---

---

Roc Casagran

Roc perquè cal ser durs amb el poder i llançar-hi tantes pedres com calguin. Casagran perquè ja deia en Sisa que casa-meva-és-casa-teva-si-és-que-hi-ha-cases-d'algú, i al meu cau hi cabeu tots. Nascut el maig del 80 perquè així ho va voler déu-nostru-senyor i perquè, de passada, vaig poder ser bessons, i d'aquesta manera tenir una excusa per la doble personalitat que em sol governar. Parit a Sabadell potser per la mala pell, potser per la mala llet, potser perquè així vaig poder comprovar, en ser més gran, que aquí, al Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra i tot allò que en Pere Quart, l'únic rei republicà que conec, ja va dir a la seva època.
 

I és probable que el fet de ser bessons, com comentava fa un moment, faci que hi hagi dos rocs dins meu, i no són pedres al ronyó, precisament. Per això m'agrada el futbol i m'agrada la literatura. M'agrada el pa i el caviar, els cargols i les ostres. M'agrada estimar i m'agrada odiar. I així, de la pilota i els llibres, del pa i el caviar, dels cargols i les ostres, de l'amor i l'odi, han nascut els llibres de poemes Els carrers de les Fàbriques (Premi Martí Dot, Viena, 2002), Trènicament trennificats (Emboscall, 2005), Després de Sarajevo (Premi Miquel Àngel Riera, Sa Nostra, 2005), i L'ombra queixalada (Premi Parc Taulí 2010, Pagès Editors), el llibre, escrit conjuntament amb l’Oleguer Presas, Camí d’Ítaca (Mina, 2006), i les novel·les Austràlia (Premi Pin i Soler 2007, Columna), Un ós panda al pas zebra (Columna, 2011) i Ara que estem junts (Columna, 2012), i algunes altres cosetes disperses pel món mundial, publicades, algunes, i inèdites, la majoria. L'última d'aquestes cosetes disperses és la participació en l'antologia Veus de la nova narrativa catalana coordinada per Lolita Bosch i publicada a Empúries en català i a Anagrama en espanyol.

Altres rocs que guardo a la faixa són haver estat membre del consell de redacció de la revista sabadellenca Ordint la trama durant els seus vuit anys d'existència (2001-2009), haver col·laborat amb Ràdio Castellar i Ràdio Sabadell (fins que va arribar la censura), treballar de professor de llengua i literatura, i fer recitals de poesia per aquí i per allà. Ah, i tot sovint dir parides a Can Twitter o fer-me autombombo a Can Fèisbuc. Ens fem amics?