El dilema en l’elecció de la secretaria general d’ERC, Carandell o Ridao, és el mateix que entre Carretero i Puigcercós (veure Dilema: Carretero o Puigcercós), és a dir, renovació (Reagrupament.Cat) o continuïtat (en qualsevol de les seves variants), planeta o satèl·lit. A més hi ha l’agravant respecte l’elecció dels presidents que Joan Ridao passa una gran part del seu temps a Madrid, el que dificultaria la seva tasca com a secretari general.
I l’Uriel? Som amics i ha rebut crítiques injustes que em saben molt de greu. No és un submarí del Puigcercós, com s’afirma de vegades, però no representa el canvi en profunditat que necessita ERC. Ha estat 9 anys a la direcció, i ha estat d’acord amb totes les decisions (èxits i fracassos) que han portat a la situació actual. Ha creat un bon equip, amb Paluzie, López Bofill i Renyer, que la nova direcció d’ERC ha d’aprofitar, però el màxim exponent del moviment, el propi Uriel, no representa el canvi, cop de timó i sobretot renovació en profunditat en l’acció política que necessita ERC.
Que l’Uriel és millor que el Ridao? Dilema equivocat. No es tracta de triar el menys dolent, sinó el més bo. I el més bo, en aquest cas, és una dona, professional d’èxit, advocada i mediadora, directora d’una escola universitària, que combina experiència a l’empresa privada i a l’administració pública, compromesa des de fa molts anys amb el partit i el país. Per programa polític, capacitat i preparació, Rut Carandell. I qui tingui dubtes, de veritat, que compari programa i currículum dels candidats.
7 de juny: Joan Carretero i Rut Carandell
