Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Tenir la seu plena d’ous, però no amb el català fàcil!

|

- Publicitat -

Què és Catalunya? Ni més ni pus que un poble. Un poble més del món, que s’ubica dins un dels continents, anomenat Europa. Un poble que té una llengua a disposició de qui vulgui aprendre-la.

És senzill: Massa per ser allà on som fa segles! Ara ve l’embolica que fa fort per fer-ho fàcil, que no vol dir altra cosa que a fer punyetes una part de la creació humana. Primera qüestió en format pregunta, tan inútil com pertinent –hauria de dir-ne (im)pertinent?-, Catalunya va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó o queda restringida a la comunitat autònoma espanyola i constitucional que porta el seu nom? Catalunya és un país o una comunitat autònoma o una regió d’Espanya, o ho és d’Europa o d’Europa i d’Espanya?
Segona qüestió per fer el català gens senzill però sí fàcil: cal que comencem a practicar amb el lema ‘Obre’t al català’ / ábrete al catalán. Fins ara teníem l’opció d’obrir-nos les venes però d’obrir-nos a les venes encara no hi era, dins el català senzill. Avui, una entitat que fa una feinada en l’ús social del català m’ha proposat aquesta nova modalitat d’obertura, per dir-ho ras i curt. I és que el català fàcil cada cop té manifestacions més sorprenents; és clar que des que es va entestar fort i no et moguis a ‘donar de menjar’ i no a ‘donar menjar’, cada dia guanya un amic – barra- amiga, aquesta presència anomenada ‘català fàcil’. Des de la ràdio, un bon matí de cap de setmana ens proposaven de ‘disfrutar un mogollón’ / disfrutar un mogollón: Ara ve l’aclariment en format breu instrucció o manual per a l’usuari nou; la primera opció s’ha de llegir en català, la segona –i en cursiva- en castellà. I tanmateix els de la ràdio pretenien una cosa tant senzilla i lloable com fer-nos xalar de valent, o vés a saber! Em resulta extremadament complicat haver d’anar fent la traducció simultània del català fàcil al català senzill, del ‘disfrutar’ al ‘xalar’.

Publicitat

Altres curiositats del català fàcil, la intenció de fer-nos parlants amb tendència a curtejar o a anar justs, justs de matèria lingüística, en el ben entès que tot és per la justa causa de l’estalvi. Ves que no sigui una tudadissa de recursos i esforços haver de recordar dins la nostra memòria el fet que una persona que es pensa que ho ha aconseguit tot o una bona part del tot, i a més en braveja i n’està satisfeta, provoqui en un determinat observador l’estat irònic de posar-ho en dubte tot exclamant frases com ‘en Pep es pensa que té la seu plena d’ous’.
Massa surrealista -la frase, vull dir-; massa universal perquè és particular, el pensament que reprodueix la parèmia; massa lliure, la imatge; i fonamentalment poc útil per a un parlant d’italià o d’espanyol, bàsicament!
Fins a una altra pensada en català senzill. I Bones Festes, que no és el mateix que ‘Feliç Nadal’ / Feliz Navidad; i que tampoc no és el mateix que ‘El Nadal està per menjar-se’l’, com estic obligada a veure/llegir cada cop que vaig a comprar al supermercat de davant casa nostra. El Nadal no està, sinó que és. D’altra banda, no puc ni imaginar-me tot un any ‘estant de Nadal’, que deu ser com ‘Fent Nadal’… Déu me’n guard d’aquesta creu amb anuncis publicitaris inclosos. I és que en català senzill ja ho diem: ‘Festes passades, coques menjades’.
Bon profit, amics lectors, i un altre cop: Bones Festes!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut