Allò que seria el país
Dilluns, 13.12.2010. 05:00 h
Benvolgut Mario,
Si no et sap greu, t’escriuré en llengua indígena perquè és un costum que per certes contrades tenim per tocar la pera. Sí, parlem en català per emprenyar, ja ho saps, oi?
Primer de tot, m’agradaria dir-te que sóc molt partidari que els intel·lectuals es mullin. Com que sou gent llegida i sembleu intel·ligents, trobo perfecte que prengueu partit, que reflexioneu sobre allò que us envolta, i que no us quedeu tancats dins de cap torre d’ivori, sobretot perquè així podeu guiar el populatxo beneit. Tu t’has posicionat i has dit el que creies, sense pèls a la llengua. Enhorabona, doncs, per la valentia.
El que passa és que de vegades la llengua se t’ha descontrolat i hauries vigilar de no enganxar-te-la amb la frontissa de la porta del no-raciocini o de les mitges veritats. Sense anar més lluny, en el discurs que vas pronunciar quan et van lliurar el premi Nobel de literatura d’enguany, vas deixar anar algunes perles. En comentem un parell?
Vas opinar sobre la transició espanyola i vas posar-la com a exemple de model impecable. Tan poc crític, ets? Vas repetir la paraula “llibertat” un parell de cops i vas passar per alt que simplement és una continuació d’allò que vam tenir (que va ser una dictadura feixista, eh!). Vas obviar que el cap de l’estat és aquell que va designar Franco i que encara avui, trenta-cinc anys més tard, perduren tics d’aquell passat, i que si, per aquelles coses de la vida, alguns decidim d’esdevenir “lliures” els tancs se’ns llançaran al damunt. Quan arribi aquest moment, et veurem opinar a favor de la pau i de la llibertat? Seràs el portaveu dels que ataquen o dels que es defensen?
I la segona perla. Vas contraposar patriotisme i nacionalisme. Patriotisme, bo. Nacionalisme, caca. He procurat posar-me al teu lloc i comprendre-ho, però no me n’he sortit, em sap greu. Dius que els nacionalismes són excloents i que retallen l’horitzó intel·lectual. No ho comparteixo, però t’ho accepto, si vols. De totes maneres, si fos així, per què no penses que el patriotisme també és el mateix? L’única diferència, entenc, és que el patriotisme és el que hi ha darrere d’un estat i en canvi el nacionalisme és el sentiment dels que voldrien ser-ho, però no ho són. Per què dues balances per mesurar el mateix? L’argument trontolla una mica, no creus? La frontera del bo i el dolent només és allò establert? I quin és el punt en què la realitat està establerta? Pel nostre país deu ser el segle XVIII, imagino, oi? I pel Perú? L’arribada de Colom?
Ja tens una edat, Mario. Ho pots fer molt millor. I si em deixes donar-te un consell com a membre del populatxo beneit, no et creguis tot el que t’expliqui la Rosa Díez. Fa temps que no toca quarts ni hores, la pobra.
Atentament,
Perdona, no se qui et penses que son el pare i l'avi del Roc, pero jo si que ho se i els seus familiars no son cap peix gros de sabadell ni cap escriptor conegut.
Informat millor abans de escriure Enric de Gava.
Perdoneu pels accents pero l'ordinador no funciona be.
Senyors, us feia més llegits i menys mal pensats que tot això... Jo no sóc qui per dir res de l'amic Roc, qui volgui que ho busqui que no és cap secret, únicament feia referència a que té una bona herència cultural i artística ben reconeguda a Sabadell i rodalies, d'aquí el meu comentari, fruit de que ja no em sorprengui en absolut un premi a la seva ciutat. I ja sé prou bé que té premis més enllà de casa seva, per això li dono sempre l'enhorabona en persona, doncs tinc la fortun... Llegir més
Va per l'Enric de Gavà
No entenc massa el teu comentari quan dius que sabent qui és el pare i nét del Sr. Roc no és cap novetat que hagi guayat aquest premi. M'imagino que deus tenir una informació que jo desconec. Si vols pots explicar-te millor. Per altra banda és habitual que hi hagi opinions diveres respecte NO a la literatura de Mario Vargas LLosa (que en cap moment posos en dubte) sinò en la seva concepció de les llengues.
Atentament
#9 Segons tinc entès, en Roc Casagran ha guanyat una bona quantitat de premis fora de Sabadell. De qui és fill i nét? Això el Taulí no ho sabia. És cert?
Quin mal que fa que es reconegui algú que escrigui en espanyol i que, a més, hagi obtingut la nacionalitat espanyola. A veure quan tenim un Nobel en català, i a veure si llavors tot és tan bo com sembla o tan dolent com amb la resta.
Per cert, Ester #7, tu dius que serà una gran obra coneixent el jurat i sabent de poesia. Jo afegeixo que, sabent de qui és fill i nét el senyor Roc, no és cap novetat que hi resulti premiat a la seva ciutat. Quan rebi premis fora de Sabadell, potser el fe... Llegir més
Ei, molt bé pel Premi de poesia i molt bé per l'article.
Enahorabona noi !
Des d'aquí vull felicitar al ROC, doncs aquesta tarda ha guanyat el XIII Premi de poesia Parc Taulí de Sabadell. Per les tenim contacte mínim amb el món de la poesia i veien els membres del jurat (Sam Abrams, Sala-Sanaauja, Vicenç Altaió, Josep Ramon Bach,, Antoni Clapes i Xavier Garcia)és de preveure que deu ser una obra de molta qualitat. Moltes felicitats !!
Potser sense saber-ho ni donar-se'n compte explica a tot el món que vulgui escoltar-ho que España te un problema i probablement a España no li agrada que s'esbombi; amb el que s'entendrà que aquest Sr. l'ha cagat.
Reconec que el señor pedro mario vargas llosa ha escrit grans obres (jo n'he legit algunes) però no té massa clar el tema de la llengua i és estrany parit en un paais com peru.
Gràcies per l'article. ës molt clar i sobretot definitori. Felicitats
Molt ben dit, només son nefastos els nacionalismes petits, del nacionalisme espanyol no en diu ningú res.Marito , go home!
