Rosa Calafat


Dilluns, 16.5.2011. 05:00 h

Si el 22 de maig votau, compte amb els forats negres!

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 24 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






Cinc raons per creure en l’existència de la irracionalitat dogmàtica
 
Primera raó: Campanya electoral 2011 municipals i autonòmiques. El candidat del PSC a la batllia de Barcelona surt retratat en un cartell.L’he vist al metro. És un cartell que té cara i lletres escrites només en castellà. Evidentment una mostra pràctica i eficaç de ‘què no és el multilingüisme’. Diuen que a Catalunya –llegiu-hi comunitat autònoma-, s’hi parlen dues-centes cinquanta llengües. N’hi ha una que fa de llengua d’acollida perquè és la pròpia. A cal PSC en mostren només una, de totes les llengües no pròpies.
 
Segona raó: La tria lingüística va de bracet sovint –per no dir sempre, que és cosa massa dogmàtica- d’una manera de fer i de pensar i d’actuar. L’11 de maig d’enguany ‘Vilaweb’ titulava: ‘Els vint-i-cinc del PSC, contra la resta de diputats catalans’.
La feta darrera ha estat que talment com mosqueters per la solidaritat amb los pueblos de España, sia dit de passada encara ara cerc la caixa negra d’aquest sintagma, el PSC ha votat en format ‘solidaritat espanyola’ i per tant en contra del cobrament del fons de competitivitat per Catalunya: 1.450 milions que la comunitat autònoma de Catalunya ara com ara no ensumarà. La cosa implica pel cap baix un grapat de fetges malalts en llista d’espera.
Tot tenint en compte que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya no demanarà la llengua en què s’ha expressat tota la vida el fetge malalt, hem d’entendre que un grapat de fetges que parlen espanyol o alguna de les dues-centes quaranta nou llengües restants de la immigració que hi ha a Catalunya es veuran també afectats d’aquesta mesura restrictiva o coactiva.
Tal volta un dirigent governamental d’aquests que ens fa fer el fetge per la boca o pels ulls, una hora o altra tendrà la idea d’establir com a requisit per fer via en la llista d’espera demanar un certificat com mentre aquell fetge mai no ha parlat català. Pensau que de més verdes,  n’han madurades!
 
Tercera raó: Andalusia convocarà places de professors de secundària, mentre que Catalunya s’haurà de conformar amb un ‘ja ho veurem’, que en bon català de Mallorca sol voler dir, ‘ja t’ho pots confitar’. Ho llegíem a ‘Vilaweb’: ‘Si Catalunya apliqués els criteris que s'han permès a Andalusia a l'hora de convocar les places de professors de secundària, hauria pogut convocar 2.580 places’ (13-05-2011).
 
Quarta raó: Aquesta setmana en un Telenotícies de TV3 sortia parlant espanyol el candidat autonòmic –i  no autònom, que vol dir que no depèn de cap patró- del PP Balear. Aquest polític llueix versió trilingüe al seu blog.
Aquesta expressió manifesta de multilingüisme no violenta cap ideari dels seus, és clar; atès el fet que la versió escrita en espanyol és l’única que ens ofereix la informació completa del candidat i les seves fetes, tal com pertoca. La versió anglesa és un resum de l’ideari polític de campanya, i prou. La versió en ‘mallorqui’(sic) conté titulars en castellà. No hauríem de fer riure, fent creure que el mallorquí té categoria de valor en tant que varietat autònoma!
Pel que fa a aquesta darrera versió absteniu-vos d’entendre-hi res els de Xativa, els de Reus, els de Ciutadella, els de Sant Josep d’Eivissa o fins i tot els de Manacor. Tots plegats convé que consulteu directament la versió completa escrita en l’idioma de Cervantes, és clar.
 I amb aquesta irracionalitat dogmàtica a la versió en ‘mallorqui’ (sic) llegim que el candidat autonòmic ha estat a un poble anomenat ‘Villafranca de Bonany’(sic). Si aconseguim trobar-lo al mapa caldria saber si l’hem de llegir tot en castellà, i talment com en temps del Generalísimo intentar anar a un lloc anomenat Villafranca de Bonaní, o  bé en un atac de modernitat llegir aquest topònim en format fifty-fifty.
Deu ser això el bilingüisme?
 
Cinquena raó,la irracionalitat produeix estats procel·losos altament rendibles per a alguns. Ho diu la saviesa popular: ‘any de malalts, guany de metges’, que en versió francesa fa: l’eau trouble, est le gain du pêcheur, i en versió italiana: a fiume torbido, guadagno di pescatore. Els espanyols hi apliquen el mateix punt de vista que els italians: a rio revuelto, ganancia de pescadores.
El llenguatge és fonamentalment universal. És el matís cultural allò que el fa diferent. Un català sigui d’Alcoi o de Mollerussa o de Manacor en haver-hi mala maror, hi veu malalts i metges. La resta de llengües esmentades hi veuen aigua i pescadors.
Deu ser per aquest motiu que retallen la nostra sanitat? Deu ser per la nostra singularitat en l’observació? Deu ser perquè amb aquesta singularitat els catalans som exponents de la diversitat cultural en el món i per tant patrimoni de la llibertat humana?
 
No hem de discutir mai amb la irracionalitat, el millor és fugir-ne. El problema d’ara és com fugir-ne, perquè la irracionalitat és com un forat negre que t’absorbeix en forma de vot majoritari o col·lapse gravitacional.
Si el 22 de maig votau, compte amb els forats negres!
 
 


lectures 3411 lectures comentaris Un comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#1
Manfotutelnick fletxa Catalunya
16 de maig de 2011, 18.08 h

Genial article! Gràcies per l'avís.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.