Quina por, la policia!

EL NOSTRE AMIC: No, no, bon home, no estic entrant a discutir si Bolonya sí o Bolonya no, no em porti cap aquí que no és pas on vull arribar. Què diu que què? Que ja feia massa temps que aquells pollosos eren tancats a la universitat i que bé se’ls havia de fer fora d’alguna manera? Però em vol escoltar un moment, si us plau, senyor encorbatat? No, no vull valorar (amb vostè) si tancar-se en un edifici és una mesura de pressió eficient, simbòlica, estúpida, antiquada o revolucionària… Que els conductors que es queden atrapats en un embús de trànsit al mig de Barcelona no tenen cap culpa de l’emprenyament dels estudiants? I que potser és aquest, el tema, home centrat? Si em deixés continuar… Sí, sí, molt bé, ja sé que ha sentit les versions oficials… però què hi fa si els que s’havien tancat eren o no estudiants…? No li repeteixo que aquesta no és la qüestió? La qüestió és… pot callar un moment, si us plau, senyor decent?, no, no m’expliqui que resulta que hi havia estudiants violents, personatges antisistemes vinguts d’arreu d’Europa ni ogres amb les dents llargues i les ungles brutes…

Finalment, el bon home, altrament anomenat senyor encorbatat, home centrat, o senyor decent s’ennuega amb una galeta –com aquell altre senyoret americà- i calla. I així el nostre amic pot acabar el petit discurs, que, de fet, ni tan sols havia començat.

EL NOSTRE AMIC: Ufff… sembla que podré acabar. Mira que era breu, el que volia dir-li, eh. Simplement es tractava de comentar que quina por, la policia. I això que hi havia càmeres pel mig, que si no hi arriben a ser, ja es pot fer a la idea de com hauria anat la cosa, oi? Però vostè no ha vist amb quina facilitat repicaven les porres amunt i avall? Com atonyinaven a qualsevol que passés per allà? I aquests són els que ens han de protegir? O, encara pitjor, aquests energúmens són els que paguem amb els nostres impostos? Vostè que entén de lleis, em sabria dir si puc donar els diners destinats a la policia de la declaració de la Renda a una oenagé que em faci el pes?

El bon home, senyor encorbatat i etcètera aconsegueix treure’s la galeta de la gola.

EL BON HOME I ETCÈTERA: Qui no vol pols, que no vagi a l’era i bla, i bla, i bla…

El discurs del bon home i etcètera continua eternament. Hi ha coses que no canvien mai. I així i tot, cal dir-les. O això és el que pensa el nostre amic.