Roc Casagran

Allò que podríem dir-ne literatura doble fletxa Dimecres, 18.1.2012. 12:50 h

Pobre Garzón

Heu vist quin animal més mono? Heu vist quin animal més mono?
Molt bé, d'acord. Jutjaran el jutge Baltasar Garzón. Però no ho faran pas per la ràtzia contra l'independentisme català de l'any 1992. Una llàstima. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ja va condemnar l'estat espanyol per les tortures a disset independentistes. I Garzón hi era al darrere. No ens n'oblidéssim. Dedicat a ell, aquest poema del llibre Després de Sarajevo que vaig publicar l'any 2005. Una mena de modest homenatge als que van lluitar (i patir) aleshores i als que ho fan avui, encara. Llegir-ne més


Allò que podríem dir-ne literatura doble fletxa Dilluns, 26.9.2011. 21:58 h

Exdictat a favor de la immersió lingüística

Avui, dilluns 26 de setembre del 2011, la gent d'Esquerra Republicana de Sabadell ha organitzat un dictat per defensar la immersió lingüística a les escoles catalanes. Em van demanar que n'escrigués el text, els vaig fer cas i avui l'he dictat a una cinquantena de persones. Un cop fet això, he pensat que podria penjar-lo aquí, també. Com que no pot ser un dictat (perquè ja el teniu escrit, i bla bla bla), us proposo un joc. L'exdictat en qüestió és ple de fragments dels poemes de Pere Quart. Llegir-ne més


Allò que seria el país doble fletxa Dilluns, 27.6.2011. 05:00 h

Monolingüisme o cap on hem d'empènyer

Eh, que maca, la metàfora? El bilingüisme és una trampa. Eh, que maca, la metàfora? El bilingüisme és una trampa.
Empenyeu / Empujar. I obrim la porta i continuem amb les nostres vides de cada dia, oi? Doncs la derrota de la nostra llengua comença aquí. I m'és igual que la primera de les dues paraules sigui la catalana, se me'n fot, que temps enrere sols hi hagués hagut la versió espanyola, avui passo del discurs políticament correcte: el bilingüisme és una sentència de mort dita amb un somriure. Però sentència de mort, fet i fet. Motiu u. Jugar a utilitzar les dues llengües és una manera com una altra de reconèixer que la llengua pròpia d'aquí no és la catalana sinó que en són dues. Llegir-ne més


Allò que més aviat cau cap a l'esquerra doble fletxa Dilluns, 13.6.2011. 05:00 h

Les marionetes s'indignen

Ja ho sabeu, oi?, que tots som marionetes? Ja ho sabeu, oi?, que tots som marionetes?
És ben trist, un país en silenci. I ja sabeu que nosaltres en venim d'un d'antic i molt llarg, que deia aquell valencià de la guitarra. En venim, i encara hi som, malauradament. És aquest mutisme que tan bé va als que mouen les marionetes. Les marionetes som nosaltres; i els titellaires? Qui són els titellaires? Uns diran que són els polítics, però no, no ens enganyem, els polítics potser sí que mouen fils, però n'hi ha uns altres encara més amunt, a qui costa molt de reconèixer, poders fàctics, que actuen de titellaires majors. Llegir-ne més


publicitat

Allò que més aviat cau cap a l'esquerra doble fletxa Dilluns, 30.5.2011. 05:00 h

Un poble de ressaca

Som un poble d'animals de ressaca? Som un poble d'animals de ressaca?
Dilluns 23 de maig era dia de ressaca electoral. Una ressaca d’aquelles de cor agre, d’aquelles en què has acabat dormint on mai no hauries volgut acabar planxant l’orella. A can Pepero estaven la mar de contents. Havien obtingut el govern de les Balears i del País Valencià, havien pujat a moltes viles del Principat, eren decisius a algunes capitals, i un gegant de Badalona havia guanyat les eleccions a la vella Beatulo. Per si no fos prou, el partit d’un senyor que en qualsevol país normal seria a la presó, Josep Anglada, havia aconseguit 67 regidors. Llegir-ne més



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.