Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Que torna en Jones!

|

- Publicitat -

Tot és un desastre, però quan es qüestionen algunes decisions l’Squealer amenaça que “en Jones pot tornar!”. És cert: amb en Jones les coses anaven molt malament, però ara no van gaire millor.

Què cal fer, acceptar-ho i ja està, sota l’amenaça que l’alternativa és pitjor? No hi ha de veritat cap altra alternativa? No hi havien uns ideals a aconseguir, que ni abans ni ara es compleixen?

Publicitat

En Napoleó ha pervertit tots els principis de la revolució. La màxima de “tots els animals són iguals” és aigua passada. Ara es defensa que “tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres”. Han oblidat els principis pels quals molts van lluitar, han traït la confiança que hom hi va dipositar.

El genial llibre de George Orwell no és només l’exemple dels horrors del totalitarisme i de com una societat utòpica és impossible per la corrupció necessària per tenir i mantenir el poder absolut. És també un recordatori d’una història que es repeteix massa sovint: com moviments que combaten i vencen governs i organitzacions antidemocràtiques acaben convertint-se després ells mateixos en corruptes i antidemocràtics quan tenen el poder, utilitzant també mètodes dictatorials i violents. Em vénen al cap alguns països de Llatinoamèrica.

Però La revolta dels animals també explica com algunes persones i organitzacions defensen un ideari per assolir el poder i, un cop el tenen, traeixen les idees i la gent que els ha ajudat, amb el suport dels seus acòlits incondicionals que tenen nul·la capacitat crítica i autocrítica. Ho justifiquen amb la necessitat d’adaptar-se al nou status i responsabilitats, amenaçant “que torna en Jones!” quan algú gosa qüestionar el que es fa. Ho fan veient el món amb una falsa sensació de superioritat i gaudint d’uns privilegis que abans denunciaven però als quals ara s’han acomodat. I si hi ha cap dissident, se l’aparta, estigmatitza o directament se l’elimina. Lògic: tenint la veritat absoluta cal eliminar aquell que discrepi. El temps demostra que aquest no és el camí a seguir i que s’han fet coses malament, però tant se val, el sistema ja està consolidat i l’oposició desmantellada. Ara ja no es pot canviar.

Al final qui perd és en Bòxer, el treballador infatigable, company de lluita, que treballa dur i es deixa la pell per uns ideals traïts. Però fins i tot en Bòxer es qüestiona la versió oficial que tot és perfecte, que la granja és un paradís animal. En el llibre, però, en Bòxer mor i els traïdors continuen manant. Els animals estan cada vegada pitjor, però els cabdills cada vegada millor.

Un gran llibre que mostra els perills del totalitarisme, la manipulació de les masses, l’ús de la demagògia per mantenir un status de poder, i com el poder corromp. Cal tenir ideals i lluitar per aconseguir el món que volem, però cal assegurar de forma radical la llibertat individual i el control total sobre el govern, per més proper que sigui, per evitar abusos que pot estar temptat de realitzar. I també que l’alternativa no és entre allò que hi havia abans i allò que hi ha ara, sinó entre allò que tenim i allò que volem. I que cal actuar sobre aquells que traeixen els ideals i les promeses que van fer abans no sigui massa tard per la granja i per a en Bòxer.

La revolta dels animals: lectura altament recomanada. De petit potser el vas llegir o veure a la televisió, és bo rellegir-lo d’adult i confrontar-lo amb la realitat que ens envolta.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut