Defensava la llibertat. El van reconèixer en la fotografia, el van detenir, torturar fins a l’extenuació, i condemnar a mort. Li van commutar la pena per 15 anys de presó, on va seguir sent torturat i maltractat, fins que fa tres mesos, 9 anys després, es va poder escapar. Avui resideix als EUA.
Ahmad Batebi tenia 21 anys quan participava en una protesta a l’Iran a favor de la llibertat d’expressió i en contra de la censura i de la persecució dels intel•lectuals. The Economist es va fer ressò de la protesta estudiantil mostrant en la seva portada la foto d’Ahmad, on apareixia amb una samarreta bruta de sang d’un estudiant company seu. El règim iranià el va reconèixer i no va tenir pietat. A l’igual que a molts companys seus el van detenir i el van torturar de forma brutal. En el seu cas només la pressió internacional va fer que li canviessin la pena capital per 15 anys a la presó (posteriorment ho van baixar a 10 anys). Fa tres mesos, quan va sortir de la presó per anar a l’hospital (ha tingut dos derrames cerebrals i ha estat en coma fruit del maltractament i de les condicions en que estava retingut), es va poder escapar amb el suport del Partit Democràtic del Kurdistan a l’Iran. Ara és lliure, però pateix seqüeles físiques i mentals greus i irreversibles.
El cas d’Ahmad Batebi ens recorda que la lluita per la defensa dels drets bàsics dels ciutadans, com el de la llibertat d’expressió, continua plenament vigent, especialment en estats tirans com Iran, Cuba o Xina. Existeix una total manca de respecte dels drets humans en aquests i altres estats. Són casos llunyans, però no els podem obviar i oblidar.
Però per coherència també cal recordar la vulneració d’aquests drets fonamentals en estats més propers. No són sistemàtics, corrents ni habituals, però existeixen. El cas més greu, plenament institucionalitzat, és el de Guantanamo i els vaixells americans en terra de ningú, on es detenen i retenen de forma indefinida pressumptes terroristes, i no se’ls permet ni tan sols defensar-se amb un advocat. La tortura hi és present. Fa poc vam saber el cas d’un noi que està retingut a Guantanamo des del 2002, quan tenia 15 anys. I allà continua, sense judici, advocat, o cap garantia jurídica.
I sent exigents amb la defensa de la llibertat, sense ser l’Iran o Guantanamo, cal també denunciar els abusos encara més propers. Així, el tancament del diari Egunkaria va ser un atac en tota regla a la llibertat d’expressió a l’estat espanyol. El Tribunal d’Estrasburg ha donat la raó a independentistes catalans que van denunciar tortures l’any 1992. I cada any Amnistia Internacional denuncia la vulneració dels drets fonamentals a l’estat espanyol.
Cal que la llibertat i la defensa dels drets humans s’extengui a tot arreu. Especialment en els països amb governs tirans i dictatorials, on la vulneració dels drets humans és brutal i sistemàtica. Però també en democràcies avançades i consolidades, on cada atac a la llibertat i als drets humans representa dinamita contra els pilars de la nostra societat.
Un poble que renuncia a una mica de llibertat per guanyar una mica de seguretat, no es mereix cap de les dues i perdrà les dues (Benjamin Franklin)
Any society that would give up a little liberty to gain a little security will deserve neither and lose both (Benjamin Franklin)
