Trilingüisme als Països Catalans? Qui fa tres ase és

Per a un català sigui de València o de Palma o de Barcelona és difícil imaginar com seria viure sense barreres lingüístiques. Ara com ara només pertany al nivell del somni. Ara com ara -i ara més que mai- només ens queda tornar a fer memòria històrica i pensar que la nostra és una història de resistència i de permanència.
Avui he sentit per Catalunya Ràdio que al president espanyol del govern -i no importa quin nom tengui, tendrà o hagi tengut- no li agrada Bildu. Sembla que és perquè aquesta coalició política treu el quadre del rei d’Espanya i fa mangarrufes amb la bandera comuna espanyola. Aquest fet m’ha recordat que poques coses tenim en comú aquest home i jo mateixa: no pertanyem al mateix sexe, no parlam la mateixa llengua…, i sobretot no ens posaríem gens d’acord amb la meva existència com a catalana al món.  Ara que hi pens, un president de govern espanyol i jo no tenim cap gest cultural que ens agermani, ara com ara. I més encara, crec que fa tres cents anys que ens és difícil coincidir en alguna cosa.
 
El dia de sant Joan per la Barceloneta: Bon ambient, caliu multicultural, llengües europees i diverses entre crits d’alegria i de festa. Música anglosaxona, d’aquelles que ens recorden la globalitat…  I quan tot això, tan sols alçant la vista, veig que tanta multiculturalitat només m’ha servit per tornar a veure el que els supervivents de la massacre de 1714 veieren: dues no, tres banderes d’aquelles que deuen agradar al senyor president espanyol del govern.
 
I què hi fan tres banderes, sempre de l’espanyol govern, grans i lluents en ple passeig marítim de la capital d’una nació amb llengua pròpia? Vés que hi han de fer, recordar a tot el que s’hi passeja véngui del racó de món que véngui que la capital catalana té amo. És un amo que de moment no deixa que les pel·lícules en anglès siguin subtitulades en català arreu del país. Deu ser això el trilingüisme? Ara ja veig que tant d’amor per l’anglès és perquè els catalans no tornem a reclamar mai més de la vida cinema subtitulat en català. Serem trilingües amb dues llengües de comunicació, una de les quals amb prestigi global de llengua baixa, però moderna i música latina; i l’altra amb categoria de llengua alta, i multiculturalment global. I entre aquest sandvitx que cobreix totes les esferes de la comunicació, què hi fa el català? Volen que hi faci nosa, un altre cop. I sinó, per què a les escoles dels ninets de Salamanca o de Madrid no fan plans trilingües d’ensenyament? Encara no han arribat ni a fer-ne de bilingües!
 
Mentrestant la que signa seguirà creient amb fermesa que la seva és l’única llengua del món per la qual paga la pena asseure’s davant el teclat! Mentrestant la que signa sap que la seva llengua no fa tres. Per a ella i per a milions de persones més el català és la primera de les aproximadament sis mil llengües que hi ha al món. És la llengua amb la qual ella celebrà sant Joan a Barcelona (Principat) i amb la que celebrarà Sant Pere a Esporles (Mallorca): Ella i milions de persones més.