S’ha fet malament, s’ha promocionat un estil de vida sense que la ciutat estigui preparada, però ara som allà on som: molts ciutadans de Barcelona (i en menor mesura a altres ciutats catalanes) fem servir la bicicleta com a mitjà de transport habitual. Jo mateix sempre intento anar a Barcelona en tren, i em moc per Barcelona amb bicicleta. És pràctic, còmode i m’agrada, aquestes en són les raons.
Sí, s’ha fet malament. S’ha promocionat la bicicleta, especialment el bicing, però Barcelona no és Amsterdam. Hi ha pocs carrils bici, i en alguns carrers no poden conviure vianants i ciclistes. Això s’afegeix al comportament incívic d’alguns ciclistes que afavoreix la criminalització de tot el col·lectiu.
Idealment no caldria regulació, només sentit comú: velocitat moderada, preferència i respecte absolut pels vianants, aparcar les bicicletes on no molestin… però s’ha decidit fer una ordenança per regular les bicicletes a Barcelona, en línia amb la tendència obsessiva de l’administració per regular-ho tot. No seria millor aplicar el sentit comú? Si algú va ràpid o molesta els vianants, se’l multa i ja està, però l’ordenança actual dificulta aparcar la bicicleta i obliga a circular pel mig d’alguns carrers plens cotxes, com el carrer Balmes, posant en perill la integritat física dels ciclistes i entorpint el trànsit.
Jo objecto a la llei de les bicicletes. És a dir, intento ser respectuós amb els vianants, sempre que pugui anar per la vorera… però en alguns trams, a risc de què em posin una multa, no vaig pel mig del carrer, enmig dels cotxes, sinó per la vorera. En aquest sentit he trobat molt interessant la denúncia als ducs de Palma (Iñaki i Cristina) de l’Associació per la Defensa de la Bicicleta per circular amb bicicleta per la ciutat saltant-se no sé quantes normes. Sembla que no estaven fent res objectivament malament, però tot i així estaven cometent moltes infraccions. Aquesta denúncia vol posar de manifest l’absurditat de la norma, o almenys de part d’ella. Tant de bo serveixi per alguna cosa.
Aquesta denúncia també té una altra peculiaritat: m’ha permès trobat una utilitat a la monarquia. En aquest cas, posar al descobert una llei absurda, la llei de les bicicletes.
