El Tribunal Suprem (ecspanyol) acaba d'instar el Govern català a deixar d'aplicar la immersió lingüística a les escoles. Dilluns espero parlar-ne en un article, però com que la setmana passada van lliurar-me el XIII Premi de Poesia Parc Taulí, i en el recull, que es publicarà el desembre de l'any que ve, hi ha un poema que lliga molt amb la notícia del dia, he decidit penjar aquest poema. Sí, és autobombo, ho sé, però les circumstàncies em concedeixen el perdó.








A l’atzucac, lligats per totes bandes,
som reus d’un rei i tots els seus soldats;
tot quadra massa bé, i així per tandes
ens fan saber que estem acorralats

en un corral nostrat, que per viandes
ens donaran les vísceres dels gats
més negres del carrer, i per bufandes,
un tros del drap que avui omple els terrats.

Ja patirem, qui va inventar-se el seny?,
se’ns pixen al damunt, i ho has vist tu,
ens foten un collar de gos que estreny,

i ho veiem molts, ens armen un bon cristo,
i així i tot, ningú diu va, vinga, empeny,
fot-li benzina i etziba-li un misto.