Empenyeu / Empujar. I obrim la porta i continuem amb les nostres vides de cada dia, oi? Doncs la derrota de la nostra llengua comença aquí. I m'és igual que la primera de les dues paraules sigui la catalana, se me'n fot, que temps enrere sols hi hagués hagut la versió espanyola, avui passo del discurs políticament correcte: el bilingüisme és una sentència de mort dita amb un somriure. Però sentència de mort, fet i fet.

Motiu u. Jugar a utilitzar les dues llengües és una manera com una altra de reconèixer que la llengua pròpia d'aquí no és la catalana sinó que en són dues. Això és fals. Que hi hagi una bona part dels catalans que tinguin per llengua materna el castellà no implica que la llengua del país sigui aquesta, com tampoc ho és el guaraní, per molts parlants d'aquest idioma amerindi que hi hagi per aquestes contrades.

Motiu dos. Si allò que és dit (o escrit) en català també ho trobem en castellà, quina necessitat hi ha de saber l'altra llengua? Cap. Ocupem més espai (temporal o físic), però no incentivem a ningú a aprendre l'altre idioma. I les llengües sobreviuen si són necessàries, si ens calen per treballar, per estudiar, per seguir la premsa o per lligar.

Motiu tres. El bilingüisme només se'l creuen (majoritàriament) els catalanoparlants. Són aquests els capaços de desenvolupar-se en (com a mínim) un parell d'idiomes. El bilingüisme és el mecanisme que tenen per no sentir-se exclosos aquells que es neguen a practicar la llengua d'aquí. Perquè segur que tothom coneix algú castellanoparlant monolingüe, no? No posaré noms, ni diré Tamudo o Messi, déu me'n guardi.

Vist això, doncs, estem fent el passarell. I el fem perquè estem cagats que se'ns acusi d'excloents, de nazis, de xenòfobs o de totalitaris, i ens avenim a una solució bonista: que visqui el bilingüisme. Estem més pendents del que diran que del que cal fer per aconseguir que el català perduri. De veritat us empasseu que la Sánchez Camacho o l'Albert Rivera mouran mai un dit per evitar que el català desaparegui?

Per això, jo, que sóc excloent, nazi, xenòfob i totalitari, m'atreveixo a demanar que les administracions públiques enviïn les seves notificacions només en català, que calgui saber aquesta llengua per treballar, que teletrès i els altres mitjans de comunicació públics sols emprin el català (i, si apareix una altra llengua, que la subtitulin), que aquest sigui l'únic idioma dels Mossos d'Esquadra... i bé, podem anar allargant la llista de peticions, si us ve de gust.

Si no ens quadrem, si no tirem pel dret, potser quan ens decidim a empènyer/empujar la porta, a l'altra banda només hi haurà un abisme... o la secció de llengües mortes d'una biblioteca qualsevol. Ja sabeu, grec clàssic, llatí, català...





PD (o un aclariment): El bilingüisme individual em sembla molt bé. El plurilingüisme individual el trobo perfecte. Una altra cosa, però, és el bilingüisme com a societat... molt més complicat. Però avui estic guerriller i deixo els matisos per un altre dia, o per les vostres consideracions als comentaris. Sé que em sabreu perdonar, però de vegades també està bé que siguem nosaltres qui tensa la corda.