenta donar cabuda amb aquest nou gir. Consti que en cas de ser aquesta la raó, ho veig tant efectiu com vestir al David Madí amb una camisa de quadres i una ronyonera de propaganda per intentar captar vot socialista…

Deia que havia pensat a començar la meva participació escrivint això, però no ho faré.

Publicitat

L’altra opció que tenia en ment, era el.laborar un decàleg amb les 10 mentides universals més esteses. Començava amb allò de “t’estimaré sempre”. Seguia amb el “xucla, xucla, que ja t’avisaré”. I acabava amb un “véndeme a Zlatan Ibrahimovic por solo 24 millones, que no tengo dinero, y te lo pago el año que viene que este no puedo” (i l’endemà desemborsar-ne 18 en efectiu per comprar a en Robinho). Però he pensat que potser era una mica bèstia començar atacant al senyor Rosel, tenint en compte que no hi ha cap mitjà de comunicació que s’atreveixi a fer-ho. I per tant, tampoc diré res d’en Rosel ni de les dots negociadores d’en Josep Maria Bartomeu (José María Bartolomé pels companys directivos).

Tampoc volia començar parlant del Madrit. I és que a mi, em fan molta por. Tenen el millor entrenador del món. El millor jugador del món. El millor porter del món. Són el millor equip del món. Fins i tot la gespa del Santiago Bernabéu és més verda, si t’hi fixes bé. Els meus fills petits no ho entenen (pensa que des que tenen ús de raó, mai no han vist guanyar res al Madrit). Però tant se val. Tothom sap que són els millors. I que “el pescado más fresco de España, es el que se come en Madrí”, on vas a parar. I per això no podem fer broma del Madrit.

Per tant, doncs, i descartats tots els arguments amb que m’hagués agradat arrancar, simplement els donaré la benvinguda en aquesta nova secció setmanal, els agrairé el temps que m’han dedicat, i els demanaré que en cas que alguna cosa els sembli fora de to, no siguin gaire durs amb mi. Tinguin en compte que avui en dia un pot acabar a la presó per opinar segons què. Fins i tot per no reciclar, per mirar malament un animal o trepitjar un vegetal (sense voler). Suposo que és per això que en Millet, en Montull, en De La Rosa o en Bartomeu Muñoz s’han concentrat en altres tipus de delictes que els permeten gaudir lliures de la vida. Però no els has vist mai col•laborant en aquesta secció. Oi que no? Doncs per alguna cosa deu ser.

Signat: Sandro Sauler Portal

Publicitat

Opinió

Minut a Minut