Roc perquè cal ser durs amb el poder i llançar-hi tantes pedres com calguin. Casagran perquè ja deia en Sisa que casa-meva-és-casa-teva-si-és-que-hi-ha-cases-d'algú, i al meu cau hi cabeu tots. Nascut el maig del 80 perquè així ho va voler déu-nostru-senyor i perquè, de passada, vaig poder ser bessons, i així tenir una excusa per la doble personalitat que em sol governar. Parit a Sabadell potser per la mala pell, potser per la mala llet, potser perquè així vaig poder comprovar, en ser més gran, que aquí, al Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra i tot allò que en Pere Quart, l'únic rei republicà que conec, ja va dir a la seva època.
I és probable que el fet de ser bessons, com comentava fa un moment, faci que hi hagi dos rocs dins meu, i no són pedres al ronyó, precisament. Per això m'agrada el futbol i m'agrada la literatura. M'agrada el pa i el caviar. M'agrada estimar i m'agrada odiar. I així, de la pilota i els llibres, del pa i el caviar, de l'amor i l'odi, han nascut els llibres de poemes
Els carrers de les Fàbriques (Viena, 2002),
Trènicament trennificats (
Emboscall, 2005) i
Després de Sarajevo (Sa Nostra, 2005), el llibre, escrit conjuntament amb l’Oleguer Presas,
Camí d’Ítaca (Mina, 2006), i la novel·la
Austràlia (
Premi Pin i Soler 2007,
Columna), i algunes altres cosetes disperses pel món mundial, publicades, algunes, i inèdites, la majoria.
Altres rocs que guardo a la faixa són ser membre del consell de redacció de la revista sabadellenca
Ordint la trama, fer recitals de poesia per aquí i per allà, i escriure de tant en tant en aquest bloc.
Envia correu de contacte a l'autor