I jo que ja tenia l’últim article abans de les vacances d’estiu ben enllestit, jo que estava tan tranquil•let un vespre de dilluns a casa, i el Twitter comença a bullir amb la sentència dels amics del Tribunal Constitucional espanyol. No diguis res, Roc, que t’esveres, que ens coneixem, Roc, estigues tranquil, tingues seny, la rauxa és cosa d’eixelebrats, que ja no tens quinze anys, carai, va, vinga, d’acord, penja l’estelada al balcó, però això i prou, eh, i a dormir d’hora. Llegir-ne més

Aquesta és la història brevíssima d’un basc, un portuguès i un català que es troben en un article perquè un aspirant d’escriptor té la pensada d’ajuntar-los com si es tractés d’un acudit i procurar que les seves veus diverses i els seus exemples múltiples conflueixin a la punta d’una llança imbatible. El basc es diu Gabriel Celaya, era poeta, escrivia en espanyol, i gràcies a l’empenta de Paco Ibáñez va aconseguir que els seus versos es popularitzessin, que aprenguéssim allò que la poesia és una arma carregada de futur, i que l’hauríem de maldir si només és un luxe cultural per als neutrals. Llegir-ne més

Si ets un espanyolista amb l’adhesiu del toro al cotxe i una sevillana de porcellana damunt del televisor, aquest pamflet no va per tu. Tampoc l’hauries de llegir si ser català és la teva manera de ser espanyol, si fullejar El Periódico no et provoca basques, o si els Manolos de la Cuatro et fan trempar. Això va adreçat a tu, que et sents català i punt, a tu, que t’acusen de barretinaire, a tu, que defenses el país a les tertúlies de cafè o a les manifestacions d’estelada, que beus cerveses als bars del rotllo i esculls vins de la terra en restaurants selectes, a tu, que busques productes etiquetats en català a les prestatgeries del supermercat (sovint en va), a tu, que vius la quotidianitat feixuga dels que pensem que cal treballar cada dia per la causa, infatigables, tossuts i valents, com la vaca cega o la vaca de la mala llet. Llegir-ne més

1. Uns senyors (i senyores) que fins fa un temps no tenien noms ni rostres i que estaven rodejats per una aurèola de misteri i literatura s’han reunit aquests dies a (la modernista i costanera vila de) Sitges. Són el club Bilderberg, i es veu que remenen les cireres i tallen el bacallà mentre altres moren de gana (o de guerra), i ni fruita, ni peix, ni pa. Tot ho controlen ells, o això diuen, que ja no ho sé del cert, la veritat. El sindicat dels Mossos d’Esquadra s’ha queixat per l’ampli desplegament de seguretat i l’enorme despesa que ha comportat. Llegir-ne més

Una crònica personal Surto de casa diumenge al matí, a la mateixa hora que els encarregats de posar els carrers estan fent la seva feina i que els més troneres van cap al llit. A la plaça on muntarem el col•legi electoral ja hi ha alguns dels voluntaris, i al cap de ben poc apareix la furgoneta amb les urnes, la carpa i el material necessari per la tota la jornada. A les nou, puntual, arriba una parella que vol passar el dia a la muntanya amb la consciència tranquil•la del deure fet. Llegir-ne més