Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024

Anar posant pedres

|

- Publicitat -
Començaré l’article citant el Quim Monzó, que cita el Josep Maria Espinàs, que al seu torn no sé si citava algú altre o que s’ho va treure ell directament de la barretina. El cas és que un i altre, quan se’ls preguntava si no era molt difícil, això d’escriure un article quasi diari, argumentaven que era molt més complicat redactar-ne un mensualment, perquè aleshores la tria del tema resultava més compromesa, i els dubtes els assaltaven de mala manera.
 
A mi m’ha passat una cosa així. Per motius de feina i altres assumptes sense cap mena d’importància —queda tan bé, no dir-los, per fer-se l’interessant—, no m’he pogut dedicar al bloc amb la freqüència que m’hauria agradat, i després, una vegada he tingut prou temps per posar-me a escriure, aleshores m’ha començat a tremolar el pols i no he sabut ben bé si parlar d’aquest o d’aquell altre fet.
 
He pensat en opinar sobre la situació de la llengua arreu dels Països Catalans arran d’unes jornades sobre llengua i territori a les quals vaig assistir uns dies enrere; he estat temptat d’embrancar-me a reflexionar al voltant de la visita colonialista del rei d’Espanya a Ceuta i Melilla; m’he proposat de dir alguna cosa sobre el subcampionat de la selecció d’hoquei a la Copa Amèrica (sí, sí, ara som americans!); he volgut posicionar-me sobre l’afer Peri Rossi i tots els articles que he llegit al respecte; he imaginat fer conyeta sobre la lletra per a l’himne nacional que els nostres veïns de l’oest busquen desesperadament. I etcètera. Al final, per un motiu o per un altre, he anat desestimant totes les temptacions temàtiques, i ara em trobo que vull començar de nou, i em moc en un mar de dubtes. A veure si divendres…
 
De moment, marxo un dia cap a la Catalunya del Nord per assistir a la posada de la primera pedra del col·legi de secundària de la Bressola. I dono la raó al Monzó i a l’Espinàs, mentre penso que l’important, al capdavall, és anar posant pedres, ja sigui en un bloc, ja sigui en una escola, ja sigui en un país que a poc a poc anem construint entre tots.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut