Roc Casagran


Allò que seria el país doble fletxa Dimarts, 1.6.2010. 05:00 h

La consulta sobre la independència a Sabadell

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 104 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes


Una crònica personal

Surto de casa diumenge al matí, a la mateixa hora que els encarregats de posar els carrers estan fent la seva feina i que els més troneres van cap al llit. A la plaça on muntarem el col•legi electoral ja hi ha alguns dels voluntaris, i al cap de ben poc apareix la furgoneta amb les urnes, la carpa i el material necessari per la tota la jornada.

A les nou, puntual, arriba una parella que vol passar el dia a la muntanya amb la consciència tranquil•la del deure fet. Els primers vots! A poc a poc, van presentant-se altres electors: el senyor que passeja el gos, la família que vota unida, avis emocionats, una polonesa amb un accent impecable, i una senyora de noranta-vuit anys amb dificultats per signar però amb les coses clares... A les dues hem recollit més de dues-centes paperetes. Estem contents.

M’escapo una horeta per anar a votar pel centre de la ciutat i veure (i viure) l’ambient. Voto. Voto que sí. Em cuino un parell d’ous ferrats i entro al Twitter a dir-hi la meva. I torno a la mesa. I continua passant gent. Alguns amb entusiasme. D’altres més tímids. Alguns que voten pel no sense amagar-se’n. Alguns (molts més) opten pel sí. Hi ha qui parla català, hi ha qui parla espanyol. Un cotxe passa rabent i l’individu de dins deixa anar un vivaespaññña que mor en la indiferència. Un altre vehicle toca el clàxon i ens saluda còmplice. Un amic meu gambià sense papers em truca al mòbil per dir-me que ja ha votat. M’emociono. Li dono les gràcies. I ell em diu que no, que gràcies a nosaltres, que els volem fer part d’aquest país. I a les vuit, tanquem la paradeta. Un matrimoni es presenta cinc minuts tard i es queda sense votar. Ens sap greu, però així són les normes.

Fem el recompte. Més de quatre-cents vots. Vint-i-dos pel no. Sis en blanc. La resta, pel sí. I pujo cap al centre, a la seu central. Hi ha bon ambient. La gent està contenta. Algunes abraçades i algunes picades d’ullet. Roda de premsa informativa. Més participació que a Lleida, més participació que a la consulta de la Diagonal de Barcelona. Veure el got mig ple. I sopar de germanor entre els voluntaris davant de l’Ajuntament.

A casa altre cop. Les onze repicadíssimes. Més Twitter. Cop d’ull als mitjans digitals. Mal de peus. Cansament. I satisfacció. Somnis dolços. I després, al llit, que el camí no ha fet més que començar.

Una valoració (també) personal

Sabadell és una ciutat complicada. Hi viuen més de dos-cents mil habitants i cada barri fa vida pel seu compte i té una idiosincràsia pròpia. Hi ha un percentatge de nouvinguts significativament elevat, i la vella immigració espanyola també hi té un pes important. Això ja se sabia, i per tant, el repte era enorme. I conegut.

Per si no fos prou, Sabadell és l’única ciutat que celebra la consulta a tot el país aquest dia. I bona part dels mitjans de (in)comunicació s’obliden que Sabadell és capital. Així i tot, centenars de voluntaris s’han mobilitzat com mai no hauria pensat que podria ser. Gent de totes les classes socials i de totes les procedències ha regalat el seu temps, les seves energies i els seus diners per avançar els polítics per la dreta (en el bon sentit de la paraula dreta, en aquest cas). Només això ja és molt. S’ha teixit una xarxa que pot fer forat. Ens hem conegut, hem trencat barreres i hem estat capaços d’entendre’ns malgrat les diferències. Que n’hi ha moltes. El meu projecte de país, per exemple, s’allunya molt del de segons qui. Però així i tot, hem remat tots en la mateixa direcció, i això ens ha fet forts. Units som una mata de jonc.

Hem aconseguit que el ple de l’Ajuntament donés suport a la consulta. De totes maneres, tal com em temia, això no ha estat més que un gest tàctic. Van decidir que no s'hi posarien en contra, però que tampoc es mullarien més del que toca. He trobat a faltar que els partits que no estan per la independència fessin campanya pel no. Hauria estat democràticament lògic. Però la lògica i la política, ja ho sabeu, s’entenen poc o gens.

Toca parlar de xifres, també. Sense conèixer bona part de les viles on fins ara s’havien fet consultes sobre la independència, és a dir, mirant-m’ho des de la barrera, quan sentia certs percentatges de participació pensava que eren una mica justets. Coneixent Sabadell, tinc clar que un 14%, més de 24.000 vots, és per celebrar-ho. No som tan pocs. No estem tan sols.

Per analitzar bé les dades caldrà veure com han anat les votacions a cada zona de la ciutat. Crec que se’n podrà treure una radiografia interessant. No només per saber com estem, sinó (i sobretot) per entendre on cal treballar amb més força.

Ara bé, sense tenir les xifres exactes, vaig poder comprovar que van ser molts pocs els joves d’entre setze i divuit anys que es van mobilitzar. I això és una mala notícia. I ho hem de dir ben clar. Aquí hem fracasssat. Se'ls ha de convèncer que tota la política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres, que afirmava aquell. Ja m’hi abonaré un altre dia, en aquest tema. Perquè en depèn el futur.

El futur, de moment, però, és no abaixar la guàrdia. Donar les gràcies als voluntaris, a la gent que ha anat a votar (pel sí, pel no, o en blanc), i un cop felicitats, entendre que això és un primer pas. I que al següent pas que fem, ja es poden posar a tremolar.


lectures 5384 lectures comentaris 7 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#7
Berta fletxa Barna
3 de juny de 2010, 10.40 h

Roger, per què no te'n vas a bordar a una altra banda?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1

item
#6
roger fletxa gava-mar
3 de juny de 2010, 08.33 h

Sr. CAsagran, el meu gos podrà votar al proper referèndum...? li fa força ilusió.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4

item
#5
fletxa Sabadell
2 de juny de 2010, 00.21 h

Mica en mica s'omple la pica...o això diuen. Si més no, AIXÒ ÉS PROGRÉS! O penseu que fa 20 anys es podia pensar en una consulta popular d'aquest caire?pas a pas i a seguir somiant, que els somnis, amb empenta, es fan realitat. AMUNT CATALUNYA!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#4
1 de juny de 2010, 16.35 h

No seré jo qui defensi en Bustos com a alcalde de Sabadell, però crec que en aquest cas hi ha hagut una mica més que un gest tàctic: l'Ajuntament ha cedit instal·lacions municipals per fer els actes i la consulta i, gràcies a l'acord de plenari, ha permès poder fer publicitat als autobusos, els cinemes i als carrers principals de la ciutat.

És cert que podien fer-hi molt més, però comparat amb altres llocs, en aquest cas podem estar força satisfets del paper de l'Ajuntament i de qui ... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#3
Núria fletxa Grn
1 de juny de 2010, 11.08 h

Enhorabona, crec que heu fet una bona campanya i podeu estar contents del resultat!
Als més joves costa més mobilitzar-los per causes així, però s'han de convèncer, no saben que hi tenen un gran paper.
Impacient pel proper pas!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#2
jordi fletxa sabadell
1 de juny de 2010, 09.17 h

Algu sap quin hagués estat el cens sense immigrants i menors d'edat?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
Olga fletxa Sabadell
1 de juny de 2010, 09.09 h

Enhorabona a tots els voluntaris i voluntàries!!
Una jornada electoral perfecte i esperem que la primera de moltes d'altres!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.