Què és Catalunya? Ni més ni pus que un poble. Un poble més del món, que s’ubica dins un dels continents, anomenat Europa. Un poble que té una llengua a disposició de qui vulgui aprendre-la.
És senzill: Massa per ser allà on som fa segles! Ara ve l’embolica que fa fort per fer-ho fàcil, que no vol dir altra cosa que a fer punyetes una part de la creació humana. Primera qüestió en format pregunta, tan inútil com pertinent –hauria de dir-ne (im)pertinent?-, Catalunya va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó o queda restringida a la comunitat autònoma espanyola i constitucional que porta el seu nom? Catalunya és un país o una comunitat autònoma o una regió d’Espanya, o ho és d’Europa o d’Europa i d’Espanya?
Segona qüestió per fer el català gens senzill però sí fàcil: cal que comencem a practicar amb el lema ‘Obre’t al català’ / ábrete al catalán. Fins ara teníem l’opció d’obrir-nos les venes però d’obrir-nos a les venes encara no hi era, dins el català senzill. Avui, una entitat que fa una feinada en l’ús social del català m’ha proposat aquesta nova modalitat d’obertura, per dir-ho ras i curt. I és que el català fàcil cada cop té manifestacions més sorprenents; és clar que des que es va entestar fort i no et moguis a ‘donar de menjar’ i no a ‘donar menjar’, cada dia guanya un amic – barra- amiga, aquesta presència anomenada ‘català fàcil’. Des de la ràdio, un bon matí de cap de setmana ens proposaven de ‘disfrutar un mogollón’ / disfrutar un mogollón: Ara ve l’aclariment en format breu instrucció o manual per a l’usuari nou; la primera opció s’ha de llegir en català, la segona –i en cursiva- en castellà. I tanmateix els de la ràdio pretenien una cosa tant senzilla i lloable com fer-nos xalar de valent, o vés a saber! Em resulta extremadament complicat haver d’anar fent la traducció simultània del català fàcil al català senzill, del ‘disfrutar’ al ‘xalar’.
Altres curiositats del català fàcil, la intenció de fer-nos parlants amb tendència a curtejar o a anar justs, justs de matèria lingüística, en el ben entès que tot és per la justa causa de l’estalvi. Ves que no sigui una tudadissa de recursos i esforços haver de recordar dins la nostra memòria el fet que una persona que es pensa que ho ha aconseguit tot o una bona part del tot, i a més en braveja i n’està satisfeta, provoqui en un determinat observador l’estat irònic de posar-ho en dubte tot exclamant frases com ‘en Pep es pensa que té la seu plena d’ous’.
Massa surrealista -la frase, vull dir-; massa universal perquè és particular, el pensament que reprodueix la parèmia; massa lliure, la imatge; i fonamentalment poc útil per a un parlant d’italià o d’espanyol, bàsicament!
Fins a una altra pensada en català senzill. I Bones Festes, que no és el mateix que ‘Feliç Nadal’ / Feliz Navidad; i que tampoc no és el mateix que ‘El Nadal està per menjar-se’l’, com estic obligada a veure/llegir cada cop que vaig a comprar al supermercat de davant casa nostra. El Nadal no està, sinó que és. D’altra banda, no puc ni imaginar-me tot un any ‘estant de Nadal’, que deu ser com ‘Fent Nadal’… Déu me’n guard d’aquesta creu amb anuncis publicitaris inclosos. I és que en català senzill ja ho diem: ‘Festes passades, coques menjades’.
Bon profit, amics lectors, i un altre cop: Bones Festes!